LA CONQUESTA D'ITÀLIA

Des del s. V al s. III a.C. Roma passa de ser una ciutat-estat a conquerir, de manera gradual però imparable, tota la península Itàlica. Al segle V a.C. Roma forma part de la Lliga llatina formada per les ciutats-estat del Laci. La Lliga s'enfronta en una sèrie de guerres amb els pobles veïns i els venç. Durant el segle següent els etruscos, els llatins i la mateixa Roma pateixen una invasió de gals que van entrar a sac a la ciutat i se'n van anar a canvi d'un feixuc rescat (390 a.C.). Els romans van continuar l'expansió en les tres guerres acarnissades contra els samnites (343-295 a.C.), que havien baixat de les muntanyes per ocupar la Campània, i els altres pobles itàlics, entre els quals sabins, llatins i etruscos. Però malgrat que s'arriben a unir contra els romans, tots van sent derrotats. Roma primer sotmetrà els llatins i dissoldrà la Lliga llatina, a continuació vencerà els samnites i altres pobles itàlics.

Genet d'Armento (Magna Grècia), British Museum, Londres, (S.G.).

Finalment, després que la majoria de les ciutats etrusques caiguessin sota domini romà, a principis del s. III a.C. gairebé només quedaven lliures a la península Italiana les colònies gregues del sud (Magna Grècia). Però l'avanç romà a la Magna Grècia, igual que havia passat en algunes de les etrusques, va ser facilitat pel fet que a certes ciutats, afectades per conflictes socials interns, les aristocràcies locals afavorien la intervenció romana per frenar els processos democratitzadors. La principal de les colònies gregues, Tarent, en veure perillar la seva hegemonia, va demanar ajut al rei grec de l'Epir, Pirros. Aquest no va saber treure profit de les seves victòries inicials sobre els romans, sinó que va passar a Sicília, per defensar les colònies gregues dels cartaginesos. Quan va tornar a la península, els romans el van vèncer a la fi, obligant-lo a retirar-se, i Tarent va passar a les seves mans el 272 a.C.

Mapes de l'expansió romana per Itàlia