Argelaguer
Extensió:
13 Km2
Població: 401
|
Al
primer cop d'ull, Argelaguer és un poble format per
dues rengleres de cases alineades a banda i banda de la carretera.
Però darrere d'aquesta filera de cases s'amaga un petit nucli,
acollidor i tranquil, que presenta sorpreses tan agradables com
la petita capella romànica de Santa Anna, edifici
d'origen romànic del qual no tenim referències documentals
al llarg de l'Edat mitjana. Tanmateix sabem que al segle XVIII depenia
de la parròquia de la vila, dedicada a Santa Maria.
L'antic castell gòtic de la nissaga dels Montpalau
fou construït després de l'any 1000, segurament a la
segona meitat del segle XI. El punt culminant del recorregut el
marca la imponent silueta de l'església de Santa Maria,
la primera referència documental que coneixem sobre l'església
data de l'any 1004. L'església actualment és un edifici
que cal datar al segle XVI.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, el diumenge més proper al
dia 11 de desembre (Sant Damas).
Roser,
el segon diumenge de maig.
Aplecs,
al santuari del Guilar: L'un - el de l'ofrena - el dia 1 de maig,
en el qual hom obsequia els assistents amb una arrossada. L'altre
se celebra el dia 8 de setembre.
Festa
de la societat de socors mutus de Sant Narcís, que té
lloc el diumenge més proper al 29 d'octubre (festa de Sant
Narcís).
Gegants
Gegants
2
|
Beuda
Extensió:
36 Km2
Població: 140 h
|
Beuda
distribueix els seus habitants entre quatre veïnats: Lligordà,
Palera, Beuda i Segueró. En tots quatre hi ha
una gran riquesa en art romànic:
Remuntant
la carretera que parteix de Besalú ens trobarem, primer
de tot, amb l'església romànica de Sant Pere de
Lligordà. Més endavant, els dos conjunts romànics
de Palera, l'església de Santa Maria (acompanyada
de la Masó, una masia que ha estat considerada un
antic castell) i el Sant Sepulcre.
Al
bell mig del municipi s'alça el nucli principal, Beuda,
amb l'església de Sant Feliu, on en el seu interior
es conserva una pica baptismal de considerable valor. Des d'aquí
hom pot plantejar-se tot un seguit d'excursions fins arribar al
Santuari de la Mare de Déu del Mont.
Un
cop passat Beuda, en direcció cap a llevant, trobem
el veïnat de Segueró, amb l'església de
Santa Maria, i una de les cases pairals més importants
de Catalunya durant els segles XVIII i XIX, el Noguer.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major , dedicada a Sant Fèlix. Se celebra el primer diumenge
d'agost.
Festa
Petita , en compliment d'un vot del poble, pel gener.
Sant
Sebastià (3r diumenge de gener)
Trobada
de Beudanencs (2n diumenge de maig biennal)
Sant
Pere de Lligordà (per Sant Pere)
Santa
Maria de Seguerò (15 d'agost)
Quina
de la nit de Nadal
Folklore
- Com a nota curiosa podem dir que Mossèn Cinto Verdaguer,
en la seva obra "Excursions i viatges", declara que fou
a Beuda, i tocant al seu castell, on el dissabte de Glòria
es cantaren per primera vegada les - anys després - populars
caramelles.
|
Municipi
de la Garrotxa, a l'interfluvi del Fluvià i
del Turonell. El terme, molt reduït, ha quedat envaït
per l'expansió urbana. La principal activitat econòmica
és la indústria: alimentària (embotits i galetes),
adobaries, tèxtil. Hom explota tres pedreres i hi ha una
fàbrica de ciment. La vila (1 025 h [1991], castellfollitencs;
296 m alt), que agrupa tota la població del municipi, s'assenta
al caire d'una notable cinglera de basalt (la roca de Castellfollit)
d'uns 50 m d'alçada i 500 de longitud, tallada en forma d'esperó
pel Fluvià i el seu afluent, el Turonell.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
de la Germandat, elegida per votació popular com a Festa
Major, se celebra el diumenge de Pasqua de Pentecosta.
Comparsa
de cap-grossos d'Àlex Nogué, amb música de
Rafael Sala.
Festa
de Sant Roc, el 16 d'agost.
Festa
dels avis , el tercer diumenge de setembre.
Mercat,
cada dissabte al matí a la Plaça Major.
Gegants
Gegantons
|
Maià
de Montcal
Extensió:
17 Km2
Població: 324
|
El terme municipal
de Maià de Montcal inclou també l'antic municipi
de Dosquers.
El poble de
Maià està format per dos barris: el de les
Ferreries, el més modern que trobem tan bon punt entrem
al poble, i el del Quer, l'antic i originari nucli agrupat
a l'entorn de l'església parroquial de Sant Vicenç.
Aquesta església romànica, del segle Xii té
una sèrie d'elements molt interessants com la torre, l'absis
decorat amb mènsules i la porta formada per tres arcs en
degradació.
A l'altra banda
de la carretera que duu de Figueres a Olot hi ha l'antic
municipi de Dosquers. És un nucli petit, amb l'església
romànica de Sant Martí, magnífic exemplar
romànic, rodejat de l'antiga casa del beneficiari i l'hostal.
La sorpresa
més gratificant - i probablement més inesperada -
és l'església de Santa Magdalena de Jonqueres,
situada en el sector de llevant del municipi.
Finalment, i
sortint a la carretera en direcció a Besalú,
us queda un indret dins el bosc, molt tranquil, que és on
hi ha la capella de Sant Prim i Sant Felicià.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, se celebra el diumenge immediat posterior al dia de Sant
Vicenç (22 de gener)
Festa
Major de Dosquers, el 25 de juliol.
Aplec,
el maig.
Artesania
Hi
ha moltes pedreres d'alabastre
|
Montagut
Extensió:
93 Km2
Població: 784 h
|
Parlar
de Montagut és parlar de l'Alta Garrotxa, d'una
zona muntanyosa i feréstega, verda i bellíssima, que
fins fa molt poc temps preservava intacta una cultura rural mil·lenària.
Montagut
s'estén des de la vall del Fluvià fins a la
frontera amb França, convertint-se així en
la porta natural d'entrada de l'Alta Garrotxa. El topònim
de Montagut es refereix a la muntanya aguda o punxeguda ("Monte
Acuto") situada a ponent del poble, al cim de la qual es
conserva una torre rodona i part del castell, a més de la
capella de la fortalesa: la Mare de Déu del Cos.
Oix
és l'altre nucli important del municipi. Es troba situat
en una fondalada assolellada i molt pintoresca, i té tres
punts d'interès destacats: l'església, el castell
i el deliciós conjunt de cases arrenglerades en el carrer
principal.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, se celebra el primer diumenge del
mes de maig.
Festa
d'Oix,el primer diumenge d'octubre, recuperada
l'any 1980, amb una abundosa "sardinada de Roses" amenitzada
per músics populars.
Aplec
del Cós, el diumenge següent
al 24 d'agost, festa de Sant Bartomeu. Després de l'ofici,
típica costellada.
Aplec
de Sant Aniol d'Aguja, tradicional i típic,
anomenat "dels francesos" perquè hi va gent de
l'altra banda del Pirineu. Descrit per Marià Vayreda a la
novel·la "La Punyalada". Té lloc el dilluns
següent al diumenge de Pentecosta.
Aplec
de Santa Bàrbara de Pruneres, el diumenge següent
a la diada de Santa Bàrbara, 4 de desembre.
Caça
Com
que el terme municipal és molt gran i accidentat, és
freqüent la caça, especialment del porc senglar. Hi
ha un vedat de caça. Porc senglar, conill i perdius són
les espècies més abundoses.
Excursionisme
Refugi
de Sant Aniol d'Aguja. Depèn del Centre Excursionista de
Banyoles. Per a utilitzar-lo, cal anar a cercar-ne les claus al
mas Serrat del Pont. Aquest mas és situat al peu de la carretera
de Montagut a Sadernes, a l'altre costat del pont del Llierca.
Sadernes
(una de maquis).
Gegants
|
Sales
de Llierca
Extensió:
36 Km2
Població: 91 h
|
El
municipi de Sales de Llierca és un dels que millor
representen el caràcter i la morfologia de l'Alta Garrotxa:
poblament disseminat, paisatges feréstecs i abruptes d'una
extraordinària bellesa, esglésies romàniques
i masos en els llocs més propicis i, sobretot, un pòsit
de vida rural i d'històries mig oblidades que li proporcionen
un encant molt peculiar. Els punts de referència pels habitants
de la zona han sigut sempre el castell de Sales i les esglésies
de Sant Miquel de Monteia, Sant Grau d'Entreperes, Sant
Andreu de Guitarriu i Santa Cecília de Sadernes. Pel
que fa a les esglésies cal destacar la de Santa Cecília
de Sadernes, tant pel seu notable interès arquitectònic
i artístic (d'aquí sorgeix una bellíssima talla
policromada que es conserva al Museu
d'Art de Girona) com pel fet de trobar-se situada en una
de les vies naturals d'accés a l'Alta Garrotxa.
|
Festes,
tradicions i costums
La
Festa Major, se celebra el diumenge més proper a la festivitat
de Sant Martí (11 de novembre).
Arqueologia.
Coves
Un
altre encant afegit al municipi són les coves del Bisbe i
dels Ermitons, que han estat habitades, a parts iguals, per individus
prehistòrics i llegendes sobre bisbes i sarraïns. La
Cova d'Orri; aquesta és subterrània, i fa uns 135
m. de fondària per uns 8 d'alt. S'hi han trobat restes possiblement
prehistòriques.
Gegants
|
El
Santuari de Sant Ferriol ha donat nom, des de 1930, a un
extens municipi, de paisatge feréstec i densos boscos, on
resten dempeus vells casalots i capelles d'origen romànic,
com Sant Miquel de la Miana, Sant Silvestre del Mor, Santa Maria
de Fares i Sant Fruitós. El santuari, - edificat
pels vols del s.XVIII en un estil gòtic tardà - té
un aspecte bastant imponent. Davant del santuari hi ha un entorn
molt agradable que dóna pas a una excel·lent panoràmica
de l' Alta Garrotxa.
El
veïnat del Torn són, de fet, quatre cases voltant
l'església parroquial. El riu Ser, al seu pas pel
Torn, presenta unes cristal·lines i temptadores aigües,
idònies per fer-hi una capbussada a l'estiu. A poca distància
hi ha l'antic priorat i Santuari del Collell, que agrupa
un extens conjunt d'edificis centrats per la sumptuosa església
neogòtica.
|
Festes,
tradicions i costums
Festes
del Santuari del Collell:
La
de Ninou, se celebra el dia 1 de gener.
La
de l'aparició de la Verge, el dia 25 d'octubre.
Aplec
del Sagrat Cor, a la capella del seu nom
(molt a prop de Besalú), el diumenge més proper a
la festa del Sagrat Cor (juny).
Veïnat
del Torn, festa religiosa el tercer diumenge de setembre.
|
Sant
Jaume de Llierca, l'antic Palau de Montagut, s'alça
sobre un petit pujol molt a la vora de la confluència del
riu Fluvià amb el Llierca.
El
nucli de població té algun element interessant, com
l'església parroquial, un edifici de mitjan s.XIX, amb façana
neoromànica i un rellotge-campanar cobert amb rajola vermella
que dóna caràcter al perfil del poble. En el seu interior
conserva dues preuades talles de fusta (s.XVI), que són les
úniques restes d'un retaule de l'anterior capella romànica.
Després
de donar una volta pels tranquils carrers del poble, i especialment
el nucli més antic dels voltants de l'església, es
pot optar per resseguir els frescos paratges de la font de la Puda
i les vores del riu Fluvià.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, se celebra el dia
25 de juliol (diada festiva al municipi).
Sant
Mateu, Festa Petita, el dia de Sant mateu, 21 de setembre (que
també és dia festiu al municipi). L'origen d'aquesta
festa semblaria que es deu al fet de palesar al sant l'agraïment
del poble per haver-lo deslliurat dels estralls de la pesta.
Aplec
de l'ermita de Santa Magdalena (
que pertany al terme municipal d'Argelaguer). Té lloc el
dia 1 de maig, i és molt concorregut. Es pot anar amb cotxe
fins molt a prop de l'ermita.
CARNESTOLTES
FIRA
AGRÍCOLA I INDUSTRIAL DE SANT JOSEP 16 març (veure
programació)
1R
CERTAMEN INTERNACIONAL D'ARTS PLÀSTIQUES 16 març
TROBADA
DE PUNTAIRES 16 març
APLEC DE LA SARDANA 14 de juliol
CAMPIONAT ESCACS Durant la Festa Major.
HOMENATGE
A LA VELLESA
Entitats:
Club
d'arquers
Gegants
|
Tortellà
Extensió:
11 Km2
Població: 710 h
|
El
poble de Tortellà s'aixeca en una plana suau i ondulada,
en una bellíssima zona de transició entre la vall
del Fluvià i els primers contraforts de l'Alta
Garrotxa. Del perfil acollidor i poc sever del nucli urbà
en sobresurt el gran edifici de l'església parroquial de
Santa Maria (s.XVIII), amb el seu imponent cimbori blanc.
El nom del poble s'acompanya sempre de dos productes tradicionals:
les incombustibles i sòlides Xiruques (d'on són
originàries) i les magnífiques culleres i forquilles
de boix.
El
riu Llierca, en el seu pas pel municipi, ofereix una de les
imatges més genuïnes de la comarca: l'estilitzada figura
del pont medieval (s.XV). Des d'aquí parteix un tram d'un
sender de gran recorregut que enllaça amb el poble de Tortellà;
el trajecte - suau, relativament curt i molt agradable - té
un punt destacat d'interès en les ruïnes del castell-palau
dels Bellpuig (amb una esplèndida vista sobre la vall
del Llierca).
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, se celebra el 15
d'agost. És remarcable la seva alegre tornaboda, que té
lloc dos dies després, als paratges de la Font de les Valls.
Roser,
l'últim diumenge d'abril.
Festa
del Casino, el diumenge següent al dia de la candelera
(2 de febrer).
Mercat,
es fa setmanalment el diumenge.
Fira
de la Quaresma, alimentació, roba, complements, flors
i motos.(febrer)
|
Els altres municipis
de la comarca
La Comarca de la
Garrotxa
Totes les dades
de la Comarca de la Garrotxa
Tornar a la pàgina
principal - Clica aquí
|