|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Departaments
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Diversos
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|

©
INS Vescomtat de Cabrera
|
|

Vuit
promocions de batxillerat (1998-2006)

L'Institut,
això... costa de definir, costa d'explicar que significa aquesta
paraula. Més que una paraula, és un concepte, que va més
enllà de les parets que el delimiten, siguin barracons o parets
"de veritat". D'Institut l'hem construït tots, cada hora
de classe, cada dia, cada trimestre, cada curs. I tots en tenim millors
o pitjors records, però tots n'acabem parlant un dia o un altre
(recordes quan... ??!!) . L'Institut ens fa sentir que formem part d'un
no sé què, potser una simple aspiració col·lectiva.
Perquè, al cap i a la fi, l'Institut som totes aquelles persones
que hi hem conviscut.
Jo n'he ocupat una situació de privilegi.
N'he estat coordinadora
de batxillerat durant vuit cursos i per les meves mans
s'ha anat engrunant el futur d'uns quants alumnes, gairebé cap
a tres-cents! Any rere any he intentat fer un seguiment dels estudis que
han fet els alumnes un cop han deixat l'IES.
Aquí en teniu una petita part de la
història:
Quan jo vaig començar aquesta aventura, a l'IES només hi
havia vuit barracons i a mi ja em semblava immens. La
primera promoció que va anar cap a selectivitat,
el juny de 1999, van ser setze alumnes. Amb els que van haver de tornar
a fer la sele al setembre ens va tocar anar a Barcelona a fer els exàmens,
aixecant-nos a hores impossibles... i ens hi van passar un munt d'anècdotes,
aquells dies; la primera és que vam arribar molt just de temps
el primer dia i mentre l'alumna era al lavabo, el tribunal em volia fer
entrar a mi a classe tan si com no a fer els exàmens en comptes
d'ella... que n'érem, de joves llavors!! .
Crec que tothom estarà d'acord amb
mi: el que mai oblidarem d'aquells dos cursos eren les riallades immenses
i espontànies d'en Txi-Txi (Sitjà) que ressonaven als barracons!,
la discreció d'en Narcís, les preguntes d'en Mola... D'aquella
promoció cal destacar-ne alumnes que ara estan acabant el doctorat
en ciències químiques, d'altres han anat a acabar els seus
projectes a l'altra punta de món, a l'Argentina. Hi ha enginyers,
metges, químics, llicenciats en filologia catalana, diplomats en
turisme, en educació social, empresarials, llicenciats en dret
i amb clara vocació política, per anomenar-ne alguns exemples.
Molts van optar per mòduls de dietètica i nutrició,
d'economia i màrqueting. El temps no passa en va i alguns ja tenen
la seva pròpia família.
La segona
promoció, la del curs 1999-2000,
va ser més nombrosa, vint-i-nou alumnes cap a la selectivitat .Va
ser un any en què vam tenir dos cursos de segon de batxillerat,
distribuïts segons si eren tecnòlegs i científics o
d'humanitats i socials. Una promoció amb uns quants estudiants
d'enginyeries diverses, químics, mestres, psicòlogues que
avui són professores universitàries, estudiants de biblioteconomia,
d'història de l'art, d'empresarials, geògrafs que com pressuposa
el seu ofici els falta temps per acabar els estudis amb un Erasmus a Finlàndia,
on la beca no et dóna ni per menjar, és clar, biòlogues
que s'estan plantejant de fer el pas cap a l'ensenyament, criminòlegs,
els bessons Jordi i Eduard, si s'haguessin canviat de modalitat no sé
pas si ho hauríem notat!. I alguns estan acabant els seus estudis
a Madrid, entre d'altres.
La tercera
promoció, la del curs 2000-2001,
va ser més escassa en nombre, vàrem anar cap a la selectivitat
15 alumnes, però potser ha estat una de les promocions "més
diverses" si tenim en compte els seus periples particulars: empresarials
a la Pompeu, algun alumne ja ha estat treballant ben encorbatat per mig
món, dret, empresarials i enginyeries a la UdG, fisioteràpia
a Reus, periodisme i filologia anglesa a la UAB, relacions públiques
a Vic. A algunes d'aquella promoció anys després te les
podies trobar a les caixes del Decathlon i quan anaves a pagar es sentia:
Nenes!: saludeu la profe! i tots els estudiants de mòduls de grau
superior, aquell any tants com universitaris: inserció social,
informàtica, secretariat, educació infantil, restauració,
economia financera, sistemes informàtics, química i farmàcia;
alguns després van fer el salt als estudis universitaris. Van ser
els primers d'iniciar tot un clàssic a l'IES, el viatge a Madrid.
La quarta
promoció, la del 2001-2002, va
patir el curs de les tres tardes de classe al batxillerat!! En van sortir
alumnes amb perfils innovadors: estudiants de matemàtiques, d'estadística,
veterinàries, químics, economistes, educadors socials, estudiants
d'infermeria, d'administració i direcció d'empreses, economistes,
sociòlegs, estudiants de turisme. Els van rebre universitats com
la UPC, UAB, UB, Universitat de Vic. Aquell any us vam acomiadar amb una
festa "de graduació" al restaurant Grions, la primera
que tots vam anar de gala, acompanyats per les paraules de Martí
Boada i unes notes al piano de la Cristina, és clar.
La cinquena
promoció va ser... multitud!,
trenta-set alumnes van anar a les proves de les PAU el curs 2002-2003.
Quan escric aquestes paraules, enguany, molts no només ja heu acabat
la vostra carrera sinó que a més ja esteu treballant d'allò
que heu estudiat! Quina canya! D'això se'n diu arribar i moldre!
Fem un resum ràpid: periodistes, direcció i administració
d'empreses, infermeria, empresarials, economia, investigació privada
o criminologia (a la Maria i a la Laia ja les tenim a l'Acadèmia,
que n'eren de bones mosses!!), advocats, sociòlegs, informàtics,
telecomunicacions, arquitectes, psicòlegs, humanístics,
fisioterapeutes, mestres en educació infantil, ambientòlegs
( ella amb rialles-udols "hipohuracanats", ell cantant "és
superfort!"), mestres en educació física, enginyers
variats ... Alguns sempre recordareu aquell Macbeth que vam anar a veure
a Barcelona, les meves cames encara el recorden ...
Per segona vegada us vam acomiadar al restaurant
Grions, aquesta vegada acompanyats per mossèn Reixach.
Ah! I al setembre a algú li vaig haver
d'anar a estirar els llençols, qui se li acudeix adormir-se el
dia de la sele!! Encara no entenc com va poder acabar-se de vestir al
mig del carrer i pujar al cotxe amb una tranquil·litat pasmosa
i dir: vols magdalenes??!! perquè, és clar, a qui se li
acudeix posar els exàmens de la sele quan és la festa major
de Breda? a veure!
De la sisena promoció,
la del curs 2003-2004, recordo les estones de pati que us passàveu
fent "rondos" davant els barracons. També recordo que
vau ser una generació rebel i transgressora. La transformació
als voltants de l'IES ja era imparable; a poc a poc anàvem quedant
engolits pel polígon, asfaltats. Els que us vau decidir pels estudis
universitaris, la majoria vau escollir la UdG: enginyers, mestres, psicòlegs,
biòlegs, empresarials (les bessones, qui és qui?), alguns
vau decidir-vos per farmàcia a la UB, Veterinària a la UAB...
i algunes de molt futboleres van anar molt lluny, fins a Reus! Els que
us vau decidir pels mòduls, doncs per triar i remenar: tècnics
superiors de so, d'audiovisuals (Pepe, et veurem a la tele, algun dia?),
d'estètica, d'administració, de restauració.
La setena
promoció (2004-2005) va ser espectadora
d'excepció de com el nou Institut anava prenent forma, va ser una
any en què s'endevinaven molts canvis. La majoria dels que formàveu
part d'aquella promoció vau escollir els estudis universitaris.
De Ciències en destaquem medicina, veterinària, biologia,
nutrició i dietètica; de Tecnologia: enginyers informàtics
o de mecànica; de Socials: empresarials, direcció i administració
d'empreses, turisme, publicitat i relacions públiques, i d'Humanitats:
pedagogia, història, mestres en educació infantil.
Aquell any, durant la sele algú va
ser capaç d'adormir-se cada dia i vinga! Mà de mòbil!
És que potser jo m'ho mereixia, això, "pubilla de Bellpuig"??,
si més no, li van donar un premi pel treball de recerca! Quina
creu! Els mòduls van des d'educació infantil, fins a màrqueting,
estètica...
La vuitena
promoció (2005-2006) va ser la
privilegiada, ja que va estrenar el nou IES, un bon canvi, segur . Al
nivell C de l'IES s'hi van anar forjant historiadors i polítics,
fisioterapeutes i metges, biòlegs, empresaris, advocats i administradors
d'empreses, publicistes i economistes. Va ser l'any de "fer passadissos",
pel simple plaer de tenir-los, d'haver de pujar i baixar escales per fer
un canvi de classe, de perdre's durant les primeres setmanes. Era un curs
de grups reduïts a les modalitats, això permetia "les
distàncies curtes", encara enyoro el club de les 10 hores!
~
Disculpeu-me si no he estat prou exhaustiva
i us hi trobeu a faltar. És molt difícil fer cinc cèntims
de tant temps i tants alumnes. Potser també és això
el què pretenc, és una petita provocació.
Els edificis no són només rajoles.
Molts de vosaltres no heu trencat els vostres vincles amb l'IES, ens heu
visitat amb l'excusa de venir a buscar el vostre títol de batxillerat
o un certificat de català, heu demanat per veure a alguns professors,
us he passejat i heu recorregut amb certa nostàlgia aquells espais
que van ser vostres, alguns heu acceptat tossudament la invitació
de venir a l'IES a fer la xerrada
d'ex-alumnes i explicar-nos les vostres vivències
en el món universitari i als mòduls, les anècdotes
del pisos d'estudiants, dels llargs viatges en tren. Llàstima que
aquesta activitat no va tenir continuïtat.
D'altres heu vingut a l'IES per a fer les
pràctiques que s'exigeixen per a poder incorporar-vos
com a professors a l'ensenyament públic, per a alguns de nosaltres
ha estat un veritable plaer poder-vos tutoritzar.
Molts no heu pogut resistir la temptació
de venir-nos a visitar, sobretot l'any en què
vam estrenar el piset nou, no vau parar d'aparèixer,
en continu degoteig, per donar un volt per allò que segurament
se us havia dit que estrenaríeu vosaltres.
Amb tot això, amb aquest petit recull,
vull enviar una molt cordial salutació a tots aquells alumnes que
heu passat pel centre, perquè curs rera curs, l'Institut heu estat
vosaltres i també m'agradaria que aquestes paraules fossin una
clara invitació a que seguiu pensant que encara en formeu part
i ens agradaria que ens
féssiu arribar totes aquelles anècdotes,
experiències, durant la vostra vida a l'IES o de la vostra vida
fora de l'IES, tot allò que volguéssiu que passés
a formar part de la nostra memòria col·lectiva, que pot
ajudar als nostres alumnes actuals i que amb el vostre permís,
penjaríem al web de l'IES.
Montse Jordà,
professora de batxillerat
Sant Jordi de 2007

Promoció IX: Comiat,
maig 2007
Promoció
X: Comiat,
maig 2008
Promoció
XI: Comiat,
maig 2009
Promoció
XII: Comiat,
maig 2010
Cartes
des de la Universitat
©
Institut Vescomtat de Cabrera ·
Hostalric

|
|