1. Quins són els països més rics i més pobres de la UE-15? I els de la UE-25?
El país més ric de la UE-15 és amb diferència Luxemburg si observem les dades referents al PIB per càpita de l'any 2000 en termes de paritat de poder adquisitiu (195,3% de la mitjana comunitària). El segueixen Dinamarca i Irlanda amb valors de 118,6 i 115,2 respectivament. Els països més pobres de la UE-15 són Grècia i Portugal (67,7 i 68 % de la mitjana de la UE-15 respectivament), seguits d'Espanya amb un percentatge del 82,2% sobre la mitjana europea.

Els països més rics de la UE-27 són els mateixos ja que els països candidats se situen tots, a excepció de Xipre que es classifica entre Portugal i Espanya, entre els països més pobres de la Unió ampliada. Entre els més pobres destaquen Letònia i Lituània amb un 34,0% i 39,3% de la mitjana de la UE-25 respectivament.

2. Quines són les regions més riques i més pobres de la UE-15? I les de la UE-25?
Tenint en compte la mateixa variable (PIB per càpita), les regions més riques de la UE-15 es concentren a les capitals dels estats membres. Són a destacar la regió de Brussel·les capital (217,6), el centre de Londres (241,4), Luxemburg (195,3), Hamburg (181,5) i l'Île de France (158,3). Entre les més pobres destaquen les regions gregues (la més pobre amb un 47,1% de la riquesa europea mitjana), les regions portugueses (a excepció de Lisboa i Madeira no superen el 68% de la mitjana comunitària), Extremadura (53%), les regions del sud d'Itàlia i els territoris francesos d'ultramar.

Les regions més riques són les mateixes que en l'apartat anterior. Les més pobres són les regions dels països de l'Europa central i oriental, concretament, Letònia, Lituània i algunes d'Hongria i Polònia.

3. A Catalunya som més pobres o més rics que a la resta de la UE-15? Com canvia la situació de Catalunya a la UE ampliada?
El PIB per càpita de Catalunya és un 99,5% de la mitjana de la UE-15, per tant, es podria dir que es troba situada a la mitjana de la UE-15. Segons aquestes dades, som més rics que la mitjana de l'Estat espanyol, Portugal i Grècia, i més pobres que la resta d'estats de la UE-15.

Amb l'ampliació de la UE a deu nous estats membres amb una renda per càpita molt inferior a la dels membres de la UE-15, Catalunya passa a tenir un PIB considerablement superior a la mitjana de la UE.

4. Quin és el pes dels sectors agrari, industrial i de serveis a l'economia catalana? Compara l'estructura de l'economia catalana amb la de la UE-15 i amb la dels nous estats membres.
El pes de la indústria en l'economia catalana, mesurat pel seu valor afegit brut, és d'un 28,2%, percentatge superior al pes de la indústria a la UE-15 (22,1%). El pes dels serveis és del 62% i el de l'agricultura de l'1,7%, percentatges inferiors als de la UE-15(70,5% i 2,1% respectivament). D'altra banda, la indústria i la construcció concentren el 39,2% de la població ocupada, percentatge superior al de la UE-15 (28,5%) i al dels dotze països candidats (31,4%). El percentatge de població ocupada a l'agricultura a Catalunya és del 2,5%, considerablement inferior al percentatge de la UE-15 (4,1%) i sobretot dels països de l'Europa central i oriental (20,8%). Pel que fa als serveis, el 58,9% català és inferior al 66,7% de la UE-15 i superior al 47,8% dels països de l'Europa central i oriental.

5. Quina va ser la taxa d'atur a Catalunya l'any 2001? Va ser superior o inferior a la mitjana comunitària?
La taxa d'atur a Catalunya a l'any 2001 va ser del 8,8%. Aquesta xifra és superior a la mitjana de la UE-15 (7,6%) i igual a la mitjana de la UE ampliada (8,8%) (els països de l'Europa central i oriental tenen una taxa d'atur del 13%).

6. Per què creus que la taxa d'atur afecta especialment els joves? És així a totes les regions europees?
Segons les dades d'Eurostat, la taxa d'atur dels joves a Catalunya és del 16,6% l'any 2001, xifra lleugerament superior a la mitjana de la UE-15 (15,1%) i considerablement inferior a la dels països de l'Europa central i oriental (28,6%). En quasi totes les regions europees observem que la taxa d'atur dels joves és superior a la total, per tant els joves són un segment de la població especialment afectat per l'atur. Això pot ser degut a què el mercat laboral ofereix poques oportunitats de feina a gent sense experiència, com és el cas de la majoria dels joves. Els joves sense experiència ni formació encara ho tindrien més difícil i només podrien optar a feines molt poc remunerades i en condicions de treball precàries, fet que els desanimaria a incorporar-se al mercat de treball.

7. Quin és el nivell d'educació de la població catalana en comparació amb la resta de la UE?
El nivell d'educació de la població catalana es mesura conforme al nivell d'instrucció de la població de 25 a 59 anys com a percentatge del total. L'any 2001, a Catalunya el 55,1% de la població tenia un nivell baix de formació, percentatge molt superior al de la UE-15 (34,2%) i de la UE-25 (30,7%). Un 18,7% de la població catalana té un nivell d'educació mitjà, percentatge clarament inferior al 43,5% de la mitjana comunitària i al 48,7% de la mitjana de la Unió ampliada. Finalment, un 26,3% de la població catalana té estudis superiors, percentatge superior a la mitjana de la UE-15 (22,3%) i de la UE-25 (20,6%).

www.infoeuropa.org/catala/ABC , taules i mapa que s'adjunten.
Taules amb dades sobre la utilització del territori i sobre l'ocupació per sectors a Catalunya.
Textos per comentar

1. Com està distribuïda la població de Catalunya en el territori?
A Catalunya hi ha una distribució desigual de la població sobre el territori. Observant el mapa de densitat de població, veiem que la major part de la població es concentra al voltant de la ciutat de Barcelona i en una franja del litoral que s'estén des de la desembocadura del riu Tordera fins al Tarragonès. D'aquesta manera, set comarques concentren una mica més del 67% de la població del país (un total de 4.086.289 d'habitants) en un 7,54% de la superfície (2.403,9 km2). Aquelles amb més densitat de població, superior als 800 habitants per quilòmetre quadrat, són les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Barcelonès i el Maresme. D'altra banda, el 61,3% del territori de Catalunya és superfície forestal i el 32,42% superfície agrícola, amb només un 5,46% com a superfície urbanitzada, la qual cosa fa que hi hagi comarques (la majoria de les comarques
de Lleida i algunes de Tarragona) que presenten una densitat de població de menys de 50 habitants per quilòmetre quadrat.

2. La població ocupada al sector agrari ha disminuït considerablement des dels anys cinquanta, quan representava més d'un 22% de la població ocupada.

• Compara la part del territori destinada a l'ús agrícola o la superfície forestal amb la població ocupada en el sector agrari.
  La superfície del territori català destinada a conreus constitueix el 28,9% i la destinada a prats i pastures el 16%. A més, la superfície destinada a boscos i bosquines és del 43,3%. En canvi, el percentatge de la població ocupada en el sector agrari és només el 2,53%.
  
  
• Quin paper creus que poden jugar els agricultors en l'ordenació del territori?
  Davant d'aquesta situació, els agricultors tenen un paper important en l'ordenació del territori català. Donada la decreixent importància de l'agricultura quant a percentatge d'ocupació, és probable que les zones agrícoles o superfícies forestals quedin despoblades, per tant, és important enfocar les polítiques de desenvolupament rural a mantenir els agricultors en el territori evitant així una distribució més desigual del territori.

3. Busca informació sobre la PAC (http://www.infoeuropa.org/catala/ABC).

• Quins són els seus objectius?
  La PAC va néixer en un període de postguerra en el qual els productes alimentaris eren considerats veritables recursos estratègics. Els cinc principals objectius de la PAC es van definir clarament a l'article 33 del TCE a finals dels anys 50: incrementar la productivitat agrícola, fomentant el progrés tècnic, assegurant el desenvolupament racional de la producció agrícola i també la utilització òptima dels factors de producció i de la mà d'obra; assegurar un nivell de vida equitatiu a la població agrícola; estabilitzar els mercats; garantir la seguretat dels aprovisionaments i assegurar subministraments a preus raonables als consumidors. Així doncs, es va desenvolupar una política essencialment productivista per tal de fer front a les necessitats i les característiques econòmiques i socials del sector agrari en el període de postguerra.
  
  
• Amb quina finalitat? Prova de relacionar-ho amb la teva resposta a la pregunta anterior.
  Tot i que aquests objectius continuen regint la formulació de la política agrícola, al llarg dels anys, han aparegut nous reptes als quals l'agricultura ha hagut de fer front i que han propiciat l'adaptació i l'actualització dels objectius de la política agrícola europea, com ara el respecte pel medi ambient, el desenvolupament del món rural, garantir la seguretat dels aliments, l'ordenació del territori i la utilització de les noves tecnologies.
  
  Entre aquests nous objectius hi trobem el desenvolupament del món rural i l'ordenació del territori. Aquesta política es converteix en el segon pilar de la política agrícola comuna i reflecteix la preocupació per frenar l'èxode de les zones rurals. Un dels objectius principals fixat al Reglament 1257/1999 és la diversificació de l'economia en les zones rurals. Així, es pretén que, a part de l'activitat agrícola, es puguin dur a terme altres activitats en el món rural que procurin rendes als seus habitants i els permetin millorar els seus nivells de vida. Alguns exemples d'aquestes activitats poden ser el turisme rural, la promoció de productes artesans, el foment de la silvicultura o la gestió sostenible dels boscos.

4. Llegeix amb atenció el text PDF: Tria tres dels objectius de la PAC que els ciutadans europeus consideren com a prioritaris i argumenta el perquè
de la seva importància.
Els ciutadans europeus consideren com a prioritari que els productes agrícoles siguin sans i segurs. El fet que la seguretat alimentària sigui una de les prioritats de l'agenda europea tant des del punt de vista dels agricultors i els ramaderscom de cara als consumidors és conseqüència els darrers escàndols alimentaris (l'encefalopatia espongiforme bovina, les dioxines, la febre aftosa, etc.).

D'altra banda, la preocupació per la protecció mediambiental i la recerca de pràctiques agrícoles compatibles amb el medi ambient és la segona prioritat segons l'enquesta de l'Eurobaròmetre i és un tema constant en la formulació de la política agrícola actual. Fins ara s'havia dut a terme una política agrària que incitava al productivisme i per tant, amb conseqüències negatives per al medi ambient. Ara, en canvi, es consideren d'extrema importància els ajuts a les mesures agroambientals, la supeditació de certs ajuts directes al compliment de les normes mediambientals, el foment de l'agricultura extensiva, la promoció de l'agricultura ecològica i la gestió sostenible, etc.

Finalment, la protecció de les explotacions de petites o mitjanes dimensions com a prioritat radica en el fet que l'actual sistema de la PAC, enfocat a les mesures de suport dels preus dels productes agraris i per tant al productivisme, afavoreix les explotacions més grans i productives. Les explotacions mitjanes i petites necessiten estar protegides ja que no tenen productivitat ni competitivitat suficientment elevades per competir amb les de dimensions més grans o amb les explotacions de països tercers.

5. Llegeix amb atenció aquest text de la Comissió Europea sobre l'agricultura ecològica i respon les preguntes següents.

• Què s'entén per agricultura ecològica?
  La Comissió Europea defineix l'agricultura ecològica com la utilització de mitjans de producció agrícola i ramadera que no són perjudicials per al medi ambient. En conseqüència, no impliquen l'ús de fertilitzants sintètics, hormones de creixement, antibiòtics que afavoreixin el creixement, pesticides sintètics o manipulacions genètiques.
  
• Quins beneficis suposa la pràctica d'una agricultura ecològica per al medi ambient?
  La pràctica d'una agricultura ecològica implica una reducció del volum de collita dels agricultors i, per tant, els danys al medi ambient que comporta una agricultura massa intensiva es redueixen. Igualment, la qualitat dels aliments i el benestar animal augmenten, incrementant conseqüentment el benestar dels consumidors.
• Quins incentius tenen els agricultors per practicar una agricultura ecològica?
  La Unió Europea concedeix ajuts als agricultors que opten per aquest tipus d'agricultura per tal de fer front al període de transició que això suposa. Tot i que durant aquest període els agricultors veuen una disminució en els seus ingressos degut a una reducció del volum de producció, posteriorment els seus productes rebran la denominació de productes agrícoles ecològics i podran ésser venuts a un preu més elevat.
• Què garanteix el logotip d'agricultura ecològica?
  El logotip garanteix que els productors han estat subjectes a una inspecció per tal de demostrar que els seus productes i sistemes compleixen la legislació comunitària en la matèria. Els productes identificats amb aquest logotip garanteixen que, com a mínim, el 95% dels seus ingredients s'han produït d'acord amb mètodes ecològics, que el producte compleix les disposicions del sistema de control oficial, que aquest procedeix directament del productor o transformador i es presenta en envàs segellat, i que porta el nom del productor, el venedor o el nom i el codi de l'organisme d'inspecció.
• Quan vas a comprar, et fixes si els productes tenen el logotip d'agricultura ecològica?
• Estaries disposat a pagar una mica més per tenir la garantia que consumeixes un producte ecològic?

6. Imagina't que ets un pagès o ramader català. Els darrers anys has vist com disminuïen les rendes que has obtingut, com et podria ajudar la UE a què la teva situació millorés?
Un opció seria optar per adherir-se a l'agricultura ecològica, rebent un ajut durant el període de transició fins a aconseguir la denominació de productes ecològics i, per tant, poder ser venuts a un preu més elevat. Una altra alternativa seria acollir-se a la diversificació de l'economia en les zones rurals. Així, a part de l'activitat agrícola, el pagès o ramader pot dur a terme altres activitats en el món rural que li procurin rendes i li permetin millorar el seu nivell de vida.

7. Busca informació sobre noves activitats econòmiques que es donen a zones rurals de Catalunya. De quin tipus d'activitat es tracta? Són respectuoses amb el medi ambient? Poden tenir èxit?
Alguns exemples d'aquestes activitats poden ser el turisme rural, la promoció de productes artesans, el foment de la silvicultura o la gestió sostenible dels boscos. Les activitats mencionades són activitats alternatives a l'agricultura o la ramaderia intensives que tinguin un impacte mínim sobre el medi ambient. Aquestes activitats poden tenir èxit ja que impliquen el retrobament de la societat amb l'àmbit rural i la natura i reflecteixen la preocupació pel medi ambient, tema de gran importància entre la societat catalana i europea.

2. En quin percentatge s'han incrementat les exportacions de béns i serveis? I les importacions?
Les exportacions de béns i serveis s'han incrementat un 119,8% respecte el 1995. Les importacions ho han fet en un 101,3%.

3. Quina ha estat l'evolució del saldo exterior?
Catalunya manté un saldo exterior positiu, que ha millorat des de 1995. Aquesta millora ha estat possible gràcies a l'evolució positiva del saldo amb l'estranger, que en aquest període ha deixat de ser negatiu (el 1995 Catalunya presentava un dèficit de 1.393 milions d'euros i el 2001 presentava un superàvit de 6.504 milions). En canvi el saldo amb la resta d'Espanya ha empitjorat, tot i que continua sent favorable a Catalunya.

4. Quina ha estat l'evolució de les exportacions i de les importacions de béns des de 1988? I l'evolució del saldo comercial de béns?
En el període 1988-2001 les exportacions de béns han augmentat un 448,8%. Les importacions han augmentat un 301,7%. Tot i que les importacions han crescut a una taxa menor, Catalunya continua important més béns dels que exporta.

El saldo comercial de béns el 1988 era de -6.151,7 milions d'euros, i el 2002 de -15.011,9. En conseqüència, el saldo comercial de béns ha empitjorat en un 144%.

5. Quins són els destinataris principals de les exportacions catalanes?
Els principals destinataris de les exportacions catalanes són els països de la UE-15 Dins d'aquesta àrea destaquen França, Alemanya, Itàlia, Portugal i el Regne Unit per aquest ordre.

6. Quin percentatge de les exportacions té com a destinació la UE-15? Com ha variat aquest percentatge des de 1988? Per què creus que ha augmentat tant?
El 2002, el 70,1 de les exportacions de béns de Catalunya va tenir com a destinació la UE-15. L'any 1988 aquest percentatge era del 66,2%. Per tant, ha augmentat en un 6%.

L'adhesió d'Espanya a la UE l'any 1986 va comportar una progressiva eliminació dels obstacles al comerç amb els països de la UE, fet que s'ha traduït en un augment dels fluxos de comerç.

7. D'on provenen les importacions de Catalunya? Quin percentatge prové de la UE-15? Com ha variat aquest percentatge entre el 1988 i el 2002?
Un 63,5% de les importacions de Catalunya provenen de la resta de països de la UE. Aquest percentatge ha augmentat un 1,5% respecte al 1988.

8. Quina ha estat l'evolució del saldo comercial amb la UE?
El saldo comercial amb la UE el 1988 era de -3.607,7 milions d'euros. El 2002 havia augmentat fins als -7140,3 milions d'euros. Per tant, el dèficit comercial ha augmentat en un 97,9%.

9. Quins són els productes amb més pes en les exportacions catalanes l'any 2002?
Destaquen els vehicles de motor i altres materials de transport, que representen un 20,3% de les exportacions catalanes, seguits per les indústries químiques amb un percentatge del 18,9%.

10. Quins sectors han augmentat el seu pes entre el 1988 i el 2002? Quins sectors l'han disminuït?
Han augmentat el seu pes considerablement el sector de maquinària i materials elèctrics i electrònics, el sector de productes alimentaris i begudes i el de vehicles de motor i altres materials de transport. Els sectors amb una disminució de pes han estat el d'extracció i refinació de petroli i extracció de carbons, el de maquinària i equips mecànics i les indústries tèxtils, de cuir, calçat i vestit. La resta de sectors, a excepció del sector agrícola i ramader que ha experimentat un petit augment, han vist molt lleugerament reduït el seu pes, entre ells: les indústries químiques, la metal·lúrgia i els productes metàl·lics i la maquinària d'oficina, ordinadors i instruments de precisió.

11. Els sectors industrials es poden classificar segons el valor afegit de la producció sigui baix, mitjà o elevat:

- Sectors de valor afegit baix: productes alimentaris i begudes; tèxtil, cuir, calçat i vestit.
- Sectors de valor afegit mitjà: metal·lúrgia i productes metàl·lics, vehicles de motor i altres materials de transport.
- Sectors de valor afegit elevat: indústries químiques; maquinària d'oficina, ordinadors i instruments de precisió; maquinària elèctrica i no elèctrica; maquinària i equips mecànics.

Quin és el pes de cada una d'aquestes categories en el total de les exportacions catalanes?
Els sectors amb major pes a les exportacions són els de valor afegit elevat, amb un 40,45%, seguits pels sectors de valor afegit mitjà (25,31%) i per últim, els de valor afegit baix (16,96%).

12. Quins creus que són els sectors industrials on el preu és un factor determinant de competitivitat i per tant estan més sotmesos a la competència de països de salaris més baixos?
El preu és un factor determinant de competitivitat en els sectors de valor afegit baix i mitjà. D'aquesta manera, aquests sectors estan especialment exposats a la competència d'altres països productors que poden vendre els seus productes a preus més baixos gràcies a uns costos de mà d'obra més barats. Aquest és el cas dels països de l'Europa central i oriental.

13. Els productes manufacturats poden classificar-se segons el seu contingut tecnològic. En quin tipus de productes estan especialitzades les exportacions catalanes?
Les exportacions catalanes estan especialitzades en les exportacions de productes industrials de nivell tecnològic mitjà-alt (52,08%), seguides per aquelles de nivell tecnològic baix (23,3%).

14. En el marc de l'ampliació de la UE als països de l'est i de la globalització, quins productes s'haurien de potenciar? Per què?
Per tal de fer front a la major competència provenint dels països de l'Europa central i oriental i dels països tercers amb uns costos de producció menors i, en conseqüència, uns preus menors de mercat, és necessari augmentar l'especialització de la indústria en els segments de producte de més valor afegit mitjançant el desenvolupament de noves tecnologies.

1. Busca informació per comprovar si aquestes empreses multinacionals es troben instal·lades a Catalunya.Indica també quin és el seu volum de negocis anual i la seva activitat al territori català.

2. A partir de la informació dels gràfics contesta les preguntes següents:

• Quin és el pes de les multinacionals al sector industrial?
  Les empreses multinacionals representen només un 1,7% sobre el total d'empreses del sector industrial català. No obstant això, aquestes representen quasi un 50% del total de la facturació industrial a Catalunya (47,5% exactament), un 39,7% del total de treballadors empleats al sector industrial català, i un 34% de les exportacions.
• En quins sectors estan més presents?
  Tenint en compte el nombre total d'empreses als diferents sectors de la indústria catalana, aquells sectors on les multinacionals es troben més presents són el sector químic (amb un 9,2% d'empreses multinacionals sobre el total d'empreses) i el sector de material de transport (6,3%). En els sectors de material elèctric i electrònic i el de cautxú i les matèries plàstiques hi trobem un 4,3% i un 4,1% d'empreses multinacionals sobre el total d'empreses dels respectius sectors.
  
  Si observem la facturació dels diversos sectors industrials, les empreses multinacionals representen un percentatge elevat en el sector de material de transport (88,4%), el sector de material elèctric i electrònic (68,7%) i el sector químic (67,3%).
  
  En el cas dels treballadors empleats en empreses multinacionals, aquests són més presents en el sector de material de transport, amb un 77,4% de treballadors en multinacionals sobre el total del sector, el sector químic (59%) i el sector de material elèctric i electrònic (55,4%).
  
  Finalment i pel que fa al percentatge d'exportacions de les multinacionals sobre el total del sector, les xifres mostren que aquest percentatge és major en el cas del sector de material de transport (92,5%), en el de material elèctric i electrònic (79,6%) i en el sector químic (65,9%).
  
  
• Compara el percentatge d'empreses multinacionals sobre el total amb el seu pes quant a facturació, nombre de treballadors o exportacions. Què et diu aquesta informació sobre la dimensió de les empreses multinacionals?
  Les dades dels gràfics i la resposta a la pregunta anterior ens mostren que el percentatge d'empreses multinacionals sobre el total d'empreses de cada sector i sobre el total d'empreses de la indústria catalana en general, és molt reduït respecte al seu pes quant a facturació, nombre de treballadors i exportacions. Tot i que les empreses multinacionals només representen un 1,7% del total d'empreses del sector industrial a Catalunya, aquestes tenen un pes molt important pel que fa a la facturació, nombre de treballadors i exportacions, amb percentatges de 47,5%, 39,7% i 34% respectivament sobre el total de la indústria catalana. Per tant, podem concloure que la dimensió mitjana de les multinacionals presents a Catalunya és molt superior a la de les empreses locals. En aquest sentit, cal destacar els sectors de material de transport, químic, de material elèctric i electrònic i de cautxú i matèries primeres.
  
  
• El sectors químic, de material elèctric i electrònic i de material de transport concentren més d'un 65% de les exportacions sobre el total d'exportacions del seu sector. Quines empreses coneixes d'aquests sectors amb activitat a Catalunya?
  Sector químic: Bayer Hispania, Grup Novartis, Henkel Ibérica, Solvay, BASF, ICI España, FMC Foret, Sociedad Española de Carburos Metálicos, Química Farmacéutica Bayer, Benckiser, etc.
  Sector de material de transport: SEAT, Nissan Motor Ibérica, Frape behr, Yamaha Motor, Gearbox del Prat, etc.
  Sector de material elèctric i electrònic: Sony, Mecanismos Auxiliares Industriales, VDO Automotive, Valeo Iluminación, Sharp Electrónica, AGFA-Gevaert, etc.
  

3. A partir de la informació dels gràfics comenta quina és la distribució de les multinacionals al territori català.
La informació proporcionada pels gràfics ens mostra clarament que les multinacionals es troben altament concentrades a la província de Barcelona. Tant pel que fa al nombre d'empreses, a la seva facturació, al nombre de treballadors o a les exportacions, les multinacionals concentrades a la província de Barcelona representen més d'un 90% del total d'empreses multinacionals en territori català. Dins la província de Barcelona, destaquen les comarques del Barcelonès (amb un 30,4% del total de les empreses multinacionals a Catalunya), el Vallès Occidental (23,2%), el Baix Llobregat (16,1%) i el Vallès Oriental (11%).

Les províncies de Tarragona, i en menor grau Girona, concentren respectivament un 4,93% i un 4,6% del nombre total de multinacionals en territori català. Pel que fa a la facturació respecte al total de multinacionals, els percentatges són semblants (2,42% i 2,53% respectivament). En referència al nombre de treballadors i a les exportacions respecte al total de multinacionals en les quatre províncies catalanes, Tarragona concentra un percentatge lleugerament superior al de Girona. Pel que fa a la província de Lleida, la presència de multinacionals és molt reduïda, tots els percentatges són clarament inferiors a l'1%.

4. Segons la informació dels gràfics anteriors, el 1998 les multinacionals industrials instal·lades a Catalunya van generar el 47,5% de la facturació i més del 60% de les exportacions de la indústria catalana. Comenta aquestes xifres en el context de l'ampliació de la UE als països de l'est i de la globalització.
Aquestes xifres reflecteixen que el pes de les multinacionals en l'economia catalana és molt rellevant. No obstant això, actualment s'observa un canvi de tendència en l'evolució dels fluxos d'IED a la indústria catalana (fins al 1998 la IED va augmentar un 114% i des de 1998 ha disminuït un 23,8%). Aquest canvi de tendència pot ser degut a les properes ampliacions de la UE als països de l'est i al procés de globalització. Els països de l'Europa central i oriental es caracteritzen per la disponibilitat de mà d'obra qualificada i barata, a més de la bona ubicació d'alguns d'aquests per constituir-se en plataformes de producció i exportació per al subministrament del mercat europeu, tant de la UE, com dels Balcans i de l'Europa més oriental (Rússia, Ucraïna, etc.). Per tant és lògic que aquests països suposin una major competència i duguin a la desviació de les exportacions catalanes i de l'IED i a la deslocalització de multinacionals actualment instaurades a Catalunya i centrades en la producció basada en salaris baixos. Exemples clars en són el desplaçament de la planta productiva de Lear de Cervera a Polònia, o el desplaçament d'una part de la producció de SEAT de la planta de Martorell a la de Bratislava.

Tot i així, cal esmentar que cada vegada, una part més important de les inversions i les multinacionals que s'instal·len a Catalunya són en sectors intensius en tecnologia mitjana o alta, en els quals el cost de la mà d'obra no és el factor determinant de la competitivitat.

5. Llegeix el text i contesta les preguntes següents:

• Per què aquesta empresa es va instal·lar a Catalunya? Per quines raons tanquen el 2001 la planta de Cervera? Dóna la teva opinió sobre aquest fet.
  L'empresa es va instal·lar a Catalunya ja que l'activitat principal de la planta de Cervera tenia un component molt alt en mà d'obra, i per tant era necessari localitzar la producció en zones amb salaris més baixos, com era el cas de Cervera. A més, l'empresa havia rebut grans facilitats per instal·lar-s'hi, com ara la cessió de terrenys per part de l'Ajuntament i la concessió de diverses facilitats fiscals. Tot i així, l'empresa va anunciar fortes pèrdues en l'àmbit internacional, i per tal de compensar les pèrdues va localitzar la producció a països amb costos laborals encara més baixos, com Polònia.
  
  Per tal de fer front a aquesta nova competència en costos de mà d'obra imposada per l'ampliació de la UE i la globalització, la indústria catalana s'hauria d'especialitzar en sectors de producció de més valor afegit i més intensius en tecnologies ja que en matèria de costos laborals, la competència mundial és molt forta.
• Coneixes alguna empresa catalana amb implantació a un altre país? Quina? A quin país? Per què creus que hi és?
  Exemples a: Les multinacionals industrials catalanes
• Argumenta els pros i els contres de la instal·lació d'empreses multinacionals a Catalunya.
  Les empreses multinacionals han jugat un paper clau en la reestructuració de la indústria catalana i en la millora de la seva competitivitat en els mercats mundials. La instal·lació de multinacionals normalment comporta la creació de nous llocs de treball, la creació de valor afegit, un augment de les exportacions i l'aportació de noves tecnologies. D'altra banda, també pot comportar un augment de les importacions i de la competència envers les empreses locals, que en alguns casos es poden veure obligades a tancar. A més, les filials de les multinacionals depenen de les decisions de la casa matriu i, per tant, tenen un menor lligam social o cultural amb el territori en el qual s'instal·len i una major mobilitat. Pel que fa a la tecnologia que aporten les multinacionals al país d'acollida aquesta normalment no es difon a la resta del teixit industrial local.

1. Defineix taxa d'atur i taxa d'activitat.
La taxa d'atur es defineix com el total de població aturada respecte la població activa. La població activa és aquella població en edat de treballar que ja treballa o que busca feina activament. Aquesta equival a la població potencialment activa (en edat de treballar) menys la població inactiva (persones que no treballen i que no busquen feina).

La taxa d'activitat es defineix com el total de població activa respecte a la població potencialment activa, és a dir, la població en edat de treballar (persones entre 16 i 64 anys).

2. Compara la situació del mercat de treball de Catalunya amb la d'Espanya i la de la UE l'any 2001.
La taxa d'activitat a Catalunya és superior a la d'Espanya i a la de la UE-15. Aquest fet indica que a Catalunya hi ha una proporció més gran de persones que treballen o busquen feina activament d'entre aquelles que ja tenen edat de treballar. Cal destacar que la taxa d'activitat de les dones al mercat de treball català és lleugerament inferior a la de la mitjana de la UE-15. Pel que fa als homes, la taxa d'activitat catalana és superior a la d'Espanya i la de la Unió.

A Catalunya un 58,3% de la població ocupada està al sector serveis, un percentatge considerable però inferior al d'Espanya i al de la UE (61,9 i 67,1% respectivament). El sector de la indústria i la construcció concentra a Catalunya el 39,2% de la població ocupada, percentatge sensiblement superior al d'Espanya i al de la UE (31,6 i 28,7%). Pel que fa al sector agrícola, Catalunya hi concentra únicament el 2,5% de la població ocupada, enfront el 6,5% d'Espanya i el 4,2% de la UE-15.

La taxa d'atur a Catalunya (8,4%) és clarament inferior a la d'Espanya (10,4%) però lleugerament superior a la de la UE-15 (7,3%). El mateix fet pot ser observat pel que fa a la taxa d'atur femenina i la taxa d'atur de joves (menys de vint-i-cinc anys). En el cas dels homes, la taxa d'atur a Catalunya és inferior a les d'Espanya i la UE.

3. Comenta aquest article que va publicar-se al diari El Mundo, el 21 de setembre de 2001.

• Quins són els factors que han motivat al Regne Unit a oferir aquestes places als infermers espanyols? I els que han motivat els ATS espanyols a acceptar participar en aquest programa?
  El factor determinant és la manca de personal en el sistema britànic de salut, ja que el Regne Unit va limitar l'accés a les universitats per realitzar els estudis necessaris per tal de cobrir aquestes posicions. Contràriament, Espanya es troba actualment amb un excés de professionals sanitaris en relació amb els llocs de treball disponibles. Davant d'això, el Regne Unit ha posat en marxa un programa per contractar personal sanitari espanyol. D'altra banda, els professionals espanyols a l'atur hi participen per poder treballar, atès que a Espanya no troben feina.
  
  
• Amb quins problemes es troben els espanyols que participen en aquest programa?
  Els principals problemes que es troben són l'impediment per poder realitzar aquelles tasques per les quals estan qualificats i que realitzaven habitualment a Espanya, degut a què en el sistema britànic de salut, aquestes són realitzades per professionals de categoria superior. Altres problemes són les dificultats amb l'idioma o l'alt cost de vida a l'estranger.
• En quines altres professions creus tu que es podria aplicar aquest mateix programa?
  En totes aquelles en les quals hi hagi un dèficit de professionals en un dels estats membres i un superàvit per part d'un altre, sempre que hi hagi un mínim reconeixement de titulacions, certificacions o pràctiques. Per exemple, en el cas dels psicòlegs, els metges, els economistes, etc.

4. Quines dificultats pot trobar un jove català per trobar feina a un altre país europeu? Quins avantatges?
Les principals dificultats, com ha quedat reflectit en el text anterior, són la falta de reconeixement d'algunes pràctiques o titulacions. D'aquesta manera, s'impedeix als professionals poder realitzar moltes tasques en el país de destinació per a les quals estan autoritzats en el país d'origen. Un altre problema són les barreres lingüístiques o culturals pel fet d'haver-se d'integrar i de realitzar un treball professional en un altre estat membre.

A la UE hi ha moltes facilitats per buscar feina a un altre país comunitari: no es necessita visat ni permís de treball. No obstant això, el sistema de reconeixement de diplomes encara no acaba de funcionar bé i molts professionals es troben amb problemes per poder realitzar les tasques per a les quals estan qualificats en el seu país. L'avantatge principal de treballar a l'estranger és l'experiència enriquidora de conèixer una altra cultura.