2.9 Estels.
Altres fenòmens estelars: Nebuloses planetàries |
|
Nebuloses planetàries
Les nebuloses planetàries s'assemblen als planetes quan sóbserven
a través del telescopi. En realitat són capes de material
desprès d'un estel evolucionat de massa mitjana, al passar de gegant
vermell a nan blanc.
Més espectaculars, però menors en nombre, són els
remanents de supernoves, Les nebuloses d'aquest tipus són
radiofonts intenses, degut a les explosions que les varen formar
i les restes de púlsars en que es van convirtir els estels. |
|
|
Nebulosa
del Cavall de Barnard .Està
situada a uns 1000 anys-llum de la Terra, al sur de l'extrem esquerre del
Cinturó d' Orió.
La zona brillant en el seu extrem superior esquerre és
un estel jove envoltat encara en gas i pols. |
|
|
 |
La Nebulosa Eta Carina
(o Gran Nebulosa Carina) és una enorme nebulosa difosa, molt més
gran que la famosa Nebulosa d'Orió. En la foto, núvols freds
i calents en la nebulosa Carina.
Quilla o Carina, es una constelació de l'hemisferi sud situada
entre les de la Vela, la Popa, el Peix Volador i el Camaleó. Juntament
amb les dues primeres formava l'antiga constel·lació d' Argos.
La Vía Làctia atravessa aquesta constelació, l'estel
principal de la qual, Alpha Carinae o Canopus, és la més
brillant del cel després de Siri. |
|
|
 |
Nebulosa del rellotge
de sorra. Es trobva a uns 8.000 anys llum de distància.
L'estel central d'aquesta nebulosa planetària s'está
morint. És un estel del tipus del nostre Sol. |
|
|
 |
La Nebulosa Esquimal
NGC 2392, també anomenada"ou podrit", es troba a la constelació
de Geminis, a unos 5000 anys llum de la Terra. La imatge es va obtenir
el 10 de gener del 2000, pel telescopi espacial Hubble. A la foto,
el nitrogen es veu de color vermell, l'hidrogen verd, l'oxigen blau i l'
heli violeta. |
|
|
 |
El Telescopi Espacial
Hubble mostra la nebulosa planetaria mé jove que s'hagi imaginat
. Fa sols 20 anys, el gas que rodeja lel motribund estel central
encar no estava prou calent per a brillar. Coneguda
com la Nebulosa Stingray (Henize 1357), l'esfera de gas incandescent troba
a uns 18,000 anys llum en la constelació d' Ara en l' hemisferi
sur celest. La nebulosa es unas 130 vegades més gran que el nostre
Sistema Solar, pero es de només una dècima de
la mida d'altres nebuloses planetàries conegudes.
la imatge revela que l'estel central és binari.
|
 |
|