1.6 Sistema Solar. Mart

Si existeix un planeta del Sistema Solar que des de sempre ha monopolitzat l'atenció dels astrònoms, aquest és Mart. Ha estat el responsable de moltes creences i supersticions. Quan en 1877 el planeta vermell va passar molt prop de la Terra, tots els astrònoms del món van dirigir ansiosos cap a ell els seus rudimentaris telescopis. Giovanni Schiaparelli, aprofitant un moment d'excepcional transparència atmosfèrica, va descobrir que la superfície estava travessada per una sèrie de solcs. Des de Milà, el descobriment va recórrer tot el món i els solcs, que van anomenar canals, aviat van fer creure que la superfície de Mart estava recoberta per un sistema de canals artificials per a la irrigació.

Alguns anys més tard, l'astrònom Percival Lowell va elaborar una teoria pròpia sobre l'origen dels canals marcians. Segons Lowell, era el que quedava d'una antiga civilització. Els sobtats canvis climàtics del planeta havien obligat els enginyers marcians a recórrer a aquests canals, que duien aigua dels pols, per a realitzar la irrigació necessària per a la supervivència de la seva gent.

Avui sabem que els solcs no són altra cosa que un estrany efecte òptic a causa de l'atmosfera terrestre. No obstant això és evident que, si bé les sondes no han trobat traces d'una antiga civilització marciana, no per això cal excloure la possibilitat de vida al planeta, encara que a un nivell molt elemental, ja que resulta difícil fer hipòtesis sobre formes de vida més evolucionades en un ambient tan hostil.