Al final del segle XVI, en Francesc de Marimon i de
Jafre va deixar la senyoria del castell al seu fill primogènit, en Juli
de Marimon i de Jafre. Orfe de mare des de molt petit, havia crescut sota
la tutela de la prestigiosa família paterna, els Marimon del castell de
Sant Marçal, a Cerdanyola del Vallès. La família Marimon gaudia de gran
influència a la cort reial i per tant no ens ha d'estranyar que el 1607
en Juli aconseguís que el rei li concedís la jurisdicció civil i
criminal del castell de
Jafre, que feia pocs anys la corona havia adquirit
mitjançant la incorporació de la baronia de Verges.
L'oposició dels veïns fou immediata, i acudiren als tribunals reclamant judicialment contra el privilegi otorgat al jove Juli. Però la corona es
va mantenir ferma i el 1616 va resoldre definitivament e plet a favor del
seu privilegiat. El malestar entre els jafrencs era prou gran com
perquè s'embranquessin en un complex i singular negoci. Es van proposar
comprar els drets que el senyor del castell tenia sobre les seves
persones, cases i terres, i ho van aconseguir. El 17 de març de 1618 el
notari va reunir tots els caps de casa del poble a la plaça del castell
per fer pública l'acta de la venda que Aleix de Marimon i de
Jafre,
germà petit i successor d'en Juli, en feia a tots els veïns de Jafre.
Ambdós germans havien crescut en ambients d'alta aristocràcia.
Completament desvinculats del poble, havien perdut el lligam amb la terra
dels seus antecessors. Vist merament com un negoci, no és estranys que
decidissin vendre els drets en lloc de continuar explotant-los, ja que els
constants litigis per l'oposició dels jafrencs comportaven uns maldecaps
desproporcionats al rendiment que n'obtenien.
El preu acordat fou de 6.000 lliures barceloneses pagadores en tres
terminis i, a més de l'heretat del castell amb terres i cases dins i fora
del terme, van adquirir la meitat del delme de la parròquia de Sant
Martí, la jurisdicció civil i criminal amb el mixt i mer imperi, i
finalment, el dret de construir un molí dins del terme.
En aquells moments l'organització municipal no estava prou desenvolupada
per assumir l'operació. Per això els veïns van constituir una societat
privada que en els documents se cita com Els particulars de Jafre com a
Senyors del Castell, que es va regular amb l'acta de capitulació i concòrdia
celebrada entre ells l'endemà mateix de la compra, i en la qual van
nomenar cinc veïns com a representants legals per als futurs tràmits.
Per poder pagar els calgué manllevar la major part dels diners. Hem localitzat
la creació de més de vint censals ( els préstecs hipotecaris de
l'època ) en quatre tongades. Els primers els més de febrer per un total
de 500 lliures, el mes de març dotze censals que pujaven 2500 lliures, a l'abril
es lligaven tres censals per un import total de 1200 lliures i, finalment,
l'agost, amb cinc censals, es manllevaven les darreres 1000 lliures.
Fet el darrer pagament, el 2 de setembre es féu l'acte públic de presa
de possessió. Tots els caps de casa, un per un, van passar per la
Plaça
del Castell on el notari va realitzar l'acostumada representació en
senyal de presa de possessió.
Havien pagat el preu de la compra del castell i els veïns n'eren els
senyors, però calia fer front als pagaments dels censos anuals (
avui en diríem interessos ) que generaven els diners manllevats i quitar
els censals ( retornar el capital deixat als inversors ) en el termini
dels deu anys pactats en l'acta de capitulació i concòrdia.
Optaren per vendre les terres i alguns del edificis que fins aleshores
havien constituït l'heretat del castell a aquells veïns que, de forma
particular estiguessin disposats a encarregar-se d'una part dels censals
de valor equivalent al de la peça venuda. L'heretat del castell va
desmembrar-se i la major part de les seves terres van incorporar-se
disgregades al patrimoni de les diverses cases benestants del poble.
La resta de propietats i drets romangueren en poder dels Particulars de
Jafre com a Senyors del Castell, que a través dels seus
administradors, renovats periòdicament, els gestionava per tal de fer
front als deutes contrets amb la compra. Cobraven els drets senyorials als
qui posseïen propietats fora del terme i als nouvinguts al poble, aquí
van establir terres, cases i solars tal com els anteriors senyors de Jafre
ho havien fet amb ells i amb els seus avantpassats, fent-los capbrevar les
tinences establertes cada cop que els va semblar escaient.
Els particulars com a Senyors del Castell van continuar exercint de
senyors feudals com ho havia fet la noble família dels Jafre, els seus
antecessors, fins la desamortització del segle XIX.
ALBERCH I
FUGUERAS, Ramon; VIÑAS I PARRAMON, Joan: "Jafre", Quaderns de
la Revista de Girona, 83 (1999 ), p. 8.