L'aparició de l'ofici de les trementinaires, ve donada per una sèrie de motius que es remunten fins fa gairebé 200 anys.

3.1.- Context històric:
A mitjans del s.XIX, aleshores, la societat d'aquella zona, d'aquelles valls, seguia Un model de societat rica, viva i variada; els pobles d'aquella àrea, com ara Ossera, Tuixent, Cornellana, Fórnols... havien adoptat Un sistema de producció autosuficient, basat en la pròpia subsistència per tal de poder tirar endavant, el fet de viure tant aïllats de la resta de la població catalana, havia estat Un dels factors, perquè s'hi establissin uns fonaments culturals i socials propis.

Al llarg del sXVIII, la vall s'havia trobat en una situació crítica, en la que l'agricultura i les anyades no anaven bé, l'Alt nivell d'epidèmies i com a conseqüència, l'augment de la mortalitat, haurien endinssat la vall en una forta crisi en què el pas de les guerres carlines no afavoriren la seva situació, sinó que empitjoraren el seu estat; Un exemple claríssim seria el de la crema del poble de Tuixent, fins i tot dues vegades.
En definitiva, la gent de la vall havia vist disminuir els seus pocs ingressos sense haver-hi pogut fer res; no obstant, Un conjunt de circumstàncies favorables a la zona, provocaren Un augment de la població, i certa estabilitat d'aquesta, les quals perduraren fins al moment en què els pobles s'integraren en la nova economia de mercat capitalista, al s.XIX.

3.2.- Una economia de subsistència:
Aquell sistema d'economia autosuficient, no era complet, ja que aquesta, tan sols satisfeia les necessitats bàsiques dels habitants; en quant a l'alimentació i la vida quotidiana, però, no permetia la introducció del capitalisme a la vall i conseqüentment, impedia la circulació de diners en metàl·lic.
Aquest sistema, estava complementat per l'intercanvi d'algunes produccions artesanals pròpies entre els pobles de la mateixa comarca, normalment amb les rodalies més altes de la regió.

Tot i això, les limitades xarxes de comunicació i comercialització, i el poc avançat capitalisme dins la vall, causant de l'escassetat de diners, havien definit el comerç d'aquesta. Es necessitaven mètodes efectius per tal que els aliments que es comercialitzaven es conservessin al llarg de les rutes entre poblacions; aquest fet va provocar que els productes de consum, depenguessin de les collites i les estacions.

L'economia de la zona, tot i les millores conservava encara certa tradició, es mantenia gràcies a l'obtenció de productes agrícoles per a l'autoconsum de la mateixa manera el bestiar i la fruita originària de la zona. A més, existien altres productes elaborats artesanalment, de poca importància, encara que ajudaven a l'economia domèstica mitjançant la seva comercialització, Un exemple en seria la mel.
Per una altra banda, el bestiar i els excedents per a l'autoconsum, eren els productes més comercialitzats que a partir dels guanys obtinguts eren invertits en productes essencials i de bon conservar, eren aliments i ingredients d'ús bàsic comprats a les localitats més properes, com ara la Seu d'Urgell o bé als marxants, que de tant en tant passaven pel poble.

3.3.- La societat, organitzada, segons les feines:
La feina del camp, estava marcada i depenia del temps i les estacions, de manera que la feina quedava repartida en dues parts:
- L'una era el temps de sembra i el de collita (primavera i estiu), respectivament, on la feina era molt intensa; era el bon temps, típic de festes majors i reunions familiars.
En aquestes èpoques, s'adoptava la distribució de les feines, segons sexes i edats (determinades per la duresa o dificultat de la realització de l'activitat), ja que hi havia força feina; sempre, l'home era l'encarregat de fer les feines que requerien més força física, les del camp i les del bosc; mentre que a la dona se l'hi atribuïen les feines de casa (com ara cuidar als nens, netejar la casa...), l'hort, la recol·lecció i producció d'aliment i tenir en compte l'aviram.
- L'altra temporada era la d'activitats menys rigoroses, les artesanals de reparació; era durant aquesta època que alguns homes i dones marxaven a fer altres oficis extres.

De tota manera, aquella societat estava formada per tot tipus d'oficis, des dels mestres, capellans i guàrdia civils, fins als fusters, ferrers, músics i pastors, passant pels carboners i hostalers, fins i tot contrabandistes; aquests últims varen ser determinants, també, per a l'evolució de l'economia de la zona que suposava aquest ofici aprofitant la poquíssima llunyania que hi havia amb la frontera; sovint, hi havia Un complot entre els esmentats i el capellà o altres personatges del poble, hi havia Un to de les campanades, especial però dissimulat, que els hi especificava quan hi havia una situació de perill.
La gent ho feia tot per tal de poder sortir i lliurar-se'n de les dures condicions de vida en què havien de viure.
A partir d'una sòlida bases de treball col.lectiu i solidaritat entre els habitants de la vall, formaven una estructura social perfectament precisada, van anar definint al llarg del temps, Un codi social, no escrit, i unes pautes de conducta situats al capdamunt d'ella.

3.4.- Evolució de la població de la vall:
L'any 1.857, la vall assoleix la seva població màxima amb 2.805 habitants , al recompte de població mitjançant Un cens, va ser aleshores quan es va assolir el màxim de població en la zona, estava superpoblada, és llavors quan comença la seva massiva despoblació cap a altres indrets, zones on la industrialització capitalista havia penetrat amb èxit i d'àrees agrícoles molt més riques; Els principals focus més atractius per als emigrants de la vall, eren el Pla de l'Urgell o bé els pobles o ciutats que s'extenien al llarg del decurs dels rius Ter i Llobregat, a Catalunya, també a països estrangers com ara França i la zona Sud-Americana, principalment Argentina .
Aquelles migracions que varen anar despoblant la vall d'una forma progressiva, van començar essent tan sols marxes temporeres per emplenar els mesos menys actius de la zona, finalment varen esdevenir definitives.
Aquests moviments provenien principalment dels pocs progressos de la vall, la qual no tirava endavant; l'agricultura mantenia el seu sistema tradicional malgrat el seu condicionament climàtic i els seus terrenys limitats en feixes i bancals amb pendents molt pronunciades, causa dels diversos desnivells típics de la zona muntanyosa, els camps estaven exposats nit i dia als perjudicis del temps, per a ells, aquestes condicions eren Un fort desventatge amb la gran competència que comportaven els productes de la creixent i nova indústria de la plana lleidatana, la qual produïa a gran escala Un repertori de productes específics per al consum de la població.

La vall no pogué suportar l'excés de pressió demogràfica en què estava sotmesa, poc a poc, s'anà despoblant, i a mesura que el temps passava, les migracions que s'anaven produint, eren cada vegada més nombroses.
Si a finals del s.XIX, i ara encara, anéssim passejant al llarg del decurs del riu La Vansa, aniríem trobant-nos antigues construccions abandonades i fetes ruïna, que en el seu temps, havien format part d'aquells pobles que mica en mica s'havien anat buidant, de la mateixa manera que trobaríem forns de pega o mines abandonades.

Al llarg del s.XIX, aquell despoblament o s'aturà, la població continuava disminuint, els habitants continuaven marxant; no obstant això, aquells pobles varen patir petites recuperacions entre els anys 1900-1910, 1950-1955 i 1981-1986, causades gràcies a l'acorrència del turisme creixent, i cada vegada més omnipresent a la Vall de la Vansa; cal destacar els finals del S. XX, que en foren els més importants en aquest aspecte.

Deixant enrera aquest últim i gratificant moviment per a la zona, el seu aïllament no ha desaparegut, sinó que ha continuat afectant la població en l'actualitat, la qual ha quedat molt envellida ; el que hem de procurar, és que la vall no acabi enfonsada en Un oblit absolut del que no se'n pugui sortir.