"Marxa"

Aquella tarda, el padrí Drosselmeier va anar a visitar Marie i li va portar un regal: el petit Trencanous amb totes les dents arreglades.

- Gràcies, padrí –li va dir Marie, molt contenta, encara que es va adonar que li faltava l’espasa.

- T’explicaré una història que li va passar a un parent meu –va afegir el padrí, asseient-se al llit.

i havia una vegada una princesa bellíssima que es deia Pirlipat i que vivia en un castell amb el seu pare, el rei. Però al castell també hi vivia la malvada Na Ratonilda, que, amb els seus poders, va embruixar Pirlipat i la va fer tornar lletgíssima. El rei es va quedar horroritzat i li va preguntar a Ratonilda què es podia fer perquè la seva filla recuperés la bellesa.

“La teva filla només tornarà a ser com abans –li va dir la rata-, quan algun jove del regne aconsegueixi trencar aquesta nou tan dura que ara et dono.

“El rei va convocar tots els joves nobles del regne i va prometre que donaria la mà de la seva filla al qui tingués èxit, però cap d’ells no va aconseguir obrir aquella nou, tan dura que, a alguns, fins i tot els va trencar les dents. Aleshores va aparèixer el jove Drosselmeier, el fill d’un senzill fabricant de nines, que va aconseguir trencar la nou amb l’ajuda d’un curiós artefacte de fusta. La princesa Pirpilat va recuperar la bellesa, però Na Ratonilda es va enfadar molt amb aquell jove. El va convertir amb un lleig trencanous de fusta i li va assegurar que el seu fill, el ratolí de set caps, el perseguiria per sempre més.

“Quan Pirlipat va veure el lleig Trencanous es va negar a casar-se amb ell.

- Pirlipat va ser mol cruel! –va dir Marie.

quella nit, Marie no aconseguia adormir-se pensant en la història que li havia explicat el padrí, i se’n va anar, sense fer soroll, a l’habitació de les joguines. De sobte, va sentir sorolls i es va espantar moltíssim en veure que els ratolins tornaven a aparèixer. L’horrible ratolí va rosegar totes les llaminadures de Nadal de Marie i la va amenaçar dient-li que la nit següent tornaria per rosegar-li el seu preciós vestit i els llibres de contes.

Marie estava molt trista i no sabia què fer, però llavors el seu estimat Trencanous va tornar a cobrar vida i li va dir:

- No et preocupis, Marie. Aquest horrible ratolí no et rosegarà els teus regals. Aconsegueix-me una espasa i jo et defensaré.

Marie li va agafar l’espasa a un dels hússars de Fritz i la hi va posar al Trencanous.

La nit següent, Marie va tornar a sentir sorolls a l’habitació de jugar. En anar-hi, va descobrir que el valent Trencanous havia vençut el rei dels ratolins i el seu exèrcit. Llavors ell li va oferir a la nena les set corones d’or.

- Ara segueix-me, Marie –li va dir el Trencanous, i va guiar la nena fins a l’armari rober del passadís.

Quan el va obrir, Marie va veure, sorpresa, que, de la màniga de l’abric del seu pare, sorgia una escala. Hi va pujar, darrere el Trencanous, i tots dos van sortir, pel coll de l’abric, en un meravellós prat de caramel.

- Oh! –va exclamar Marie. Però encara va ser més gran la seva sorpresa quan es va internar en un bosc ple d’adorns de Nadal, i després van travessar una ciutat feta amb bombons i van arribar al castell de massapà, un lloc ple de gent que no paraven de ballar. Quan veien Marie, tots li agraïen que hagués salvat el Trencanous.