1.3 Sistema Solar. Venus

Venus és el segon planeta des del Sol. És l'objecte més brillant del cel, després del Sol i la Lluna. A aquest planeta se lanomena l'estel de l'alba quan apareix per l'Est a l'alba i l'estel de la tarda quan està situat a l'Oest al capvespre. A causa de les distàncies de les òrbites de Venus i la Terra des del Sol, Venus no és visible mai més de tres hores abans de l'alba o tres hores després de l'ocàs.

Venus gira molt lentament sobre el seu eix i la direcció és retrògrada (contrària a la de la Terra). Curiosament, quan els dos planetes estan més prop, sempre mira cap a la Terra la mateixa cara de Venus. En aquestes ocasions, es pot observar aquesta cara i es poden traçar mapes mitjançant radiotelescopios amb base en la Terra.

Tot Venus està cobert de núvols i té una atmosfera densa, el que dificulta el seu estudi des de la Terra; la major part dels coneixements que es tenen del planeta s'han obtingut mitjançant la utilització de vehicles espacials, en concret aquells que han descendit a través de l'atmosfera portant sondes.
<
La temperatura de la superfície de Venus és molt uniforme i arriba a uns 462 °C; la pressió de la superfície és 96 vegades la de la Terra. L'atmosfera està formada gairebé en la seva totalitat per dióxid de carboni (CO2). La base dels núvols està a 50 km de la superfície i les partícules d'aquests núvols són sobretot àcid sulfúric concentrat. El planeta Venus no té un camp magnètic perceptible.