EL CIUTADÀ ROMÀ
Com s'esdevenia en general al món antic -i a diferència de l'Estat romà-, la condició de ciutadà romà no era intrínseca als oriünds o habitants de tot l'imperi Romà, sinó que significava el reconeixement jurídic d'uns drets dels quals no tothom gaudia. En la ciutat-estat primitiva la ciutadania romana era inherent als homes lliures que hi vivien, però a mesura que Roma va anar incorporant noves terres sota el seu poder, exercia el seu control sobre més i més poblacions que solament van accedir a la ciutadania romana paulatinament, en un llarg procés que duraria segles fins el 213 d.C., quan l'emperador Caracal·la va concedir-la a tots els habitants lliures de l'imperi. Abans d'assolir la ciutadania romana els habitants de les províncies, llevat de les colònies i municipis que hi haguessin, es governaven per les seves pròpies lleis i institucions tradicionals en els afers interns, malgrat que estiguessin obligats a pagar impostos a Roma i asubministrar tropes aliades per a l'exèrcit romà.
La de ciutadà, doncs, no era una categoria tancada, com en altres societats antigues -és el cas per exemple d'Atenes-, sinó que s'alimentava contínuament amb la incorporació d'elements foranis, provinents tant de les províncies com dels estrats més baixos de la societat. |

Togat, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (S.G.)
|