Joan Brossa

 

 

Biografia

Joan Brossa i Cuervo (Barcelona 1919 - 1998) era poeta en el més ampli sentit del mot, va escriure poesia en estrofes tradicionals (sonets, odes sàfiques, sextines, romanços, etc.), poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses circumstancials (recollides a Vivàrium - 1972 - i Anafil -1987 -) i poètiques, teatre, guions de cinema, poesia visual i poesia objectual. Per a Brossa no existien els gèneres ni les fronteres entre les arts.
Va començà a escriure ocasionalment durant la guerra civil, però va ser mentre feia el servei militar a Salamanca que es llençà a l'experiència d'escriure imatges hipnagògiques. Després va tornar a Barcelona, va conèixer a J.V. Foix l'any 1941 i , després, Joan Miró i Joan Prats. Gràcies als consells d'aquests, els seus primers llibres, La bola i l'escarabat (1941-43) o Fogall de sonets (1943-48), guanyaren en elaboració i retòrica, sense renunciar a les tècniques més estrictament surrealistes.


L'obra de Brossa:
lletres i les paraules màgiques

En Brossa treballa amb paraules i lletres, ell considera les lletres com objectes i símbols, utilitza sovint la lletra "A" per crear altres coses, per exemple, agafa "A" i la gira i crea un cap de toro. També fa servir diferents objectes per crear els seus poemes (poemes objectuals o visuals). Cada dia els objectes esdevenen de sobte màgics o fantàstics. Brossa gira i engrandeix els significats de les lletres. Naturalment el seu treball tenia una gran relació amb el llenguatge, amb el llenguatge català. Com a poeta, juga amb el significat de les paraules i amb les seves lletres.

     

Escolliu
   




Per saber més de l'obra de Brossa: