|
·
Cor: Conjunt
de músics que canten simultàniament.
·
Crescendo: Paraula
italiana que s’utilitza per indicar l’augment progessiu de la intensitat.
·
Dance:
Música de ball. Originalment englobava tots els ritmes i estils. En l’actualitat
designa, sobre tot, al moviment sorgit del techno i el house.
·
DJ: Disc-joquei.
Encarregat professional de seleccionar la música més adient per ballar
a les discoteques. El que posa els discos.
·
Dub: Té
el seu origen a Jamaica, on s’utilitzava per designar una versió instrumental
del tema a la que s’afegien ecos i efectes sonors.
·
Elixir:
Licor medicamentós compost de distintes substàncies medicinals.
·
Glissando: Efecte
que s’obté, en els instruments de corda, quan es fa lliscar el dit sobre
una de les cordes fent sentir seguits tots els sons que aquesta pot fer.
·
Hip-hop: Cultura
urbana que va donar origen al rap. Inclou manifestacions artístiques
com el graffiti i balls com el breakdance.
·
House: Prové
de la cultura musical negra americana i recull influències de la música
disco, el funk i el techno europeu.
·
Kitsch: Concepte
artístic que hom defineix generalment, bé que no exactament, com a mal
gust. És la manca d'opinió que porta un determinat públic a imitar en
art allò que creu modèlic i que, gairebé sempre, pertany a un passat enyorat,
generalment l'art burgès de la fi del s XIX.
·
Llibret: Text
que correspon a una obra posada en música.
·
Melòman: Persona
especialment afeccionada a la música.
·
MP3: Format
de compressió de seqüències d'àudio que permet de reduir un fitxer d'àudio,
generalment a una dotzena part de la mida original, preservant-ne el nivell
original de qualitat del so.
·
Òpera: Drama
per a ésser representat amb el text cantat, acompanyament orquestral i
els elements escènics habituals del teatre (decorats, vestuari).
·
Opera bufa:
Terme italià per anomenar l’òpera còmica. L’òpera buffa, de caràcter còmic
i nascuda en els entreactes de l’òpera seriosa com a intermezzi, està
emparentada amb les pantomimes de la Commedia dell’Arte. Presentava, a
més d’uns personatges populars i espontanis, une situacions fresques que
contrastaven amb la pompositat i rigidesa de l’òpera seriosa.
·
Pizzicato:
Interpretació, en els instruments de corda fregada, amb notes pinçades
amb els dits.
·
Progressive: Qualificatiu
que s’aplica tant a l’estil house com al techno. Génere nascut a Gran
Bretanya a començaments dels anys 90, basat en un estil simple i evolutiu,
amb bases de percussió, dubs i samples del pop i de músiques exòtiques.
·
Rap: Modalitat
de música popular consistent en una recitació que se superposa a una base
rítmica i reiterativa.
·
Rave: Esdeveniment
musical, reunió de músics i dj’s que es realitza en descampats, edificis
abandonats, platges, etc.
·
Raver: Personatge
habitual en les trobades raves.
·
Techno: Música
basada en els sintetitzadors i els efectes d’estudi.
·
Tessitura: Extensió
de les notes que pot cobrir un determinat tipus de veu amb facilitat.
·
Trance: Variant
del techno nascuda a Alemanya a començaments dels anys noranta. Combina
ritmes ràpids i llargues evolucions sintétiques amb efectes àcids.
·
Tremolo: Terme
musical que indica la repercussió o reiteració ràpida d'un so o d'un acord
i que produeix un efecte de tremolor
·
Trip-hop: Nou
gènere musical sorgit del Hip-hop, generalment instrumental. Molt experimental
i obert a gran quantitat de sons diferents.
·
Utillatge: Conjunt
d'eines, instruments, etc, necessaris per a efectuar un treball determinat
o les feines pròpies d'un art o d'una professió.
·
Vivace: En
una partitura, indicació de temps musical que prescriu que una obra o
un fragment siguin interpretats amb un moviment viu
|
