|
||||||||||||||||
Pràctica | ||||||||||||||||
L'objectiu d'aquesta pràctica és entendre el concepte de pla i la seva classificació en relació al valor expressiu que es pretén aconseguir.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Desenvolupament de la pràctica | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Principi de persistència retiniana | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Qualsevol pel·lícula és el resultat d'una exposició continuada de seqüències integrades per una successió de plans, que posats un al costat de l'altre i passats a gran velocitat produeixen en el nostre cervell la il·lusió òptica de moviment, cosa que es justifica pel principi de persistència retiniana.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Concepte de pla | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Però, què és el pla? N'hi ha diverses definicions. Al marge del seu contingut observeu, analitzeu i compareu les tres opcions per cercar la resposta al què és un pla.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conclusions:
Tingueu en compte, però, que qualsevol d'aquestes definicions resulta insuficient si no li afegim un requisit indispensable, com és el de destacar i transmetre una informació clara que ajudi l'espectador a entendre allò que es vol expressar. Informació que implica contemplar tot un conjunt d'elements que integren el pla, els seus trets diferencials i la seva relació, i que treballarem seguidament. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Classificació dels plans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Comenceu analitzant les següents imatges.
Comproveu si la relació que heu fet coincideix amb la que s'indica en el següent quadre:
Quan algú es disposa a enregistrar amb una càmera unes imatges, el primer que ha de fer és seleccionar quina part de la realitat vol incloure dintre l'espai delimitat pel rectangle que s'interposa entre l'ull humà i el referent. Això implica decidir què és allò que s'ha de veure dintre d'un requadre. És una decisió que s'ha de prendre d'acord amb el significat o valor expressiu que es pretén aconseguir. Cadascuna d'aquestes seleccions correspon a uns tipus de plans que poden agrupar-se en tres grans grups:
Dintre d'aquesta classificació cal incloure també altres tipus de plans. Descobriu-los observant les imatges que s'exposen a continuació, i rumieu quin sentit poden tenir els plans col·locats entremig de cada sèrie.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Concepte de pla seqüència | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
És important clarificar també el que es coneix com a Pla Seqüència, per tal de no confondre-ho amb el que és un pla en sí mateix. Però abans caldrà parlar del que és una escena i una seqüència.
Conseqüentment, un pla seqüència és l'agrupació d'un o més plans en escenes, que conformen una mateixa unitat narrativa, tant pel que fa al temps com a l'espai. Solen tenir més durada que una seqüència i s'enregistren en una sola presa o pla, sense talls, aplicant-se tots els canvis d'enquadrament, punt de vista i moviments necessaris sense deixar de filmar. No són gaire habituals donada la dificultat que comporta. Veieu l'exemple: |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Descripció i valor expressiu de cadascun dels plans | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
De plans n'hi ha molts i la tria d'un o altre sempre ha d'estar en funció de l'efecte que es vulgui expressar. La gràcia de la seva utilització està en la correcta combinació narrativa, descriptiva i expressiva que d'ells es pugui fer en combinació també amb els punts de vista i moviments pertinents. Fins aquí s'ha parlat dels plans en sentit global. Però no va de més exposar també amb detall les característiques individuals de cadascun d'ells, tot concretant amb detall allò que mostren i el seu valor expressiu, junt amb unes imatges que acabin d'ajudar a la clarificació de la seva funcionalitat. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
GRAN PLA GENERAL (GPG) Mostra un gran escenari, un gran paisatge o una multitud. El referent és allunyat i difús, subordinat al context que l'envolta, on la natura o l'entorn prenen més importància que la persona, de manera que o bé ni tan sols hi és o bé queda diluïda, llunyana, perduda, petita, massificada. És un pla que sovint serveix per situar bàsicament l'espai on s'ha de produir l'acció on posteriorment es complementarà amb altres plans més curts, però compte en no abusar-ne doncs poden acabar per diluir l'efecte desitjat. Emprar sempre els justos i necessaris.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA GENERAL (PG) Mostra un escenari ampli en el qual s'incorpora i es reconeixen els referents, siguin persones, objectes o altres, que acostumen a ocupar entre una tercera i una quarta part de l'enquadrament. D'alguna manera ressalta la relació del referent amb el context que l'envolta.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA DE CONJUNT (PC) Un grup petit de persones o ambient concret. Interessa l'acció i la situació dels personatges que comencen a destacar pel seu protagonisme dintre de l'enquadrament. La persona està encaixada dins d'un espai definit i amb un cert marge de moviment.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA SENCER (PS) Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus d'un o dos personatges. Interessa sobretot l'acció.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA AMERICÀ O TRES QUARTS (PA) Els límits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els genolls de la persona. S'anomena americà perquè s'utilitzava fonamentalment en el western per oferir dos elements clau: el rostre de l'actor i el revòlver. Té com a objectiu destacar la cara i les mans del personatge que d'una manera o altra protagonitzen també l'acció.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA MITJÀ (PM) Presenta la persona tallada per la cintura, de mig cos en amunt. La seva finalitat és destacar la reacció del personatge davant una realitat. Permet la presència de dos o més personatges amb la finalitat d'establir interrelacions entre ells, fins i tot entre ells i altres referents materials.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA MITJÀ CURT (PMC) Agafa aproximadament des de l'altura del pit fins el cap, essent un entremig entre el Pla Mitjà i el Primer Pla.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PRIMER PLA (PP) Recull exclusivament el cap o qualsevol altra part del cos amb la finalitat de destacar una expressió, un gest o quelcom determinat, marginat o excloent altres elements secundaris amb un valor més de caire narratiu o descriptiu. L'espai en aquest tipus de plans no tenen cap valor.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PRIMERÍSSIM PRIMER PLA (PPP) Mostra una part del rostre o del cos de la persona, ve a ser una accentuació del primer pla per tal d'emfatitzar encara més una expressió o acció determinada. En aquest cas el referent espacial ja ni existeix.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
PLA DETALL (PD) Mostra un objecte o una part d'un objecte. Normalment s'incorpora com a pla d'inserció dins d'una narració.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proposta de treball | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Empesqueu-vos una història o acció determinada que es pugui enregistrar aplicant entre cinc i set plans diferents, relacionant-los cadascun d'ells amb una intencionalitat expressiva concreta, amb una durada d'entre quinze i vint segons.
Abans de començar mireu de seguir el següent procés de treball. És una manera senzilla de familiaritzar-se i d'anar entrant amb i en el procés de guionatge:
Si s'aplica amb l'alumnat, cosa sempre aconsellable, és qüestió de fer el treball en petits grups i posteriorment dedicar una estona per valorar i debatre els resultats, moment en què el professorat més que corregir i aportar solucions d'entrada, ha de servir per aportar elements de reflexió per ajudar-los a verbalitzar, estructurar i interioritzar els seus aprenentatges. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||