Cultura humana i tecnologia

La culturització, o construcció de la cultura, és el procés pel qual l'home ha passat de ser una espècie més a dominar els sistemes naturals, explotant al màxim els recursos disponibles per a crear una civilització basada en el domini sobre les altres espècies.

Després de la invenció de les primeres eines i del domini del foc (primeres manifestacions "culturals"), l'agricultura, la ramaderia i la mineria representaren el gran salt cap a les societats modernes. Fa uns cinc mil anys ja existien màquines relativament complexes com la sínia, el torn o la premsa, i vehicles com el carro i el veler. Gràcies a aquests i altres invents, s'havien construït xarxes de rec, jardins penjats, banys termals, molins, ciutats amb piràmides, temples i palaus, al temps que es ralitzaveni viatges fins a llocs remots on comerciar, intercanviar invents o adquirir nous coneixements.

Xina, Assíria, Mesopotàmia, Pèrsia, Egipte, Fenícia, Grècia, Cartago i, sobretot, Roma, van ser les primeres civilitzacions que van estudiar i van aplicar els coneixements que el món antic tenia sobre el funcionament de la natura.

Però aviat va arribar un moment que ja no semblava possible reduir encara més l'esforç en la producció de treball útil. Les màquines existents multiplicaven la força de les persones o dels animals, però encara de forma molt limitada, ja que no es comprenien molt bé les lleis de la mecànica. Arquímedes de Siracusa, en el segle. III a.d.C,. i Heró d'Alexandria (150 adC) van realitzar grans avanços en en aquest sentit. Palanques, falques, corrioles, rodes, aqueixos i engranatges van ser objecte dels seus profunds estudis científics.

Tanmateix, les transformacions que la cultura i la tecnologia han realitzat sobre els sistemes naturals no van ser perceptibles fins que l'home va trobar la manera de convertir el calor en moviment. Encetada l'era de la termodinàmica (de thermos, calor, i dinamos, moviment), que podem situar a partir del segle XVIII, l'espècie humana va començar a basar el seu desenvolupament en el consum desmesurat d'energia.

Els xinesos, ja havien avançat una mica sense l'ajut dels "civilitzats" europeus: llençaven projectils usant pólvora, és a dir, transformaven calor en moviment útil. Però, per damunt de les invencions, el problema fonamental per a fer quelcom important en aquest terreny eren les fonts de combustible.

Les primeres màquines de vapor van ser la bomba de Savery (1698) i la de Newcomen (1711), fonament de la revolució industrial, perquè van permetre l'extracció de l'aigua de les mines de carbó, de manera que aquest material va començar a estar disponible en grans quantitats. Durant el segle XVIII es van assentar les bases tècniques per a la utilització de les màquines de vapor per a moure maquinària industrial i per al transport marítim i terrestre. En 1769, Watt va idear la separació entre l'expansor i el condensador en aquestes màquines, cosa que va permetre la fabricació de màquines de vapor a gran escala.

Però per a construir motors, a més de precisió tècnica, era necessari conèixer molt bé el comportament dels gasos enfront dels canvis de temperatura. Als primers constructors de màquines i motors els passava el mateix que als antics constructors de molins, carros i velers: no coneixien bé les lleis que regulaven els processos que feien funcionar les seves màquines. No és fins al segle XIX que es descobreixen les grans lleis de la termodinàmica. Les màquines de vapor (perilloses, ja que explotaven amb freqüència) i els sistemes de refrigeració es van perfeccionar, i això permetrè fabricar grans vaixells i modernes locomotores a vapor, la qual cosa va produir una profunda revolució en els transports.

En 1876, Otto va presentar el primer motor d'explosió a l'Exposició de París. L'edat de l'automòbil havia començat. La seva expansió va ser tan ràpida que seixanta anys després ja hi havia autopistes a Alemanya i Estats Units. D'aquí a la generació d'electricitat a partir del moviment, distava molt poc: la primera central elèctrica va ser construïda per Edison a Nova York en 1882, funcionant amb carbó i una màquina de vapor, proporcionant llum a 11000 bombetes de filament de carbó, fita que marca el fi de la il·luminació artificial no elèctrica. Les aplicacions de l'electricitat van transformar de nou la societat. En menys de cinquanta anys el món es va omplir de bombetes, tramvies elèctrics i ràdios.

Cinquanta anys més, i ens trobem amb un món ple de tota mena d'andròmines: cotxes, avions, ordinadors, televisors, aparells electrònics, satèl·lits de comunicació, etc...

Però aquesta sorprenent transformació de l'home en una espècie cultural ha estat a costa del malbaratament dels recursos naturals i de la degradació dels sistemes naturals.