Bibliografia:Escultures, Làpides i Fonts
Autors d'aquest article: Roser Rodriguez i Mireia Segurado 4ºC
MONUMENT ALS HEROIS DE 1811
Introducció / Petita història / Autor
Introducció
Aquest grup escultòric, que es troba a la Rambla Nova, està dedicat als tarragonins que s'enfrontaren a l'exèrcit napoleònic el 1811 i que, desprès d'un durissí setge, patiren tots els orrors de la repressió. És l'escultura pública més important de la ciutat a l'hora un dels seus monuments més emblemàtics. Per a Julio Antonio, el seu autor, fou l'obra a la qual dedicà més anys i més esforços de la seva curta vida.
El setge de 1811 és un dels episodis més drámatics de la història de Tarragona. Tot el poble col·laborà ala defensa, àdhuc les dones, i quan el 28 de juny es va produir l'assalt definitiu, la presa <<tingué un caire terrorídic: exacerbats els ànims de la trompa napoleónica per una resistència tan obstinada, els homes de Suchet es lliuraren a una brutal matança [...]. Més de cinc mil assessinats, la major part degollats, seria el resum d'una follia de sang sense precedents a Catalunya>>
Foto: Monument als herois. Autor: Lia de la Orza 1r C
Petita história
A partir d'aleshores, van venir més de dos anys d'ocupació francesa que deixaren la ciutat en una situació de misèria i fam. El desastre fou tan gran, que fins el 1840 Tarragona no aconseguí d'arribar a 10000 d'habitants, xifra que tenia el 1808.
L'any 1889 es féu una recaptació per tal d'oferir al comte de Rius un àlbum, com a testimoni de l'afecte de la ciutat però d'eclinà l'oferiment i manifestà el desitg que els diners es destinessin a commemorar l'heroisme dels tarragonins durant la Guerra del Francès. El 1909, quinze anys després dela seva mort, Joan Ramonacho i Ferran Vendrell, dipositaris de les 11000 ptes de la donació, varen proposar la creació d'un monument als Herois i sol·licitaren a l'Ajuntament que hi contribuís fins a un total de 25000 ptes.; l'obra es podría inaugurar en el centenari del setge, en un lloc proper on es lliurà el combat més sagnant.
El 24 de desembre el consistori va acordar erigir el monument i, tres mesos desprès sol·licità el Govern la cessió del bronze i una subvenció de 25000ptes, ja que la quantitat inicialment pressuposada es considerava insuficient. El 13 de setembre de 1910, la Comissió d' Eixample va decidir aixecar-lo a la Rambla de Sant Joan a la cruïlla amb els carrers lxart i Cañellas, i el dia 23, festa de Santa Tecla, es col·locà la primera pedra del pedrestal.
El temps va anar passant, i els bocals de Comissió de Monument es queixaren a Julio Antonio que el seu treball estava molt enderrerit. L'escultor argumentava que l'havia aturat, perquè con que no rebia diners, no podia continuar pagant les despesses del seu taller a Madrid, ni les de la seva pròpia manutenció. Malgrat tot , deia que els podria acabar amb poc temps, si es garantia la tramessa dels diners pertinents.
I finalment...
Com que l'acabament de l'obra es veia llunyana i s'havia iniciat una polèmica sobre la seva ubicació, l'abril de 1914 es prengué la cort de desmuntar els carreurs del pedestal i esperar tornar a reconstruir-lo quan les figures estiguessin acabades.
Malgrat totes les dificultats, alinici de l'any 1917, es fongué en bronze l'esbós definitiu.
L'heroi mort s'inspirar en un dels esclaus que Miquel Àngel esculpí per al mausoler del Papa Juli II, mentre quewla figura femenina guarda relació amb la Venus Mediterrànea.
En començar l'any 1922 el monument conegut com a "els despullats" ja estaba acabada i Enrique Lorenzo la va exposar al Museu d'Art moder de Madrid. Aleshores desde els sectors més reaccionaris de Tarragona s'organitzà una campanya sifamatòria contra el monument i els seus promotors.
Vuitanta anys després, on pot arribar a trobar inversemblant en contingut d'aquells esccrits, però la realitat és que col·laboraren a fer retardar la instal·lació del monument. A Madrid, on fins i tot la familia reial i el president del Consell de Ministres havien elogiat l'obra.
El 25 d'abril el monumnt va arribar a Tarragona i s'instal·là probisionalment al vestíbol de les Cases Consistorials. La influència que tenien era tan gran, tot i que molta gent havia defensat l'obra, l'escultura passà vuit anys al vestíbul de l'Ajuntament.
La proclamació de la Segona República portà un segit de mesures apersturistes en tots els sentits. El 28 de maig de 1931, el nou conistori tarragoní decidí instal·lar el monument a la Rambla, el mateix lloc on s'havia col·locat 20 anys abans del primer pedrestal, i el 24 se setembre es va fer la inaguració entre mnig de discursos de vivrant ardor republicà.
L'escultura quedà col·loca en un perestral més petit i auster que el del 1911, la dedicatória fou també més breu que la primera:
<<Tarragona/als Herois/de 1811>>
Malgrat la fora oposició al monument per part dels sector més conservadors de la ciutat, el 1939 les autoritats franquistes el varen deixar al seu lloc i es limitaren a <<espanyolitzar>> la dedicatória. En realitat, la que a Catalunya rebé el nom de <<Guerra del Francès>>, als textos oficials de la história d'Espanya, s'anomenà <<Guerra de la Indepenència>>, i representava, per tant, un dels signes d'identitat d l'estat unitari.
L'any 1979 es retornà el text original en català. De tots els monuments de Tarragona, el dedicat als Herois de 1811 és, amb molta difèrencia, el que més a tardat en realitzar-se.
El temps, però, ha donat la raó a l'escultor, i la gran harmonia de les formes i la greu emoció de serenitat dins la tragèdia ens ha permès conservant, al llarg dels anys, la modernitat d'un monument impregnat de mediterranisme.
Autor
Antonio Julio Rodriguez Hernández, conegut per Julio Antonio, féu l'aprentatge artísic a l'Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera, on tingém com a professrors a Marìa Pedrol i Bernat Verderol.
Mes tard, estudià a Barcelona am Fèlix Ferrer i el 1905 realizà a Múrcia el seu primer grup escultòtic. Dos anys desprès va optenir una beca de la Diputació de Tarragona per seguir estudis a Madrid i va comencar a treballar.
De tonada, comencà a Almadén la famosa serie Los Bustos de la Raza, on realitzà la plasmació d'homes i dones anónims representats dels pobres de Castella. el 1911 obtingué el primer premi al concurs pel monument als Herois de 1811.
La seva producció artístiuca foumolt àmplia, i a les obres ja esmentades cal afegir, el monument a Saavedra i l'estátua de Wanger. També cal esmentar alguns projectes fantasiosos, no realiztats, com l'anomenat Faro Espiritual, una construció prinamidal de més de 60 metres d'alçaria que s'havia d'erigir al Cerro de los Ángeles.