L'eutrofització: el paper dels fosfats

El fòsfor és un element que forma part fonamental de l'estructura dels éssers vius (és present, entre d'altres, a l'esquelet molecular dels fosfolípids i al del DNA). En la construcció de matèria viva, per cada catorze àtoms de carboni són requerits tres àtoms de nitrogen i un de fòsfor.

A causa d'aquesta relació i al fet que el fòsfor és extraordinàriament escàs en els sistemes naturals, la producció dels éssers vius és limitada. Gràcies a l'escassetat de fòsfor, i en segon lloc de nitrogen, les aigües naturals són relativament netes i transparents, ja que acullen un nombre limitat d'organismes.

Els agricultors, a l'afegir fosfats i nitrats al sòl, no fan més que forçar la limitada capacitat natural de producció de les plantes cultivades, causant que ni el fòsfor ni el nitrogen siguin elements limitants als conreus. Però, involuntàriament, també introdueixen fòsfor i nitrogen als sistemes naturals, a través de les aigües de drenatge.

Els fosfats dels detergents estan continguts en substàncies que ajuden a solubilitzar o a capturar alguns ions com el calci, que amb els sabons formarien compostos insolubles. El tripolifosfat de sodi (TTP) és el component més àmpliament utilitzat en la indústria dels detergents. A l'aigua s'hidrolitza en forma de fosfats i per tant és utilitzable pels organismes (biodegradable). Però actualment s'estan introduint substituts com la zeolita. L'estructura de la zeolita es basa en un esquelet de tetràedre d'alumino-silicat -càrrega negativa- que actua com un bescanviador d'ions, però no és tan eficaç com els fosfats capturant calci. Aquest i altres bescanviadors d'ions que hi ha al mercat no han provat definitivament la seva inocuitat pel medi.

La conseqüència final de la fertilització amb fosfats de les aigües naturals és la mateixa que la derivada de la pressió demogràfica humana, però amb la intervenció d'altres organismes: augmenta la quantitat biomasa present a les aigües, ja que els productors primaris es multipliquin en quantitats no consumibles per altres organismes ni assimilables pels sistemes d'auto-depuració, un cop consumit l'oxigen disponible.

Aquesta fertilització causa que les algues es multipliquin, a vegades per damunt de la capacitat de consum del sistema. Aquest procés, que els ecòlegs anomenen eutrofització, ha estat identificat com un dels problemes fonamentals dels ecosistemes sotmesos a tensions derivades de l'activitat humana.