En les poblacions properes als fronts de batalla -especialment a pagès-, els nens pateixen les conseqüències directes del conflicte: bombardeigs, lluita casa per casa, ocupació i repressió per part dels més radicals d'ambdós bàndols… Això es tradueix en nens i nenes ferits o morts, convertits en orfes, desplaçats…
Les autoritats de diverses poblacions d'Espanya sota comandament republicà, envien els seus nens -per tal d'allunyar-los de la guerra-, al llevant peninsular i, fins i tot, a l'estranger. Molts d'aquests nens refugiats van a parar a centres d'acollida infantil. Prop de 30 mil nens surten d'Espanya durant la guerra, fugint de la fam i de l'horror.

A la reraguarda, sobretot en les ciutats, tant per als nens com per als adults la guerra els suposa un canvi en els costums quotidians. L'assistència a l'escola esdevé irregular o difícil, quan no impossible en incrementar-se els bombardeigs. Cues per tot, fam, malalties, fred…
Sota els bombardeigs, els nens han de passar moltes estones als refugis. La por i l'angoixa els domina. Talment com els adults, molts nens són víctimes de les bombes: ferits, mutilats, morts, orfes, desplaçats…
El 30 de gener de 1938 -per exemple- l'aviació feixista bombardeja Barcelona i ocasiona una gran matança entre la gent que s'havia refugiat al soterrani de la sagristia de l'església de St.Felip Neri. Al dipòsit de l'Hospital Clínic van a parar molts de cadàvers de nens i nenes del soterrani i d'un altre refugi.
Misèria i destrucció els envolta i malmeten la seva infància.