|
|
CICERÓ ORADOR
Alguns discursos
Aquests són uns
quants dels 58 discursos conservats de Ciceró
Verrines (In Verres)
Algun temps després d'exercir la magistratura de qüestor
els sicilians van acudir a ell perquè actués com a fiscal contra Verres
quan aquest va deixar el càrrec de governador de Sicília i va ser
acusat de corrupció, ja que, mentre va administrar l'illa, va expoliar
i vexar els seus habitants. Aquest era el procés que necessitava Ciceró
per fer-se famós a Roma, just quan aspirava a ser elegit edil,
i per això va aplicar-se al cas amb totes les seves forces. El seu
zel va donar un èxit fulminant: només amb el primer discurs i la presentació
d'un nombre aclaparador de testimonis va aconseguir que Verres s'exiliés
sense esperar sentència. De tota manera Ciceró va publicar, a partir
del material recollit, uns altres cinc discursos contra Verres, en
els quals donava detalls de tots els excessos comesos per Verres a
Sicília: recaptació abusiva d'impostos, robatori d'obres d'art dels
temples, tortures... Els discursos mostren un estil encara no prou
madur, amb un excés d'efectes.
|
Catilinàries (in Catilinam)
Durant el seu consolat,
Catilina,
candidat del partit
popular que havia estat derrotat a les eleccions, va disposar-se
a prendre el poder per la força amb el suport de nombrosos partidaris.
Ciceró en quatre discursos davant el senat va descobrir la conjuració,
va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort per
als conjurats que havien restat a Roma i va desmantellar així
la seva organització.
|
Defensa de Miló (Pro Milone)
Miló era el cap d'una banda que feia servir la violència al carrer
a favor del partit
optimat. En un enfrontament amb la banda utilitzada pel partit
popular va morir el cap d'aquest, Clodi. Miló és acusat de la
seva mort i Ciceró s'encarrega de la seva defensa. Però el dia
del judici, espantat per la pressió de l'ambient, fa una argumentació
maldestra i precipitada, que no impedeix la condemna de Miló a
l'exili. Després Ciceró va publicar el discurs que hauria hagut
de pronunciar: un discurs ideal, modèlic pel seu equilibri i l'habilitat
de l'argumentació, basada en l'intent de demostrar que va actuar
en defensa pròpia.
|
Filípiques (In M. Antonium orationes)
Són els catorze discursos que Ciceró va
redactar contra
Antoni. El nom de Filípiques va ser donat establint
un paral·lel amb les Filípiques de Demòstenes, el conjunt
de discursos que aquest orador atenès va pronunciar per salvar
la llibertat de Grècia davant l'amenaça de Filip
II de Macedònia. Tal designació demostra que Ciceró va aconseguir
igualar el seu model grec. Arreu d'aquests discursos són presents
els temes filosòfics més tractats per Ciceró. L'íntima aliança
aconseguida entre retòrica i filosofia fan de les Filípiques
l'obra mestra de l'eloqüència de Ciceró.
|
Tractats de retòrica
De
l'orador (De oratore)
Ciceró atribueix el seu èxit al treball i a la cultura general
que ha adquirit, que l'han dut a un nou estil en oratòria. En
treu, doncs, la conclusió que, prèviament a l'especialització,
l'oratòria necessita el coneixement de gairebé totes les ciències
humanes: la literatura, la història,
el dret i sobretot la filosofia.
Aquesta darrera ensenya a reflexionar sobre l'argumentació i a
estudiar els diferents tipus de causes i de proves. Ciceró defineix
l'oratòria com l'art de parlar bellament i abundantment
i exposa la doctrina per confegir un discurs:
1) En primer lloc descriu les quatre parts bàsiques en què ha
d'ordenar-se un discurs:
- exordium: inici,
- narratio: exposició de la causa,
- confirmatio: argumentació per sostenir les idees
defensades,
- peroratio: final.
2) També explica les operacions que cal realitzar per esciure
i pronunciar un discurs:
- inuentio: buscar les idees que es diran,
- dispositio: posar-les en ordre,
- elocutio: triar els mots per exposar les idees,
amb l'ornament i les figures necessàries,
- actio: representar el discurs amb gestos i dicció,
- memoria: memoritzar el discurs.
3) Els mitjans per persuadir els oients són:
- probare: convèncer pel raonament,
- mouere: commoure per aconseguir l'adhesió subjectiva,
- delectare: agradar per la bellesa del discurs.
|
Brutus
Està escrit en forma de diàleg entre Brutus, Àtic i Ciceró. Partint
de la mort d'Hortensi narra la història de l'oratòria romana des
dels seus inicis fins a la seva culminació en el mateix Ciceró.
Ja s'hi deplora la manca de la llibertat necessària per a l'eloqüència
causada pel règim de Cèsar.
L'orador
(Orator)
En aquesta obra Ciceró reprèn la seva idea que, enfront de la
nuesa estilística dels aticistes com pretenia ser Brutus, l'orador
ideal ha de dominar els tres estils, el senzill, el moderat i
l'opulent, per aplicar el que convingui a cada ocasió.
|

Rètor, Museu Greco-romà, Alexandria, Egipte (S.G.).
|