MAGISTRATS

Característiques comunes de les magistratures

  • Electivitat: tots els funcionaris republicans, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren elegits pel poble romà en els comicis.
  • Prestació gratuïta: tots els càrrecs eren considerats honorífics (fins i tot se'ls anomenava honores) i en absolut retribuïbles.
  • Anualitat: tots els magistrats eren elegits per a un any, llevat del censor i dels càrrecs extraordinaris.
  • Tots, excepte el dictador i el mestre de cavalleria, eren col·legiats, ocupats per dos homes o més: Les decisions havien de ser preses per unanimitat i un sol membre podia anul·lar-les.
  • Respecte del cursus honorum, ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l'exercici d'una magistratura i una altra.

 

Figureta de bronze que representa un lictor, l'oficial que acompanyava els magistrats amb imperium, duent els fasces, 20 a.C.- 20 d.C., British Museum, Londres (Foto: S.G.). Els fasces eren feixos de vares amb una destral que simbolitzaven el poder (imperium) d'infligir càstigs corporals (les vares) o pena de mort (la destral).

Sabies que...

el mot 'feixisme', creat originalment en italià amb la forma fascismo, prové dels fasces que portaven els lictors, traduïts en català com a 'feix'?

La raó és que el feixisme de Mussolini va utilitzar amb profusió els fasces com a símbol propi, de la mateixa manera que va recuperar altres símbols dels romans antics, com la salutació amb el braç i la mà estesos, perquè aquest moviment pretenia ressucitar l'esplendor de la Roma imperial per a Itàlia.

Magistrats ordinaris

Qualsevol que es volgués dedicar als afers públics havia de fer primer el servei militar i seguir el seu cursus honorum o carrera política exercint les magistratures en aquest ordre:

  • qüestors: n'eren vint, repartits per totes les províncies. Eren responsables del tresor públic: controlaven els comptes dels ingressos i les despeses de l'Estat.
  • edils: n'eren quatre, que s'encarregaven de l'administració de la ciutat de Roma.
  • pretors: n'hi havia vuit. Dirigien el procediment judicial i actuaven com a presidents dels tribunals en les causes penals.
  • cònsols: n'eren solament dos. Eren els magistrats suprems de la República: eren els comandants en cap de l'exèrcit, proposaven projectes de llei, tenien el poder executiu. Amb el nom de tots dos es designaven els anys: L. Pisone A. Gabino consulibus. Quan cessaven eren enviats a una província com a governadors (procònsols).

Altres magistratures a banda d'aquesta ordenació eren:

  • tribuns de la plebs: n'hi havia deu, que defensaven els drets dels plebeus, podien fer propostes de llei i participar en els debats dels comicis i el senat i tenien dret de vet davant els altres magistrats.
  • censor: era un magistrat amb molt de prestigi. Se n'elegien dos cada cinc anys entre els excònsols i romanien en el càrrec durant any i mig, temps necessari per realitzar el cens de tots els ciutadans, dividint-los en classes segons la seva riquesa. A més inscrivien els nous senadors d'entre els exmagistrats i tenien el poder d'expulsar del senat els membres que en consideressin indignes. Així mateix vetllaven pels costums públics i podien castigar les faltes morals no contemplades per les lleis.

Un ciutadà és registrat pel censor, relleu de l'altar de Domici Ahenobarb, Musée du Louvre, París (S.G.)

Magistrats extraordinaris

Algunes magistratures no existien normalment sinó que només s'hi recorria en situacions d'emergència per a Roma.
  • dictador: magistrat únic al qual es concedia tot el poder durant un màxim de sis mesos quan la república es trobava en circumstàncies excepcionals que la posaven en perill. Aquest càrrec, però, va ser desvirtuat el s. I a. C. per Sul·la i Cèsar perquè el van emprar tan sols per legitimar el seu poder personal.
  • mestre de cavalleria: mà dreta del dictador mentre aquest durava en el càrrec.