1.7 Sistema Solar. Júpiter

Júpiter és el cinquè planeta des del Sol, i el major del Sistema Solar. és el primer dels anomenats gegants o exteriors. Júpiter és 1.400 vegades més voluminós que la Terra, però la seva massa és només 318 vegades la del nostre planeta. La densitat mitjana de Júpiter és una quarta part de la densitat de la Terra, el que indica que deu estar format per gasos més que per metalls i roques com la Terra i altres planetes interiors.

Fa un tomb al voltant del Sol cada 11,9 anys a una distància mitjana equivalent a unes cinc vegades la distància del Sol a la Terra. Triga menys de 10 hores en girar al voltant del seu eix. Aquesta ràpida rotació produeix un engrossamient equatorial que s'aprecia a través d'un telescopi. La rotació no és uniforme. Les bandes que es veuen a Júpiter es deuen a forts corrents. Aquestes bandes s'aprecien més a causa de les tonalitats pastís dels núvols.

Júpiter té 16 satèl·lits confirmats. Galileu va descobrir els quatre majors: Ío, Europa, Ganimedes i Calisto. Les densitats mitges de les llunes majors segueixen la tendència aparent del propi Sistema Solar. Ío i Europa, propers a Júpiter, són densos i rocosos com els planetes interiors. Ganimedes i Calisto, que es troben a més distància, estan compostosos principalment de gel d'aigua i tenen densitats més baixes.

Durant la formació de satèl·lits i planetes, la seva proximitat al cos central (el Sol o Júpiter) evita, clarament, que es condensin les substàncies més volàtils.