EL CIUTADÀ ROMÀ

Com s'esdevenia en general al món antic -i a diferència de l'Estat romà-, la condició de ciutadà romà no era intrínseca als oriünds o habitants de tot l'imperi Romà, sinó que significava el reconeixement jurídic d'uns drets dels quals no tothom gaudia. En la ciutat-estat primitiva la ciutadania romana era inherent als homes lliures que hi vivien, però a mesura que Roma va anar incorporant noves terres sota el seu poder, exercia el seu control sobre més i més poblacions que solament van accedir a la ciutadania romana paulatinament, en un llarg procés que duraria segles fins el 213 d.C., quan l'emperador Caracal·la va concedir-la a tots els habitants lliures de l'imperi. Abans d'assolir la ciutadania romana els habitants de les províncies, llevat de les colònies i municipis que hi haguessin, es governaven per les seves pròpies lleis i institucions tradicionals en els afers interns, malgrat que estiguessin obligats a pagar impostos a Roma i asubministrar tropes aliades per a l'exèrcit romà.

La de ciutadà, doncs, no era una categoria tancada, com en altres societats antigues -és el cas per exemple d'Atenes-, sinó que s'alimentava contínuament amb la incorporació d'elements foranis, provinents tant de les províncies com dels estrats més baixos de la societat.

Togat, Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (S.G.)

  • Durant el seu procés d'expansió territorial Roma va concedir la ciutadania a alguns pobles o ciutats com a premi a la seva fidelitat o a la seva col·laboració per sotmetre'n d'altres. També era atorgada a individus que haguessin prestat serveis a Roma.
  • Els esclaus podien tenir accés per mitjà de l'emancipació a una ciutadania, que, si bé era limitada en una primera generació (lliberts), esdevenia completa en la segona.

Els avantatges dels quals fruïen els ciutadans eren nombrosos:

  • drets públics: dret de vot en les assemblees populars (ius suffragii) i dret a presentar-se a les eleccions per a magistrat (ius honorum); dret a enrolar-se a les legions.
  • drets privats: dret de matrimoni (ius conubi), dret a la propietat i a llegar (ius commercii), dret d'entaular procés i ser jutjat segons el dret romà (ius legis actionis), dret als tria nomina.
  • avantatges econòmics: no pagar impostos -des del 167 a.C.- i poder rebre les distribucions gratuïtes de blat -des de mitjan segle I a.C.

Durant l'època central de la història de Roma els drets legals eren comuns a tots els ciutadans, un cop superada la separació entre patricis i plebeus (s. IV a.C.) i abans de la divisió de la ciutadania en dues classes jurídiques -humiliores i honestiores- amb drets diferents (s. II d.C).