Al llarg dels
segles XVII i XVIII molts hereus de les grans cases de pagès catalanes
sol·licitaren al rei que concedís el privilegi de ciutadans honrats de
Barcelona a les seves famílies. Aquest privilegi suposava, entre altres
avantatges, no haver d'allotjar tropes a casa en temps de guerra,
períodes que a l'Émpordà d'aquells anys foren freqüents.
La gran pagesia Jafrenca no fou una excepció. L'any 1638 l'hereu del mas
Rich, en Jerònim Rich, va obtenir del rei Felip II el títol de ciutadà
honrat de Barcelona. ( veure Can
Rich )
L'altra família jafrenca que va aconseguir la ciutadania honrada de
Barcelona foren els Seguer. El 1669, el cap de casa, en Martí Seguer,
obtingué el privilegi del rei Carles II. ( Veure Mas
Seguer )
L'altra branca de l'aristocràcia jafrenca la constituïren els militars.
L'hereu del mas Pou, Isidre Teixidor i Pou va optar per enrolar-se a l'exèrcit
del rei, on va ocupar el càrrec de coronel de dragons de l'Empordà i va
arribar a brigadier. No tenia antecedents familiars militars. Va quedar
orfe de pare i mare molt jove i va créixer sota la tutela del seu avi
patern, en Francesc Teixidor, un pagès molt arrelat al poble. El 1689 formava part dels quadres de comandament de
l'exèrcit reial que va apaivagar la revolta dels barretines a la ciutat de
Barcelona. Fou per aquest èxit militar que el rei Carles II li va
concedir el 1690 el privilegi de " fidelíssim al braç militar
de Catalunya i els comtats del Rosselló i la Cerdanya". El setembre
del 1713 va formar part del comandament de les tropes que realitzaren l'ocupació,
saqueig i incendi de la vila de Terrassa. Ennoblit, va transformar el
mas Pou en Can
Pou. L'ampliació va apropar l'edifici, dins de la seva modèstia als
palaus urbans de l'època.
El text d'una de les llindes de la planta pis que donen al carrer major,
fa al·lusió al privilegi de fidelíssim, obtingut del rei, i resulta del
tot enigmàtica si no se'n coneixen els antecedents: UNA VILLA CON CATORSE
LUGARES ME / A RESARON POR ANY 1691 FIEL AL REY. L'altra llinda mostra el
tarannà del militar: NO AY PARIENTE MAS SERCANO NI A/MIGO DE VERDAT COMO
EL DINERO EN MA/NO EN QUALQUIERA NECESIDAD.
La dovella central de la nova portalada té esculpit l'escut d'armes de la
família: un pou i una filadora de teixidor en clara al·lusió als
cognoms del militar, i un lleó rampant en remembrança del regiment de
dragons. La corona superior ratifica l'origen militar de l'escut. El
mateix Isidre Pou va fer aixecar a l'entrada del poble pel camí de Verges
una creu amb l'escut familiar ben visible, que ara es coneix per la Creu
d'en Pou o també com la Creu de terme.
Creu d'en Pou també anomenada Creu de Terme
L'alta
aristocràcia també ha estat vinculada a Jafre. Extingida la baronia de
Verges, l'establiment reial dels drets sobre les aigües del rec del
Molí, fet l'any 1586, va mantenir els barons de Sant Mori relacionats amb
el poble. L'any 1647 el Baró es va maridar amb la pubilla dels senyors de
Ciutadilla, i els seus descendents van obtenir la concessió, per part del
rei Felip V, lany 1702, del títol de marquesos de Ciutadilla. L'any 1824,
per estroncament de la descendència directa, el patrimoni Ciutadilla va
passar a un parent llunyà que ja posseïa el títol de marqués de
Sentmenat. Des de 1856 els títols de baró de Sant Mori, de marqués de
Ciutadilla i de marqués de Sentmenat han estat successivament vinculats a
aquestes terres, sempre entorn dels drets i propietats sobre les aigües
del rec del Molí.
