08foratnegre


2.7 Els estels. Altres cossos estelars : Forats negres
Són cossos amb un camp gravitatori extraordinàriament gran. No es pot escapar cap radiació electromagnètica ni lluminosa, per això són negres.

	Estan envoltats d'una "frontera" esfèrica que permet que la llum entri però no surti. Poden ser de dues maneres: cossos d'alta densitat i poca massa concentrada en un espai molt petit, o cossos de densitat baixa però massa molt gran, com passa en els centres de les galàxies. Si la massa d'un estel és més de dues vegades la del Sol, arriba un moment en el seu cicle en què ni tan sols els neutrons poden suportar la gravetat. L'estel es col·lapsa i es converteix en un forat negre.

Si un component d'un estel dobre (binari) esdevé forat negre, comença a prendre material del seu company. Quan el remolí s'acosta al forat, es mou tan de pressa que emet molts raigs X. Així, tot i que no es pot veure, es pot detectar pels seus efectes sobre la matèria propera Un forat negre no és etern. Encara que no s'escapi cap radiació, sembla que poden fer-ho algunes partícules atòmiques i subatòmiques. Algú que observés la formació d'un forat negre des de l'exterior, veuria un estel cada cop més petit i roig fins que, finalment, desapareixeria. La seva influència gravitatòria, però, seguiria intacta.

	Com en el Big Bang, en un forat negre es dóna una singularitat, és a dir, les lleis físiques i la capacitat de predicció fallen. En conseqüència, cap observador extern pot veure què passa a dins. Les equacions que intenten explicar una singularitat han de tenir en compte l'espai i el temps. Les singularitats es situaran sempre en el passat de l'observador (com el Big Bang) o en el seu futur (com els colapses gravitatoris). Aquesta hipòtesi es coneix amb el nom de "censura còsmica".