Europa | Els comtats catalans | Al-Andalus

Europa   El mític any mil va conèixer nombrosos canvis: L’Islam es va fragmentar en diferents califats: l’abasida de Bagdag, el /fatimí del Caire i l'omeia a Còrdova (929). L'imperi carolingi es fragmentà també en nombrosos principats feudals que s’enfrontaren a la monarquia. No obstant això, va subsistir una idea unitària: des de l’any 962, Otó I, rei de Germània, va restaurar el Sacre Imperi Romà Germànic.     Els comtats catalans   Catalunya és en aquests moments un país encara en formació. El territori es troba dividit en comtats dels quals l’hegemònic és la casa de Barcelona, formada pels comtats de Barcelona, Girona i Osona. El comte de Barcelona és Borrell II (947-992), descendent directe del fundador de la dinastia catalana: Guifré el Pilós.     La política exterior de Borrell II s’orienta cap a tres direccions: la tradicional relació carolíngia degut als propis orígens de la marca Hispànica, que havia nascut vinculada als francs l’apropament a Roma per tal de buscar-hi suport la relació amb el musulmans d’Al-Andalus, que garantia la pau exterior i enriquia els contactes amb una civilització culturalment més avançada. Als voltants de l’any mil, des del punt de vista interior es gesta el que serà als segles XI i XII la societat feudal. En aquests moments encara predominen els petits camperols lliures, propietaris d’alous, petites porcions de terra que han posat en conreu.     Al-Andalus   Al-Andalus, zona d'ocupació musulmana en la Península Ibèrica, des del segle VIII fins al XV va anar modificant les fronteres i perdent territori deixant pas als regnes cristians, que van anar avançant cap al sud. La unitat política representada pel Califat de Còrdova es va trencar per les lluites internes pel poder i substituïda per la fragmentació dels regnes de taifes (1035).   Des d'un punt de vista sòcio-cultural, la integració ètnico-cultural entre berebers, àrabs, cristians i jueus va ser una realitat i va permetre una cooperació cultural molt estreta, com ho demostra la tasca realitzada per l'escola de traductors de Toledo o el Monestir de Ripoll. A través dels pensadors i científics àrabs va tornar a Occident la cultura clàssica enriquida amb aportacions orientals.