| 
 
 | Un 
        dia de teatre, 2012 Un dia de teatre  Avui m'he llevat cinc minuts abans de 
        que sonés el despertador. Suposo perquè sé que avui 
        serà un dia diferent. No serà un dimarts qualsevol, com 
        el de la setmana passada o potser el de la setmana vinent. Desprès 
        de seguir tota la rutina, abans de marxar de casa, m'asseguro que porti 
        uns mitjons adients per anar al Galliner. 
        Ho són. El matí em convida a passar-m'ho bé! Desprès de uns quaranta minuts 
        de viatge en autobús ens plantem al centre de Girona, des d' on 
        anem caminant cap al teatre. Entrem a la Casa 
        de Cultura de Girona i els cinquanta dos alumnes ens dividim en 
        quatre grups de tretze actors. Bon número.  S'obre el teló!. És hora 
        de començar els tallers. El meu grup s'estrena amb el taller d'expressió 
        corporal. Durant una hora i mitja, ens transformen en diferents personatges. 
         Desprès d'un bon esmorzar ens arriba 
        el torn amb el vestuari. Ens expliquen d'una manera molt didàctica 
        alguns consells per tal de triar un vestuari adequat. Sempre hi ha d'haver-hi 
        un equilibri entre l'escenografia, el vestuari i el text. Cap de les tres 
        parts pot ser més important que les altres.  Malauradament arriba l'últim taller. 
        Escenografia. En un minut i a partir d'un determinat tema, havíem 
        de ser capaços de dissenyar un espai ideal segons el tema adjudicat. 
        Vam fer un recorregut des d'una oficina de detectius fins al paradís. 
        Inversemblant! Al migdia vam gaudir de la visita guiada 
        per el Teatre 
        de Girona. Vam poder veure el guarda-roba, la sala per descansar 
        entre actes, el galliner i l'escenari. És realment fascinat... 
        Us imagineu quantes butaques hi ha en un teatre de quatre plantes?  Acte següent al teatre La 
        Planeta vam ser els espectadors d'una divertida obra de teatre 
        protagonitzada per un pallasso que comparteix habitatge amb una mosca, 
        en una fàbrica abandonada on només passava un camió 
        d'escombraries periòdicament.  En acabar la representació vam 
        tenir l'oportunitat d'entrevistar als actors de l'espectacle.  Va ser una bona experiència que 
        ens va ajudar a desenvolupar el nostre cantó més artístic. 
        Aquell dia tots vam conèixer el pallasso que tenim a dins.  Es tanca el teló. Juli Sànchez Leiva 
 
 |