Joan Font (Comediants), amb aquest espectacle, preten apropar o, potser més aviat, provocar en el públic jove, l'emoció en la descoberta de l'òpera. L'eix vertebrador de l'espectacle és l'òpera i tot el que l'envolta, però la història que s'explica tracta la música amb majúscules mantenint una actitud conciliadora pel que fa a la diversitat de gustos i tendències musicals. La música ens pot fascinar, ens pot emocionar, ens pot atrapar, ens pot fer moure, ens pot fer gaudir, però hi ha molts tipus de música, hi ha molts géneres, hi ha molts estils i, sovint, s'ha de seguir un procès d'assimilació. El que és important és conèixer, escoltar, sentir, descobrir la música: l'òpera, el jazz, el rock, etc., que tothom ho conegui, que tothom pugui gaudir i que, després, cadascú esculli. No podem demanar al públic jove que ens escolti si nosaltres no els escoltem. L'autor de l'espectacle, Joan Font, ho enten així i posa damunt l'escena dos personatges que, en certa manera, representen dos mons diferents: Vivace, melòman apassionat, gran amant i coneixedor del món de l'òpera; personatge intemporal però que potser, d'entrada, ens arrosega a un temps passat. La noia, jove, dinàmica, vital representativa d'un present que s'escapa directe al futur. Ella, també gaudeix intensament amb la música i coneix i viu les noves tendències musicals. Vivace i la noia però, tenen un denominador comú: la seva passió per la música. Podrem comprovar, al llarg de l'obra, que el fet que les experiencies, coneixements i gustos d'ambdós personatges puguin ser força diferents no impedirà que es produeixi un intercanvi, una mena de contaminació musical que enriquirà en gran mesura els dos personatges i de retruc a tots nosaltres. Fragments d'òpera que apareixen
a l'espectacle seguint l'ordre d'aparició: |