Josep
Valiente Pepe Valiente, exalumne, ha estudiat
Producció d'Audiovisuals i Realització Multimèdia
La meva il·lusió
feta realitat
Hola a tots els alumnes i exalumnes de l'Institut Vescomtat de Cabrera.
Sóc en Josep Valiente, més conegut com Pepe, un exalumne
de la promoció 2003-2004. Vaig estar fent l'ESO i després
el batxillerat social. Sóc un dels que van estar estudiant en els
barracons, llàstima de no haver pogut estar en el nou edifici.
Durant els anys que vaig estar a l'institut, recordo a molts professors
i moltes bones estones, des de la Quimi, passant per la Merche, Sanitjas,
Josep Iglesias, Lourdes, Ferran Sierra, David Mascort, Mònica,
Montse Jordà, Xavier Lluna... i molts més (que ningú
s'enfadi si no l'anomeno, però és que en vaig tenir molts
i seria una llarga llista).
Quan vaig arribar a l'època en què
ja havíem de pensar què volíem fer després
del batxillerat, jo estava entusiasmat en fer alguna cosa relacionada
amb la televisió. Però des d'un principi em vaig desil·lusionar
perquè si era per nota no tenia cap opció d'entrar a Periodisme,
i per això vaig començar a buscar altres opcions, i al final
vaig trobar un lloc on feien mòduls de grau superior relacionats
amb l'audiovisual i vaig decidir fer Grau Superior de Producció
d'Audiovisuals. Tot i això em vaig presentar a la selectivitat,
però no va poder ser; al juny vaig suspendre i tossut de mi, també
em vaig presentar al setembre i res. Des d'aquí demano perdó
a la Montse Jordà que em va acompanyar al setembre.
Doncs acabat el meu pas per l'institut, vaig començar
la meva nova etapa fora, direcció Barcelona. Se'm va fer bastant
dur, i fins i tot van haver moments de deixar-ho, se'm feia estrany fer
les classes en castellà, massa trajectes Breda-Barcelona-Breda,
els companys de classe tots més grans que jo... Però vaig
tirar endavant, vaig aprovar el primer curs i en el segon vaig haver de
combinar les classes amb les pràctiques obligatòries: al
matí me n'anava a la Televisió de l'Hospitalet, a
fer producció d'un parell de programes televisius, i a la tarda
anava a classe.
Quan vaig acabar el mòdul, vaig quedar-me
amb les ganes de fer-ne un altre i per això em vaig decantar per
fer el de Realització Multimèdia. Vaig adonar-me'n
que havia encertat fent aquest mòdul, que era allò que buscava,
que disfrutava del que fèiem. I quan ens van comentar que havíem
de fer les pràctiques m'ho vaig pensar i me la vaig voler "jugar
a una carta". Vaig pensar en fer les pràctiques després
d'acabar el curs, i així ho vaig fer.
Acabat el curs, al setembre vaig començar
les pràctiques a la Televisió de Girona; allà
vaig tenir la sort d'entrar en un magazine diari on me n'anava a enregistrar
reportatges i notícies... i acabades les pràctiques em van
comentar si estaria interessat en quedar-me amb ells, i vaig acceptar
l'oferta. Molts em deien que no aprendria res, però no va ser així.
Des d'un bon principi ja em deien: agafa la càmera i ves a gravar.
Quan això, en una televisió més gran, no és
tan normal que passi.
Vaig estar gairebé dos anys a la televisió
però després, a causa de la crisi que tenim, van haver de
fer fora a gent i un d'ells vaig ser jo. En aquell moment se'm va caure
el món a sobre; tal com està la situació laboral,
veia que ja se m'havia acabat el somni d'estar a la televisió.
Vaig començar a pensar què fer: tornar a estudiar o treballar
de qualsevol cosa. Però al setembre d'aquell any, em van dir que
buscaven gent en una empresa audiovisual, vaig enviar un currículum
i al cap d'unes hores em trucaven que volien parlar amb mi, i em van contractar.
No
m'ho creia. El millor de tot és que em dieun que hauria de gravar
partits de futbol de 1ª divisió i 2ª divisió,
partits de bàsquet, hoquei, handbol... Era la meva il·lusió
feta realitat. Recordo que el primer partit que vaig fer va ser el FC
Barcelona B contra el Numància. I des d'aquell dia fins ara han
passat quasi dos anys, i cada cop estic més content. Tot també
té un sacrifici: mentre molts caps de setmana els meus amics surten
de festa, jo estic a Saragossa, València, Pamplona, Bilbao... enregistrant
algun partit. Encara que també tinc algun dia lliure per sortir,
eh!, he, he.
Durant aquests temps, he viscut moltes anècdotes
i he vist alguns somnis fets realitat, com poder gravar al Barça
i fer un Barça-Madrid. Qui m'ho acabaria dient fa uns anys que
estaria gravant a Messi, Xavi, Iniesta, Valdés, Villa... Però
allò més emocionant que he gravat recentment, ha sigut el
comiat d'en Pep Guardiola. A més de poder estar al seu costat,
gravant-lo, mentre els jugadors li feien el passadís i jo darrera
seu, semblava que me'l fessin a mi.
Bé, ara mateix no penso en projectes futurs,
però reconec que m'agradaria gravar una final de la Champions o
d'un Mundial de futbol. Encara que no només em fan il·lusió
els actes esportius, sinó que també m'agradaria gravar alguna
sèrie o pel·lícula. Qui sap, tal vegada acabi a Hollywood,
he, he.
Des
d'aquí m'agradaria dir als alumnes que encara estan estudiant i
no saben quina carrera volen fer, que busquin i pensin amb el que més
els agradaria fer. Sé que el mercat està molt difícil,
però tot és intentar-ho. Me'n recordo d'un article que va
fer la Montse Jordà, on es llegia: Pepe,
et veurem a la tele, algun dia? , doncs al final sí que
se'm pot veure, de tant en tant.