Saludem Nostra Senyora, Santa María, tot entrant al temple de la Puríssima del qual n'és protectora i hi podem cantar, si es desitja, RIU RIU CHIU, tot clicant damunt d'aquests noms subratllats; és una peça musical anònima, pròpia esta època. Des de la seua melodia, tant solista i coral com pel seu ritme pertinent i històric, volem així oferir una cordial salutació i, al mateix temps, que la música servisca de galana companya de presentació.
En estos llocs sagrats s'hi ha vingut a cantar los sentiments e Ella, la Mare de Déu, inspira les expressions, tant des del vessant diví com de l'humà.
Nostra ciutat, Tortosa, es trob ben joiosa: hem construït los Reials Col·legis, impulsem la continuació de les obres de la Seu, la catedral, però ab un nou esperit; precisament los nostres artistes descobrexen nous horitzons en llurs escultures e pintures; també los nostres cantors ordenen los sons e les veus ab un esclat d’harmonies festívoles des de les religioses a les profanes..
Hem sentit dir que a l'Univers el Sol ocupa l'eix del món, com ha dit Galileu, així com Déu és l'origen e centre de la Creació.
Tenim la sensació que entrem dintre d'un nou ordre, ab noves esperances, nous projectes e il·lusions. Voldríem que eixes cançons esperonessen e alegressen los cors en qualsevol situació o part del dia.
Ara escoltem l'AVE MARIA medieval tal com es cantava abans d'arribar al Renaixement, a una sola veu, o siga de manera unísona; però com que som situats en el moment central d'est període cultural, el gran místic Tomàs Luís de Victòria (15..-1611) mos dixa esta harmonia, l'AVE MARIA, per a quatre grups de cordes de coral; és així tal com ell l'havia sentida interiorment i a la seua manera, e es pot oir bo i clicant damunt d'esta propera segona salutació a la Mare de Déu.
Cantem reunits al voltant del faristol, com es feia abans; d'est mode mos veem, mos sentim e un únic alè mos ho envaex tot. Del cançoner d'Upsala s'oferix i poden escoltar ¡DADME ALBRICIAS HIJOS D'EVA!
La nova del naixement d'una criatura és sempre motiu d'esperança
e de joiosa celebració conjunta; així sentim ara, també
del mateix cançoner d'Upsala, E LA DON DON VERGE MARIA.
Lo naixement del Salvador representa i serà lo símbol
de totes les renaixences; també de la nostra, la de la llum, la
dels nous temps. Tot açò mos ho recorda ara la cançó
UN ROSERET EIXIA de Michael Praetoris (1571-1621).
Cantem ara l'amor humà, que és guspira de l'amor universal que dóna sentit a tota la nostra existència e és plena de la claror e de la foscor, de la joia e de lo dolor barrejats en un, concretament i genèric, aiguabarreig; per tant, es proposa que escolten la immediata cançó TRIST TINC EL COR d’Orlando di Lassus (1530-1594). Aquest autor juga amb la veu per tal de reproduir l'eco; aquí podeu disposar la seua peça polifònica l'ECO; gaudiu-ne si els agradés l'esmentat efecte sonor, tan pur i transparent.
Lo menjar i.l beure també li donen sentit a la nostra vida, puix que cos e esperit van units; així ho entenien a l'antigor e ha quedat expressat ab lo cant de TOURDION, que una entonació polifònica anònima procedent de França i és del segle XV.
Les prades, les fonts e les arbredes podran endolcir lo nostre amor si en algun jorn decau; la qual cosa d'est mode vol comunicar-los el cant PRADO VERDE Y FLORIDO de l'autor Francisco Guerrero.
Igualment tant l'amor, tan de menester, com lo mateix nodriment de cada dia i.l beures los necessiten les nostres vides; per tot açò Juan dell Encina (1469-1530) té moltíssima raó amb la seua adient canturel·la de MAS VALE TROCAR PLACER POR DOLORES.
I quan les relacions humanes s'emboliquen una mica sempre es trob un mitjancer que mos faça aclariments; vet ací est exemple amb solfa sota les veus que los musiten el DIN DI RIN DIN del Cancionero de Palacio, si s'hi volen recrear de seguida.
A la pavana AMOR QUE TENS MA VIDA les frases claus d'aquesta
declaració d'amor són:
"Donzella graciosa besant-te vull morir" i "ans que el meu pensament
t'oblidi un sol moment".
Tantost es finalitza, de moment, ab un cant de noces, ple d'un enamorament sincer i d'un encant íntim, joiós i poètic, es tracta del cant polifònic PER TU JO CANTARIA i va ser compost per N. Meystre.
Totes estes peces musicals s’han volgudes ací expressar-vos-les
a fi que es puga fruir quelcom d'elles en escoltar unes tonades típiques
del Renaixement i resten un xic més per als records.