|
|
A l’any 1000 la cultura estava en mans de l’estament eclesiàstic. El programa d’estudis es basava en les set arts liberals, distribuïdes en dos grups: el trivium, format per la gramàtica, la retòrica i la dialèctica, i el quadrivium, integrat per la geometria, l’aritmètica l’astronomia i la música. No obstant això, la cultura monàstica va posar molt més èmfasi en els estudis del trivium, relegant els estudis científics, és a dir, el quadrivium, a un segon pla. En general, aquesta va ser la línia pedagògica bàsica en tot l’occident.
Però hi havia algunes excepcions: Itàlia, que tenia molt vius els coneixements clàssics; el nord d’Àfrica, on els monjos varen bastir importants biblioteques, i les Illes Britàniques, que varen ser cristianitzades per monjos italians. Irlanda va ser un focus cultural molt creatiu i dinàmic, del qual en sorgí una gran figura cultural: Alcuí de York, que fou qui va començar la renaixença carolíngia.
Il·lustració extreta del Llibre de Kells
Ben aviat, els monestirs benedictins varen començar a interessar-se per tenir llibres procedents de l’antiguitat amb l’objectiu que no es perdés el coneixement dels antics i quan en tenien algun s’afanyaven a copiar-lo. Aquesta feina la realitzaven en un lloc concret del monestir, anomenat scriptorium. El copista es dedicava a anar traspassant el text de l’original al nou llibre, després hi intervenien els il·luminadors, és a dir, els que decoraven els llibres, fent diverses figures, caplletres i lletres versals. Al final de tot aquest procés els monjos havien donat vida a un llibre il·lustrat a mà: una petita meravella.
La por al mil·leni
La gent de l’any mil temia la derrota de les forces divines i la tornada del caos que seguiria a la victòria del dimoni. El cronista medieval Raoul Glaber va veure unes quantes vegades el maligne, sobretot en el monestir de Champeaux: "Una nit, abans de l’ofici de matines, davant meu, al peu mateix del meu llit, va sorgir una mena de nan esgarrifós. Era d’estatura molt petita i tenia el coll esquifit, el rostre esblaimat i uns ulls molt negres, una barba de boc, les orelles peludes i punxegudes i els cabells eriçats i un gep. Em va agafar el capçal del llit i hi clavà unes sacsejades terribles…"
G. Duby: L’any mil
|
