ELS SACRIFICIS

L'ofrena d'un ésser viu, vegetal o animal, serveix per reforçar la súplica adreçada a un déu o per agrair un vot ja concedit. Els sacrificis varien molt segons la capacitat de qui els ofereix:

  • sacrifici incruent: d'origen vegetal com els primers fruits d'una collita o un simple tortell de cereals,
  • sacrifici cruent: es mata un animal domèstic, que pot ser des d'una gallina sacrificada en un altar familiar fins a milers de bous immolats per l'Estat en ocasions extraordinàries,
  • libació: es vessava un líquid com vi, mel o llet.

En els temples el sacrifici cruent era ofert pels magistrats o bé per particulars. La víctima era escollida amb cura: segons l'ocasió o la divinitat a qui anava adreçat el sacrifici, la víctima era mascle o femella, d'una espècie o d'una altra, d'un determinat color o edat. A més no podia tenir cap tara. La víctima era guarnida amb cintes i conduïda en una processó fins a l'altar. Si l'animal oposava resistència, es considerava un mal auguri i se n'havia de comprar un altre. L'altar on se sacrificava solia ser davant el temple del déu. S'hi encenia un foc i començava a sonar una flauta. Després d'una libació i de ruixar el cap de la víctima amb farina amb sal, el sacerdot, amb el cap cobert, pronunciava l'oració, un ajudant abatia la víctima amb una destral i un altre li tallava la gorja perquè la sang ruixés l'altar. Posteriorment s'esquarterava l'animal: els harúspexs n'examinaven les entranyes per veure si era una víctima perfecta. Després, si tot està correcte, es cremaven damunt l'altar les entranyes amb alguns trossos de carn per al consum del déu. La resta de la carn era cuinada i amb ella celebraven un banquet sagrat els qui havien participat en el sacrifici, en comunió amb la divinitat.

Dos relleus del s. I d.C. que representen sengles sacrificis amb el sacerdot amb el cap cobert davant el foc de l'altar: a la dreta, el sacrifici d'un toro, procedent del temple del geni d'August al fòrum de Pompeia (Foto: VRoma); a baix una suovetaurilia, la immolació conjunta d'un toro, un moltó i un porc (Musée du Louvre).