L'adjectiu pot aparèixer en tres graus de significació:

positiu   longus -a -um 'llarg'   d'inferioritat minus longus -a -um 'menys llarg' comparatiu d'igualtat tam longus -a -um 'tan llarg'   de superioritat longior -ius 'més llarg, força llarg' superlatiu d'inferioritat minime longus -a -um 'el menys llarg' de superioritat longissimus -a -um 'el més llarg, molt llarg'

Els comparatius d'inferioritat i d'igualtat -igual que el superlatiu d'inferioritat- s'expressen en llatí per un procediment lèxic, com en català: mantenen la mateixa forma de l'adjectiu positiu però precedida d'un adverbi. El segon terme de comparació va en el mateix cas que el primer i és introduït per la conjunció quam:

	Dies minus longus est quam nox.	'El dia és menys llarg que la nit'.
	Dies tam longus est quam nox.	'El dia és tan llarg com la nit'.

El comparatiu de superioritat

En canvi, el comparatiu de superioritat es forma normalment amb el sufix específic -ior -ius.

arrel de l'adjectiu positiu + -ior- / -ius + terminacions temes en consonant líquida (3 decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del comparatiu de superioritat és sempre igual:

• el sufix de comparatiu (-ior -ius) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-(>u)/-a-, -i-),

  	longus -a -um ---> long-ior / long-ius
  	fortis -e ---> fort-ior / fort-ius
  	ingens ingentis --> ingent-ior / ingent-ius

• a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies del tema en consonant líquida (masc.-fem / neutre):

longior -ius

	sing.		pl.
	masc.-fem.	neutre	masc.-fem.	neutre
N.	longior -Ø	longius -Ø	longiores	longiora
V.	longior -Ø	longius -Ø	longiores	longiora
Ac.	longiorem	longius -Ø	longiores	longiora
G.	longioris		longiorum
D.	longiori		longioribus
Ab.	longiore		longioribus

Alguns adjectius tenen un comparatiu irregular (més avall). D'altra banda els adjectius acabats en -eus, -ius i -uus presenten un comparatiu analític (magis + l'adjectiu en grau positiu) com el de les llengües romàniques:

• idoneus: magis idoneus
• egregius: magis egregius
• arduus: magis arduus

El complement del comparatiu El complement del comparatiu, format pel segon terme de comparació, es pot construir de dues maneres: En el mateix cas que el primer terme de comparació i introduït per la conjunció quam.   Dies longior est quam nox. 'El dia és més llarg que la nit'. En ablatiu sol (sobretot quan el comparatiu apareix en nominatiu o acusatiu):   Dies longior est nocte. 'El dia és més llarg que la nit'. Comparatiu amb valor intensiu Si el comparatiu no té segon terme de comparació el seu valor resta intensiu i es pot traduir amb l'ajut d'adverbis com 'massa, bastant, força'. Ex:   Senectus est natura loquacior. 'La vellesa és per naturalesa massa xerraire'.

El superlatiu de superioritat

El superlatiu de superioritat també es forma amb un sufix específic -issimus -a -um.

arrel de l'adjectiu positiu + -issim- + terminacions dels temes en -o/-a (2a/1a decl.)

Tant si en grau positiu són adjectius de tres terminacions (primera i segona declinacions =tema en -o/-a) com de dues terminacions (tercera declinació, tema en -i) o d'una terminació (tercera declinació, tema en -i o tema en consonant), la formació regular del superlatiu de superioritat és sempre igual:

• el sufix de comparatiu (-issim-) s'afegeix a l'arrel de l'adjectiu positiu, sense la vocal temàtica (-o-/-a-, -i-),

  	longus -a -um ---> long-issim-
  	fortis -e ---> fort-issim-
  	ingens ingentis --> ingent-issim-

• a continuació s'hi afegeixen les terminacions pròpies dels adjectius de tres terminacions (amb el N. masc. sg. en -us):

longissimus -a -um

	sing.			pl.
	masc.	fem.	neutre	masc.	fem.	neutre
N.	longissimus	longissima	longissimum	longissimi	longissimae	longissima
V.	longissime	longissima	longissimum	longissimi	longissimae	longissima
Ac.	longissimum	longissimam	longissimum	longissimos	longissimas	longissima
G.	longissimi	longissimae	longissimi	longissimorum	longissimarum	longissimorum
D.	longissimo	longissimae	longissimo	longissimis	longissimis	longissimis
Ab.	longissimo	longissima	longissimo	longissimis	longissimis	longissimis

Formacions particulars:

• Els adjectius amb l'arrel acabada en -er fan el superlatiu amb el sufix -rimus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

  Ex: pulcher pulchra pulchrum --> pulcherrimus -a -um (amb r doble!)
• Els adjectius formats amb el sufix -(i)lis fan el superlatiu amb el sufix -limus -a -um (amb les mateixes terminacions dels adjectius de tres terminacions).

  Ex: facilis -e --> facillimus -a -um (amb l doble!)

alguns comparatius i superlatius irregulars positiu comparatiu superlatiu bonus -a -um melior melius optimus -a -um magnus -a -um maior maius maximus -a -um malus -a -um peior peius pessimus -a -um paruus -a -um minor minus minimus -a -um

El superlatiu absolut Quan el superlatiu no porta complement es tradueix amb el superlatiu català, amb l'adverbi 'molt' + l'adjectiu o amb l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu:     'Lèsbia és bellíssima'. Lesbia pulcherrima est. 'Lèsbia és molt bella'.   'Lèsbia és la més bella'. El superlatiu relatiu Quan el superlatiu porta un complement es tradueix amb la construcció formada per l'article + l'adverbi 'més' + l'adjectiu. El complement de superlatiu es forma de diverses maneres: Amb genitiu sol:   Lesbia pulcherrima omnium mulierum est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició ex + ablatiu:   Lesbia pulcherrima ex omnibus mulieribus est. 'Lèsbia és la més bella de totes les dones'. Amb la preposició inter + acusatiu:   Lesbia pulcherrima inter omnis mulieres est. 'Lèsbia és la més bella entre totes les dones'.