COM S'ESCRIVIA I ES LLEGIA A L'ANTIGUITAT?

Al llarg de l'antiguitat grecoromana el llibre va circular sobretot en el format de uolumen. El material dels uolumina era el papir, extret de la planta del mateix nom. La fabricació i l'ús del papir era originari d'Egipte, però després es va estendre a tot el món grecoromà. S'utilitzava en forma de tires de cinc o sis metres, que s'enrotllaven al voltant d'una o dues varetes de fusta, os o marfil (umbilicus), formant un uolumen. S'hi escrivia en columnes horitzontals (paginae) de manera que per llegir s'havia d'anar desenrotllant amb la mà dreta i enrotllant amb l'esquerra. A un extrem del umbilicus penjava una tira amb el títol (titulus). Una obra extensa solia ocupar diversos uolumina o libri, coincidents amb la divisió interna en llibres. Els rotllos eren escrits a mà per copistes (literatti), normalment esclaus que treballaven per al llibreter (librarius). Els instruments per escriure'ls eren la canya de jonc (calamus) o la ploma metàl·lica, i la tinta (atramentum), fabricada amb goma i sutge. Els uolumina es guardaven sovint en un estoig (capsa) o en prestatges.

Volumina dins una capsa en un fresc de Pompeia, Museo Archeologico Nazionale, Nàpols.
Fresc de la Vil·la dels Misteris, Pompeia, que mostra un infant llegint un papir al costat de la seva mare amb un papir enrotllat a la mà.

Les tauletes encerades (tabellae) es feien servir per a escrits no permanents, com les feines escolars, els comptes o els esborranys. Eren taules rectangulars, de fusta o marfil, cobertes de cera. S'hi escrivia marcant les lletres amb un punxó o stilus, amb un extrem esmolat i l'altre en forma d'espàtula per esborrar. Es podien ajuntar unes quantes tauletes passant una anella o un cordó per uns orificis fets a l'esquerra.

El còdex té forma de quadern que conté fulls fabricats amb la pell d'un animal relligats i era, doncs, més semblants als nostres llibres. Era un suport més econòmic, manejable i durador, que existia des de feia temps. El nom deriva de Pèrgam perquè el rei Eumenes II d'aquest regne hel·lenístic hi va recórrer al s. II a.C. per donar una solució a l'embargament de papir decretat per Egipte.

Els grecs se servien de l'escriptura contínua. En canvi els romans escrivien separant les paraules amb espais en blanc o punts, fins que en van perdre el costum per influència grega. En general no posaven signes de puntuació. La lectura no era generalment silenciosa sinó que, de manera més còmoda, s'escoltava mentre llegia un altre, que podia ser un esclau.

Estris d'escriptura: a l'esquerra, tauletes i un punxó; a dalt, tinter i càlams; a baix, tauletes i tinters. British Museum, Londres. Fotos: SG.

 

Webs d'interès:

Les eines d'escriure (en català): secció del web de T. Esquirol que proporciona un breu recorregut per la història dels mitjans d'escriptura.