i
havia una vegada una nena dolça i bondadosa que es deia Marie.
Era la nit de Nadal, i ella i el seu germà Fritz esperaven impacients
que els seus pares els deixessin entrar al saló per veure els
regals. Finalment les portes es van obrir, i Fritz i Marie es van quedar
sorpresos. L’arbre de Nadal estava fantàsticament decorat.
A Fritz li havien portat un regiment de soldats hússars i un
bonic cavall de fusta. A Marie, unes quantes nines, un vestit preciós
i un munt de contes. Quant feia una estona que els nens jugaven, va
sonar el timbre de la porta.
-
Corre, Marie! –va exclamar Fritz-. Deu ser el padrí Drosselmeier,
que ens porta els regals.
El padrí era rellotger,
i sempre els portava coses boniques. Aquesta vegada es tractava d’un
magnífic castell les delicades figuretes del qual es movien mitjançant
engranatges complicats.
Els nens el van contemplar fascinats;
però, al cap d’una estona, els va avorrir que les figuretes
fessin sempre el mateix. Fritz va tornar amb els seus soldats i Marie
va descobrir entre els altres regals, un curiós ninot de fusta,
elegantment vestit, amb un cap enorme i una boca grossa amb dents esmolades.
Quan Marie el va ensenyar al seu pare, ell li va explicar:
- És un trencanous, Marie.
Va agafar una nou, la va posar a la boca de la figura i li va ensenyar
a la nena com fer-la servir. Fritz també ho va voler provar,
però, com que era 
una
mica maldestre, li va trencar unes quantes dents al pobre Trencanous.
Molt afligida, Marie el va posar
aquella nit en un lloc d’honor a l’armari de vidre de l’habitació
de jugar. De sobte, va sentir xiuxiueigs i l’enrenou de molts peus.
Es va girar i va veure tot d’ulls vermells que brillaven en la
foscor. Eren un munt de ratolins, que es van col·locar en fila
com els hússars que es preparen per a la batalla. Al mig va aparèixer
l’horrible figura del seu rei, un ratolí gros amb set caps
adornats amb set diademes d’or.
Marie tenia tanta por que no va
poder cridar. Va retrocedir i, en fer-ho, va trencar amb el colze un
dels vidres de l’armari. Es va girar i va veure, que els hússars
de Fritz es col·locaven en formació d’atac sota les
ordres del Trencanous.
- Soldats! –va exclamar-.
Eliminem els malvats ratolins!
Es van embrancar en una dura batalla,
però els ratolins, que eren molt més nombrosos, van acabar
acorralant el pobre Trencanous i un petit grup d’hússars
contra l’armari. Per defensar-los, Marie es va treure una sabata
i la va tirar amb força contra els ratolins i el seu rei.
Però Marie s’havia
fet una profunda ferida al braç amb el vidre, i el dolor la va
fer desmaiar.
Quan es va despertar ja era de
dia, i es trobava al seu llit, amb el braç embenat. La mare era
al seu costat.
- Mama, ahir a la nit em van passar
unes coses increïbles –va dir Marie, i li va explicar a la
seva mare el que s’havia esdevingut.
Però la mare
li va dir que només havia estat un somni.
