Inici![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]()
Asturià
Mossàrab
![]() ![]() ![]()
Quattrocento
Cinquecento
![]()
Rococó
![]() ![]()
Urbanisme
Estils històrics
El ferro
Escola de Chicago
Modernisme
![]()
Racionalisme
Organicisme
La postguerra
Estil tardomodern
Postmodernisme
Arquitectura actual
|
Arquitectura asturiana i mossàrabMentre al sud de la frontera delimitada pel riu Duero i les planes a les quals s'obren les valls pirinenques es desenvolupa el món islàmic, a les faldes muntanyenques del nord de la península Ibèrica es mantenien o naixien petits nuclis cristians. Ja fossin zones de resistència o zones residuals que no interessaven gens els conqueridors, totes aquestes regions són cristianes. Estan en contacte entre si i amb l'Imperi carolingi, i practiquen un art tant sagrat com profà. L'arquitectura asturiana té reminiscències visigodes i influències carolíngies. Hi perdura la planta basilical i, en general, la coberta plana. S'empobreix, en canvi, l'aparell (irregular i petit) i s'empren més els pilars que les columnes. Santa María del Naranco (Astúries) fou la residència dels monarques i més endavant es va consagrar al culte. En aquest edifici es va emprar la volta de canó amb faixons i contraforts estructurals, i arcs cecs. A partir del segle IX, població cristiana assentada en territori andalusí comença a emigrar cap al nord. L'art que produeixen aquestes persones, un cop establertes a les zones cristianes, es denomina mossàrab o de repoblació, el qual presenta elements visigòtics, asturians i musulmans. San Miguel de la Escalada (Lleó) és el prototípic i al mateix temps original perquè té un pòrtic adossat en un dels costats. |