Un inconformista, després de protestar que a l’escola es fan massa coses inútils, diu l’essencial del que cal saber en la vida, segons un text de Persi.

Persi, Sàtires III 66-72

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/persius.html#III

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1954

Traducció:

(Joan Bellès)

Suggeriments d’activitats:

  Dir si en el text es dóna preferència als coneixements teòrics o al saber pràctic. Justificar la resposta.

  Classificar en diversos ordres les coses que en el text es recomana d’aprendre (ordre moral, econòmic, social, religiós, etc.).

  Valorar si a les nostres escoles s’ensenyen les coses que recomana el text.

  Fer un judici crític de la idea global que propugna el text.

Relació amb altres matèries:

—  Ciències socials

—  Ètica

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a 2n de Batxillerat.

Importància de l’exercici de lectura en veu alta a classe. Com ha de ser la lectura.

Quintilià, Institució oratòria I 8, 1-2

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian/quintilian.institutio1.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1961

Traducció:

[1] Ara resta tractar de la lectura. En l’exercici d’ella convé que l’alumne sàpiga on ha d’aguantar-se l’alè, on ha de dividir el vers, on s’acaba el sentit i on torna a començar, quan s’ha d’aixecar o abaixar la veu, què convé dir i amb quina inflexió, què ha de llegir amb lentitud o amb rapidesa, què amb vehemència i què amb suavitat. Totes aquestes regles només poden donar-se pràcticament. [2] En conseqüència només recomanaré aquí una cosa sola: si volem que realitzi aquells propòsits, caldrà que l’alumne entengui el que llegeix. Que des del principi tingui la lectura un to baronívol i una gravetat barrejada amb certa dolcesa; i posat que es tracti de poesia, puix que els poetes confessen que canten, no s’ha de llegir igual que la prosa, però sense deixar-se endur per la cantarella i per l’afectació efeminada com ara solen fer alguns. D’aquests hem sentit dir que Gai Cèsar, encara jovenet els va retreure amb raó: «Si cantes, cantes malament; si llegeixes, cantes». [3] No voldria tampoc que es declamessin, com plau a alguns, a la manera dels còmics els passatges posats en boca de diferents interlocutors, sinó que només una inflexió fes entenedor quan parla el poeta i quan fa parlar els seus personatges.

(Josep Ma Casas, FBM 1961)

Suggeriments d’activitats:

  Resumir en una sola frase quina és la recomanació principal que fa Quintilià perquè es puguin complir les altres normes per a una lectura correcta.

  Fer una llista de les normes proposades per l’autor.

  Suscitar una discussió sobre la qualitat que sol tenir avui dia la lectura en veu alta per part de la majoria dels alumnes. Veure quins són els defectes principals.

  Fer a classe una pràctica de lectura mirant de complir totes les normes proposades per l’autor.

Relació amb altres matèries:

—  En teoria no es relaciona específicament amb cap altra matèria, però en la pràctica s’hi veuen totes concernides.

Nivells per a ser utilitzat:

ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta. Només per al final de 2n de Batxillerat.

Quintilià, mestre de retòrica (ensenyament secundari), destaca com és de convenient que els alumnes aprenguin textos de memòria.

Quintilià, Institució oratòria II 7,1-4

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/quintilian.institutio2.html

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1964

Traducció:

[1] Crec que s’ha de canviar radicalment, amb referència a l’edat de què estem parlant ara, el costum que els nois aprenguin de memòria tot el que hagin escrit, a fi de recitar-ho, tal com solem fer, en un dia determinat. La qual cosa exigeixen amb gran interès els pares, creguts que solament progressen llurs fills en els estudis si declamen amb gran freqüència, quan en realitat el profit resulta sobretot de l’esmerada atenció. [2] Perquè si d’una banda sóc de l’opinió que, tractant-se d’escriure, els alumnes ho tinguin per la tasca principal, d’altra banda molt més els aconsellaré que aprenguin de memòria fragments escollits d’oradors, d’historiadors o de llibres d’una matèria diferent, mentre en siguin dignes. [3] Perquè la memòria s’exercitarà més aprenent les creacions alienes que les pròpies. A més, els qui estaran avesats a aquesta mena d’exercitació més difícil, sense dificultat fixaran en llur esperit com a familiars els exercicis que hauran compost ells mateixos; a més, s’acostumaran als millors, i sempre tindran dintre d’ells models a imitar, i aviat, sense adonar-se’n, s’expressaran amb l’estil d’aquell discurs que hauran gravat profundament en llur esperit. [4] Posseiran abundor de termes escollits i de figures, que ja no hauran de rebuscar, sinó que espontàniament i com procedents d’un amagat tresor se’ls oferiran. Afegiu a això que citar les belles dites dels altres és agradable en les converses i útil en els discursos judicials, perquè a més de reportar una major autoritat, els recursos que no han estat especialment preparats per a la discussió present, ben sovint ens proporcionen una honorança major que si els haguéssim preparat nosaltres.

(Josep Ma Casas, FBM 1964)

Suggeriments d’activitats:

  Explicar quin era el defecte que s’havia estès a les escoles de l’època i que Quintilià volia eradicar.

  Esmentar els motius pels quals l’autor considera important aprendre textos de memòria.

  Fer una valoració, potser en una discussió col·lectiva, de les raons que esgrimeix l’autor.

  Invitar els alumnes a fer la seva proposta de quina mena de textos caldria memoritzar a l’ESO.

Relació amb altres matèries:

—  En teoria no es relaciona específicament amb cap altra matèria, però en la pràctica s’hi veuen totes concernides.

Nivells per a ser utilitzat:

ESO.

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per a 2n de Batxillerat.

Descripció del mètode amb què Pitàgoras iniciava els alumnes que acudien a la seva escola.

Aulus Gel·li, Les nits àtiques I 9, 1-5

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/gellius1.html#9

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1930

Traducció:

[1] El mètode que Pitàgoras, i després els familiars i successors servaren en l’admissió i educació dels deixebles, diuen que era el següent: [2] Primerament estudiava el natural dels jovencells que es sotmetien al seu mestratge; aquest mot significa «escatir per conjectura les inclinacions i natural dels homes, de l’expressió del rostre i de l’exterior i posat». [3] Aleshores, qui després d’aquest examen, fos declarat idoni, ell disposava que immediatament fos admès a l’escola i que romangués callat per algun temps: no tots el mateix, sinó els uns un espai de temps, altres un altre, segons l’estimació de llur capacitat. [4] Aquell a qui tocava de callar, escoltava el que deien els altres i no li era llegut de fer-se explicar les coses que no entenia prou bé, ni de comentar res del que havia sentit dir. Ningú no romangué callat més de dos anys, i aquests que estaven subjectes a la disciplina de callar i escoltar eren anomenats «oients». [5] Tan bon punt havien après unes ciències tan difícils com són callar i escoltar, i ja començaven d’ésser ensinistrats en aquest silenci que rebia el nom de «continència en el parlar», aleshores tenien poder d’enraonar i de preguntar, d’escriure el que havien sentit i d’emetre les pròpies opinions.

(Cebrià Montserrat, FBM 1930)

Suggeriments d’activitats:

  Cercar informació sobre Pitàgoras i esmentar si ja era conegut a través d’alguna matèria cursada a l’ensenyament secundari.

  Fer un retrat esquemàtic del tipus d’alumne que devia acudir a l’escola de Pitàgoras (edat, estudis cursats, classe social, interessos, etc.).

  Comparar el mètode de Pitàgoras amb el que se sol seguir avui en una escola d’un nivell semblant.

  Fer una valoració del mètode de Pitàgoras, intentant de cercar els motius de la seva actuació i destacant-ne els avantatges i els inconvenients.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències Socials

—  Matemàtiques

Nivells per a ser utilitzat:

Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Mitjana per al final de 1r i començament de 2n de Batxillerat.

Escenificació d’una classe en què es fa càlcul. L’autor lamenta la poca atenció que es presta a la poètica.

Horaci, Art poètica 323-332

Text a Internet:

http://www.thelatinlibrary.com/horace/arspoet.shtml

Referència editorial:

Fundació Bernat Metge, Editorial Alpha, S.A., Barcelona 1927

Traducció:

La Musa donà l’enginy als grecs, la Musa als grecs concedí que parlessin amb rotunda boca, perquè de res no eren avars, sinó de glòria. I, en canvi, els minyons de Roma aprenen, amb càlculs llargaruts, a dividir l’as en cent partions. «Que digui el fill d’Albí: si de cinc unces hom treu una unça, ¿quantes unces resten? Ja hauries d’haver respost!» «Un terç!» «Molt bé; tu podràs conservar la teva hisenda.» «Hom hi afegeix una unça: ¿què en resulta?» «Mig as.» Quan aquest rovell i aquest esment del peculi han imbuït un cop l’ànima ¿com esperem que es puguin compondre poesies, dignes d’oli de cedre i de servar-les en capses de polit xiprer?

(Llorenç Riber, FBM 1927)

Suggeriments d’activitats:

  Avaluar si l’autor aprova que a les escoles romanes es presti més atenció a les coses pràctiques i a les matemàtiques que no pas a la poesia i als exercicis de llenguatge. Cal justificar-ho amb paraules del text.

  Dir si es fan encara aquest tipus d’exercicis a les nostres classes i escriure una escena semblant d’avui dia amb les mesures i amb la moneda que fem servir habitualment.

  Descobrir si en el text hi ha alguna frase que demostri ironia. Escriure’n una altra que tingui un sentit semblant i que pogués ser dita per un professor d’avui.

Relació amb altres matèries:

—  Psicologia

—  Ciències socials

—  Economia

Nivells per a ser utilitzat:

2n cicle d’ESO i Batxillerat

Grau de dificultat del text original:

Alta, per a alumnes avançats de 2n de Batxillerat.