La construcció de la ciutat contemporània i la del seu eix central, la Rambla, està estretament lligada al desús i la demolició de les muralles que, al segle XIX, s'havíen convertit en unh entrebanc. El mur que es va enderrocar per construir la nova via urbana, la muralla de Sant Joan, s'havia aixecat al segle XVI.
L'enderroc de la muralla va permetre urbanitzar una important àrea urbana, sobre la qual es projectà la construcció d'una nova via. El nou eix, anomenat des del principi pels coetanis l'Esplanada, es va definir com un eix longitudinal, pensat com un passeig arbrat, obert a les noves propostes urbanístiques.
L'enderroc va començar el 1854, però l'epidèmia de còlera d'aquell any va enderrerirles obres.
Foto1: Vista aèria anys cinquanta. Autor: Chinchilla.
Per urbanitzar aquest espai, l'ajuntament va convocar un concurs púbilc. Al febrer de 1885, la corporació trià el projecte de Josep Criviller, que morí sobtadament deixant-lo incomplert. Aleshores encarregà a l'arquitecte municipal Francesc Rosell que finalitzés el projecte.
La planificació i construcció es va fer per etapes, fins al 1874 la Rambla es preveia que havia d'anar des del passeig de les Palmeres fins al que aleshores s'anomenava carretera de Castelló (actual Ramón y Cajal).
La urbanització va ser lenta, al maig de 1861 el governador civil es queixava de l'estat que presentava l'Esplanadai demanava un compromís a l'Ajuntament per millorar l'aspecte. El 1882 s'afrontà l'explanació i urbanització entre els carrer de la Unió i l'actual Ramón y Cajal.