El 1812 Catalunya és envaïda per Napoleó i annexada al seu Imperi. Barcelona passa a ser capital de província i els seus habitants són oprimits.
Malgrat
tot, el progrés econòmic i demogràfic no s'atura. L'any 1800, la
ciutat té 100 mil habitants.
El 1835, a conseqüència del clima anticlerical, una sèrie de
convents són reduïts a les cendres.
També és cremada la Fàbrica Vapor Bonaplata, la més innovadora,
perquè els obrers avalotats estaven convençuts que els telers
moguts per màquines disminuïen la producció del treball manual.
Serà més endavant quan els treballadors s'organitzin a través de
sindicats.
Un esdeveniment essencial en la modificació del paisatge urbà és
el motivat per les dues desamortitzacions a partir del 1836, a
conseqüència de la qual desapareixen un bon nombre de convents,
i per la supressió dels cementiris de les esglésies.
A
nivell polític, al llarg del segle liberals i conservadors
s'enfronten pel poder. El 7 de desembre del 1842, el general
Espartero bombardeja Barcelona. El motiu havia estat les
diferències entre la seva política i els barcelonins republicans
que, entre altres coses, volien unes Corts constituents i el
proteccionisme per a la indústria catalana.
El 1868 una revolució política de la mà del Gral.Prim enderroca
la monarquia d'Isabel II i el 1873 es proclama la I República.
Dos dels seus presidents -Figueres i Pi i Margall- són catalans.
En aquest període, a Catalunya apareixen intents federalistes.
Però la república cau un any després sota el cop d'estat del
general Pavia i, un borbó, Alfons XII -fill d'Isabel II-, torna
a regnar a Espanya, a desgrat dels republicans.
Durant les primeres dècades del segle XIX, Catalunya es
capdavantera a l'Estat de la Revolució industrial. Barcelona
creix, també les indústries en els seus suburbis, i les antigues
muralles ja no són més que un estorb: El 1854 són enderrocades i
la ciutat s'expandeix.
Per aquesta època també s'obren nous carrers, com els de
Ferran, Jaume I i de la Princesa. Barcelona compta amb 250 mil
habitants.
El 1860, Madrid aprova el projecte de l'Eixample de Barcelona
presentat per Ildefons Cerdà. Una nova ciutat racional s'escampa
fins als municipis veïns que, el 1897, seran agregats a la
ciutat comtal.
El 1868, aprofitant el procés revolucionari, és enderrocada la
Ciutadella, que passa a ser un parc.
Mentrestant, en les viles veïnes de Barcelona els industrials
edifiquen les fàbriques aprofitant-se del baix cost del terreny
i de l'existència de pous d'aigua.
Sota la Renaixença, moviment cultural que reivindica la
identitat catalana i posa els fonaments del catalanisme polític,
es creen institucions com ara la Universitat, l'Ateneu
Barcelonès o l'Acadèmia de les Bones Lletres.
A finals de segle, Barcelona està canviant a un ritme accelerat.
El progrés urbanístic del 1870 al 1885 és considerable. El 1888,
la ciutat està preparada per organitzar una primera Exposició
Universal, en l'espai on es va bastir la Ciutadella. Un gran
parc amb palaus i pavellons substitueixen les infames presons,
conservant però alguns edificis. En aquests pavellons
s'exhibeixen els productes de la indústria espanyola i els
progressos de la mecànica, de la tècnica i de la ciència d'arreu
del món.
A
finals de segle, Barcelona és coneguda pels seus atemptats com
"la ciutat de les bombes". Entre els diversos atemptats, el que
tingué lloc al Liceu fou un dels més greus.
