Mies van der Rohe i Le Corbusier van ser dos arquitectes, coneguts com a Mestres de l'arquitectura moderna. Tots dos van tenir alguna relació amb Barcelona: Mies van der Rohe va construir el "Pavelló de Barcelona" per a la primera exposició internacional d'arquitectura que es va inaugurar a Barcelona; Le Corbusier va fer un projecte urbanístic per a Castelldefels, que no va ser finalment realitzat.
Aquest treball té per objectiu conèixer el "Pavelló de Barcelona", la "Villa Savoye" i els seus autors, Mies van der Rohe i Le Corbusier. A més, s'hi analitza el mobiliari dissenyat pels dos arquitectes.
La nostra hipòtesi plantejava que aquestes dues obres, encara que van ser construïdes l’any 1929, podem considerar-les com a edificis moderns.
Al llarg d'aquest estudi, hem intentat demostrar que aquests dos projectes presenten conceptes en comú, vigents als nostres dies i proposem un nou concepte: "el caràcter intemporal" d'aquesta arquitectura.
En primer lloc, es tracta el recorregut que ha de fer el visitant per a poder visualitzar i comprendre l'objecte. No es presenta una façana principal, no podem entendre els diferents espais si no completem tot un recorregut, contràriament a les obres arquitectòniques del passat.
Hem constatat que els accesos no els podem veure directament, no està ala vista l'entrada principal amb la seva porta. El visitant ha de descobrir-la.
Les dues obres fan possibles diferents visualitzacions a través de diversos mètodes. Mies van der Rohe va utilitzar diferents plans, opacs i transparents i Le Corbusier va crear diferents graus d'obertura i tancament amb la manipulació del volum.
|