La numeració romana.
Regles per escriure amb nombres romans:
Hi ha dos grups de simbols, amb comportaments
diferents:
El de les potències de 10 (1, 10, 100,
1000) que corresponen a I, X, C, M.
Si només tinguessim aquests, per escriure
999 hauriem d'escriure molts signes. Així és com
funciona la numeració egípcia. Els romans devien
adonar-se que més de tres signes iguals ja no es capten
a cop d'ull. Per això van fer un altre grup de signes intermitjos,
el dels "cincs": 5, 50 i 500, corresponents a V,
L, D.
Cada grup de signes té unes normes d'ús.
• Els signes I, X, C i M no es poden
repetir més de tres vegades
• Els signes V, L i D no es repeteixen.
Amb aquestes dues normes obtenim els nombres
|
1
|
2
|
3
|
5
|
6
|
7
|
8
|
|
I
|
II
|
III
|
V
|
VI
|
VII
|
VIII
|
|
10
|
20
|
30
|
50
|
60
|
70
|
80
|
|
X
|
XX
|
XXX
|
L
|
LX
|
LXX
|
LXXX
|
|
100
|
200
|
300
|
500
|
600
|
700
|
800
|
|
C
|
CC
|
CCC
|
D
|
DC
|
DCC
|
DCCC
|
Per alló de que més de tres símbols
no es capten a cop d'ull, van fer servir la idea de la resta:
Un símbol I, X, C posat a l'esquerra d'un simbol V, L,
D o X, C, M respectivament , li restava el seu valor a aquest.
Així ja tenim els valors
|
4
|
9
|
40
|
90
|
400
|
900
|
|
IV
|
IX
|
XL
|
XC
|
CD
|
CM
|
Els símbols, per tant, han d'escriure's
en ordre, perque la seva posició davant o darrera un altre,
modifica el seu valor. Per no és un sistema posicional,
perque els simbols tenen valor per ells mateixos, no depenent
del lloc que ocupen (a diferència del nostre, en que el
simbol 9 pot fer de 9, 90, 900... depenent del lloc que ocupi
)
I per escriure nombres grans...
• Una línia horitzontal sobre un
símbol, el multiplica por 1000.
Es tracta, doncs, d'un sistema aditiu,
perque cada símbol o grup de símbols té un
valor, i es sumen per obtenir el valor total.
Bibliografia:
Les
imatges són extretes de la web Icarito.
