CdA Monestirs del Cister

El primer esdeveniment internacional dedicat a l’educació ambiental va tenir lloc a Belgrad l’any 1975 i va ser el Seminari Internacional d’Educació Ambiental. En el seu document final, conegut amb el nom de Carta de Belgrad, es fa un esforç important per definir els objectius de l’educació ambiental, objectius que mantenen avui la seva vigència plenament.
La Carta de Belgrad planteja com a fita principal la de millorar les relacions ecològiques, incloent-hi la dels humans amb la natura i entre ells. A més, una aspiració destacada de la trobada de Belgrad és la millora de les relacions entre els humans com a pressupòsit necessari per a la millora de les relacions ecològiques. Aquest darrer aspecte ha quedat refermat posteriorment per la Conferència de Rio i pels moviments de solidaritat internacionals.
D’altra banda, el document proposa com a objectiu de l’educació ambiental que “la població mundial prengui consciència del medi ambient i s’interessi per ell i pels problemes relacionats, i que compti amb els coneixements, les actituds, les aptituds, la motivació i el desig necessaris per treballar individualment i col·lectivament en la recerca de solucions als problemes actuals i per prevenir els que puguin aparèixer d’ara en endavant”.
Així doncs, el procés de l’educació ambiental es caracteritza més per una manera de fer que per un índex temàtic, i es podria dividir en tres etapes: una primera de sensibilització i descoberta del medi (educació mitjançant el medi), una segona en la qual els individus comencen a reconèixer els elements del medi i a fer-ne interpretacions de funcionament (educació sobre el medi) i, finalment, una tercera en què la comprensió de la dinàmica i la problemàtica ambiental pot impulsar les persones, d’una manera conseqüent, a l’acció concreta (educació en favor del medi). Aquestes etapes ajuden a ubicar cada tipus d’activitat educativa, de forma que els individus arribin a l’acció per convicció i reflexió pròpies i després d’un procés formatiu adequat, i no com a fruit d’un compromís superficial i, lamentablement, passatger.