Mestre i home de ciència
Gerbert fou també un gran home de ciència. Quan va venir a estudiar en terres catalanes va conèixer la numeració aràbiga de l’1 al 9 a través dels contactes que els comtats catalans tenien amb l’Al-Andalus. Fins aquell moment occident feia servir la numeració romana.
També va conèixer l’astrolabi, que era un aparell que mesurava les distàncies entre els astres. Aquest aparell era molt antic, procedia d’Egipte i Pèrsia i ell el va difondre per l’Europa cristiana. Sembla que també podria ser que hagués utilitzat l’àbac, del qual ell mateix en va supervisar la fabricació.
Va escriure obres científiques, portava els seus alumnes a observar els estels per entendre millor la complicada ciència de l'astronomia i va fabricar instruments que permetessin als seus alumnes comprendre més bé el que els estava explicant.
Per mediació dels comtats catalans i del futur Silvestre II, l’occident cristià va descobrir la vitalitat de la cultura islàmica, molt més avançada que l’europea i impregnada de molts coneixements clàssics. Gerbert va fer de pont cultural i obrí una porta al fecund contacte entre dues grans cultures i tradicions: la cristiana i la islàmica.
La llegenda
La seva capacitat científica avançada per a la seva època i la ignorància de la gent envoltaren la seva figura de llegendes força extravagants que denoten la religiositat estrambòtica de l’època.
Una d’aquestes llegendes deia que quan va néixer Gerbert un gall va cantar a Orlhac tres vegades i aquest cant es va sentir des de la ciutat de Roma.
N’hi havia una altra que deia que Gerbert havia consultat al diable la data de la seva mort, el diable li contestà:
-No pas abans que hagis dit missa a Jerusalem.
Un bon dia, en dirigir-se a una basílica anomenada Santa Creu de Jerusalem a Roma, es recordà de les paraules del diable. Segons la llegenda al cap de pocs dies morí.
Una altra explica que gràcies al seus pactes amb el diable va descobrir un tresor enterrat. A Roma hi havia una estàtua que amagava un tresor amb l’índex de la mà estès i una inscripció que dia: "Pica aquí". La gent hi picava però ningú aconseguia el tresor. Gerbert, llest com era, va saber interpretar la inscripció. Al punt del migdia va fixar-se bé fins on arribava l’ombra del dit i de nit hi va anar, i cavant va descobrir l’entrada a un palau ple d’or.