Josep Valiente
Pepe Valiente, exalumne, ha estudiat Producció d'Audiovisuals i Realització Multimèdia

La meva il·lusió feta realitat

Hola a tots els alumnes i exalumnes de l'Institut Vescomtat de Cabrera. Sóc en Josep Valiente, més conegut com Pepe, un exalumne de la promoció 2003-2004. Vaig estar fent l'ESO i després el batxillerat social. Sóc un dels que van estar estudiant en els barracons, llàstima de no haver pogut estar en el nou edifici. Durant els anys que vaig estar a l'institut, recordo a molts professors i moltes bones estones, des de la Quimi, passant per la Merche, Sanitjas, Josep Iglesias, Lourdes, Ferran Sierra, David Mascort, Mònica, Montse Jordà, Xavier Lluna... i molts més (que ningú s'enfadi si no l'anomeno, però és que en vaig tenir molts i seria una llarga llista).

Quan vaig arribar a l'època en què ja havíem de pensar què volíem fer després del batxillerat, jo estava entusiasmat en fer alguna cosa relacionada amb la televisió. Però des d'un principi em vaig desil·lusionar perquè si era per nota no tenia cap opció d'entrar a Periodisme, i per això vaig començar a buscar altres opcions, i al final vaig trobar un lloc on feien mòduls de grau superior relacionats amb l'audiovisual i vaig decidir fer Grau Superior de Producció d'Audiovisuals. Tot i això em vaig presentar a la selectivitat, però no va poder ser; al juny vaig suspendre i tossut de mi, també em vaig presentar al setembre i res. Des d'aquí demano perdó a la Montse Jordà que em va acompanyar al setembre.

Doncs acabat el meu pas per l'institut, vaig començar la meva nova etapa fora, direcció Barcelona. Se'm va fer bastant dur, i fins i tot van haver moments de deixar-ho, se'm feia estrany fer les classes en castellà, massa trajectes Breda-Barcelona-Breda, els companys de classe tots més grans que jo... Però vaig tirar endavant, vaig aprovar el primer curs i en el segon vaig haver de combinar les classes amb les pràctiques obligatòries: al matí me n'anava a la Televisió de l'Hospitalet, a fer producció d'un parell de programes televisius, i a la tarda anava a classe.

Quan vaig acabar el mòdul, vaig quedar-me amb les ganes de fer-ne un altre i per això em vaig decantar per fer el de Realització Multimèdia. Vaig adonar-me'n que havia encertat fent aquest mòdul, que era allò que buscava, que disfrutava del que fèiem. I quan ens van comentar que havíem de fer les pràctiques m'ho vaig pensar i me la vaig voler "jugar a una carta". Vaig pensar en fer les pràctiques després d'acabar el curs, i així ho vaig fer.

Acabat el curs, al setembre vaig començar les pràctiques a la Televisió de Girona; allà vaig tenir la sort d'entrar en un magazine diari on me n'anava a enregistrar reportatges i notícies... i acabades les pràctiques em van comentar si estaria interessat en quedar-me amb ells, i vaig acceptar l'oferta. Molts em deien que no aprendria res, però no va ser així. Des d'un bon principi ja em deien: agafa la càmera i ves a gravar. Quan això, en una televisió més gran, no és tan normal que passi.

Vaig estar gairebé dos anys a la televisió però després, a causa de la crisi que tenim, van haver de fer fora a gent i un d'ells vaig ser jo. En aquell moment se'm va caure el món a sobre; tal com està la situació laboral, veia que ja se m'havia acabat el somni d'estar a la televisió. Vaig començar a pensar què fer: tornar a estudiar o treballar de qualsevol cosa. Però al setembre d'aquell any, em van dir que buscaven gent en una empresa audiovisual, vaig enviar un currículum i al cap d'unes hores em trucaven que volien parlar amb mi, i em van contractar.

No m'ho creia. El millor de tot és que em dieun que hauria de gravar partits de futbol de 1ª divisió i 2ª divisió, partits de bàsquet, hoquei, handbol... Era la meva il·lusió feta realitat. Recordo que el primer partit que vaig fer va ser el FC Barcelona B contra el Numància. I des d'aquell dia fins ara han passat quasi dos anys, i cada cop estic més content. Tot també té un sacrifici: mentre molts caps de setmana els meus amics surten de festa, jo estic a Saragossa, València, Pamplona, Bilbao... enregistrant algun partit. Encara que també tinc algun dia lliure per sortir, eh!, he, he.

Durant aquests temps, he viscut moltes anècdotes i he vist alguns somnis fets realitat, com poder gravar al Barça i fer un Barça-Madrid. Qui m'ho acabaria dient fa uns anys que estaria gravant a Messi, Xavi, Iniesta, Valdés, Villa... Però allò més emocionant que he gravat recentment, ha sigut el comiat d'en Pep Guardiola. A més de poder estar al seu costat, gravant-lo, mentre els jugadors li feien el passadís i jo darrera seu, semblava que me'l fessin a mi.

Bé, ara mateix no penso en projectes futurs, però reconec que m'agradaria gravar una final de la Champions o d'un Mundial de futbol. Encara que no només em fan il·lusió els actes esportius, sinó que també m'agradaria gravar alguna sèrie o pel·lícula. Qui sap, tal vegada acabi a Hollywood, he, he.

Des d'aquí m'agradaria dir als alumnes que encara estan estudiant i no saben quina carrera volen fer, que busquin i pensin amb el que més els agradaria fer. Sé que el mercat està molt difícil, però tot és intentar-ho. Me'n recordo d'un article que va fer la Montse Jordà, on es llegia: Pepe, et veurem a la tele, algun dia? , doncs al final sí que se'm pot veure, de tant en tant.

Josep Valiente, maig 2012

Exalumnes
Comiats de 2n de batxillerat

© Institut Vescomtat de Cabrera · Hostalric