QUÈ ENS HA ARRIBAT DE LA LITERATURA ANTIGA I COM?

Des d'un punt de vista quantitiu el que s'ha conservat de la literatura antiga és una part força petita del total que es va escriure. La resta s'ha perdut. Hi ha dos moments crítics en la transmissió dels textos antics:

  1. Al segle IV dC. culmina el canvi del suport del llibre: dels uolumina de papir es va passar als còdexs de pergamí. Aquelles obres que no van ser copiades en el nou format es van perdre.
  2. La segona etapa és la primera part de l'alta edat mitjana, entre la caiguda de l'Imperi romà d'Occident i el renaixement carolingi, quan es van perdre els llibres que no es van conservar dins els monestirs i biblioteques episcopals.

Superior) Dos relleus de profetes, un amb un papir i l'altre amb un còdex, Battistero Neoniano, s. V, Ravenna (S.G.). (Esquerra) El monjo Edwin, s. XI, Trinity College, MS R, 17.

La censura política, religiosa o ideològica també va dificultar o impedir la pervivència de certs autors o obres, tant perquè van ser perseguits en el seu temps o van circular poc en l'antiguitat com perquè van ser bandejats de la transmissió a la posteritat. Els erudits i l'escola antiga van tenir un paper decisiu en la transmissió de moltes obres, així com els escriptoris monacals, la reforma cultural i educativa de Carlemany i l'interès d'estudiosos particulars com Petrarca. Tots aquests factors expliquen la preservació d'allò que ha restat però també el procés de selecció pel qual unes obres es van transmetre i unes altres es van perdre. Tanmateix no s'ha de menystenir tampoc la importància de l'atzar en molts casos.

Alguns textos antics -més en grec que no en llatí- no ens han arribat a través dels còdexs medievals sinó en papirs antics conservats en indrets determinats com Herculà o sobretot Egipte. Per exemple un descobriment recent és la tragèdia Alcestis Barcinonensis (c. 350 dC?).

Papir del s. III dC., Dublín, Chester Beatty Library, P. Chester Beatty I.