LA MONARQUIA
No hi ha dubte que la Roma primitiva es regia per un
sistema monàrquic.Tanmateix no es pot donar crèdit a ulls
clucs als noms dels reis, la seva cronologia i les seves realitzacions,
tal com els han transmès els historiadors
romans (vegeu el quadre inferior). Segons la tradició hi va
haver set reis, dos de llatins, dos de sabins i tres d'origen etrusc.
El primer, Ròmul,
és clarament un personatge mític, l'heroi epònim
de la ciutat. En canvi entre els altres podria haver-hi personatges en
part històrics, en part llegendaris. Però és possible
que en fossin més i que l'inici de la monarquia fos a la segona
meitat del segle VII a.C., en comptes del segle VIII.
La monarquia romana no era hereditària sinó
electiva: el rei devia ser escollit pels patricis,
amb una certa participació del poble i del rei anterior, però
no devia pertànyer als rengles patricis sinó que de vegades
era fins i tot un estranger. De tota manera sembla que els últims
reis van ser tirans i usurpadors que havien pres el poder per la força
i que s'hi mantenien gràcies al suport popular enfront de l'aristocràcia.
Aquest hauria estat el cas de Servi Tul·li i de Tarquini el Superb.
Així el derrocament de la monarquia es podria interpretar com una
reacció dels patricis
per fer-se amb el poder. En efecte, la tradició narra que el darrer
rei etrusc, Tarquini el Superb, va ser expulsat el 509 a. C. de Roma per
una revolta provocada per la violació d'una noble romana anomenada
Lucrècia per part del seu fill Tarquini el Jove. Després
de la monarquia etrusca a Roma es va instaurar una república
dominada per les famílies patrícies.
Els reis
romans, el seu origen, la seva cronologia i les seves principals realitzacions
segons la tradició:
Ròmul (753-717 a.C.)
Llatí, fundador de Roma, va dividir el poble en patricis
i plebeus, va crear el senat i d'altres institucions fonamentals.
Numa Pompili (716-674 a.C.)
Sabí, funda les principals institucions religioses.
Tul·lus Hostili (673-642 a.C.)
Llatí, conquesta Alba Longa.
Anc Marci (641-617 a.C.)
Sabí, va estendre el territori romà fins al mar.
Tarquini Prisc (616-578 a.C.)
Etrusc, va introduir innovacions constitucionals i va vèncer
els sabins.
Servi Tul·li (578-534 a.C.)
Etrusc, va construir la muralla que encerclava els set turons -el
pomerium o recinte sagrat de la ciutat- i va dividir en centúries
el poble romà segons la seva riquesa .
Tarquini el Superb (534-509 a.C.)
Etrusc, va convertir Roma en la primera potència d'Itàlia
central i va edificar el temple capitolí.
|
Els etruscos
Els tres reis d'origen etrusc posen la qüestió de quina era la naturalesa de la presència a Roma dels etruscos. Els etruscos eren un poble no indoeuropeu amb una societat avançada formada per ciutats-estat que, des de la regió centre-nord-occidental de la península itàlica, es va estendre durant els segles VII i VI a.C en direcció a la plana del Po i la Campània. Molts historiadors pensen que Roma va ser conquerida pels etruscos, mentre que altres pensen que simplement hi va emigrar un cert nombre d'etruscos, com gent d'altres pobles de l'entorn. És cert que tenen un origen etrusc alguns rituals de la religió romana -per exemple l'art dels harúspexs-i alguns vestits i símbols de les magistratures i potser també alguns elements arquitectònics i l'alfabet, però el que uns veuen com a indicis d'un domini etrusc a Roma, altres ho consideren producte d'una influència mútua entre pobles veïns.

Sarcòfag d'una noble etrusca (150-140 a.C.), trobat Poggio Cantarello, a prop de Chiusi. Podeu comparar el retrat esculpit amb una reconstrucció anatòmica del seu cap a partir de les seves restes (superior esquerra), British Museum, Londres (S.G.). |
|