El
poble de les Planes d'Hostoles s'aixeca sobre una gruixuda
colada basàltica expulsada fa 45.000 anys pel volcà
Traiter, que baixà per la vall de Cogolls fins
aturar-se a les Planes, fent d'aquesta vall una zona d'abundants
reserves aqüiferes i molt rica per a l'explotació agrària.
El riu Brugent retalla en alguns trams la dura colada, formant
vistoses columnes prismàtiques.
El
nucli de les Planes està marcat pel creixement urbanístic
de principis del segle XX, producte d'un fort desenvolupament industrial,
que ha deixat testimonis tan remarcables com la casa Garay
(1906) i les Escoles Públiques (1918), totes dues
de caire modernista.
Els
antics pobles de Cogolls i les Encies són avui
dia petits i acollidors veïnats immersors en les frondoses
vessants de la serra de les Medes.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, que
se celebra per Sant Jaume (25 de juliol), amb balls de gegants,
gegantó,
cap-grossos i música tradicional. Cal remarcar la típica
carbassonada que s'inicia amb una cercavila, per tal de recollir
els carbassons que, a la tarda, tallats a rodanxes primes, es fregeixen
en grans calderons d'oli bullent, i s'ofereixen a tots els assistents
a la festa dins d'entrepans amb un embotit de porc, tot regat amb
un bon vi. Mentrestant té lloc una ballada de sardanes.
La
Santa Espina, el quart
diumenge de setembre, tot venerant la relíquia que es conserva
a la parròquia. Des de l'any 1978, en aquesta diada es fa
una desfilada de carrosses molt ben guarnides. Cada barri fa la
seva. És una festa molt animada. L'endemà, dilluns,
ala plaça Nova fan la corresponent sardinada (sardines a
la brasa, pa i vi a dojo).
Aplec
de Sant Grau, el segon
diumenge d'octubre. Té lloc a l'ermita de Sant Grau i Sant
Pelegrí.
Aplec
de la Mare de Déu de les Encies.
era tradicional, però feia uns quants anys que s'havia deixat.
Se celebra el segon diumenge de setembre.
Festa
Barri del Jonquer. Se
celebra el diumenge més proper a Sant Isidre.
Festa
Homenatge a la vellesa. El
dilluns de Pasqua.
Caça
i pesca (conills, porc
senglar, tudons, truita, carpa i bagra)
FolKlore
- Coral "Retorn Planenc", amb repertori ampli del
nostre folklore.
Artesania
- Articles de boix.
|
El
terme municipal de les Preses es situa en l'extrem occidental
de la zona volcànica de la Garrotxa. Físicament,
el municipi està clarament diferenciat entre la zona de muntanya
(amb les accidentades i frondoses serralades del Corb i
Marboleny) i la plana, on a més del nucli urbà
hi ha els veïnats de Pocafarina, el
Corb i Bosc de Tosca. A més d'aquesta singular zona,
considerada Reserva Natural Volcànica, el municipi inclou
també el volcà del Racó i una bellíssima
fageda que forma part del catàleg de protecció del
Parc Natural.
L'autèntic
plat fort de les Preses és
l'Àrea Recreativa de Xenacs. L'àrea es presenta
com un gran espai de coneixement de la natura. Per dur a terme aquest
objectiu s'han organitzat des de recorreguts d'interès vegetal
i faunístic, fins a tir amb arc o escalada, passant per un
interessant ecomuseu i el divertidíssim "bosc interactiu".
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major,
el segon diumenge d'octubre. Cal esmentar-ne el típic Ball
de les Cintes o de les Gitanes, que té una arrelada tradició
i és molt interessant. Té lloc el dissabte a la nit
i el diumenge següent a la tarda.
Aplec
de Sant Sebastià pel gener. Se celebra el diumenge més
proper a la festa del sant.
Festa
del Roser, el quart diumenge de maig.
Festes
del Bosc de Tosca i Sant Miquel del Corb.
Se celebra el diumenge més a prop del dia del sant, pel setembre.
Cercle
de Cultura Tradicional i Popular Marboleny
Gegants
|
Mieres
Extensió:
26 km2
Població: 333 h
|
En
el perfil de Mieres, una petita població voltada de
conreus i espessos boscos, sobresurt la silueta del temple parroquial
de Sant Pere (s.XVIII), que conjuntament amb els barris de
la Sallera i la Romeria, formen un encantador conjunt
de carrers empedrats i cases antigues, on també destaquen
l'església de Santa Maria de la Romeria i la plaça
Major. En aquests pintorescos carrers és on s'escenifica
un dels actes més participatius i populars de la Setmana
Santa a la Garrotxa:
la processó dels Dolors i el calvari. La Fira
de l'intercanvi és un altre esdeveniment molt atractiu,
que permet canviar tot el que una amistosa negociació sense
diners pugui fer possible.
Als
afores de la població, podem trobar-hi un parell d'interessants
esglésies romàniques: Sant Andreu de Ruïtlles
i Santa Maria del Freixe.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major, se
celebra el quart diumenge d'agost amb motiu del Roser i en honor
de Sant Isidre.
Festa
de Sant Sebastià, restablerta l'any 1980. Té lloc
pel gener.
Festa
de la Mare de Déu de Romeria, al principi de setembre,
i és de caràcter religiós.
Fira
de Santa Cecília, restaurada el 1980, després de no
celebrar-se des de feia molts anys. Balls sardanes, havaneres, estirada
de corda i cremats de rom fan que sigui molt popular. Té
lloc el dissabte i diumenge més propers a la diada de la
santa (22 de novembre)
|
Olot
Extensió:
29 km2
Població: 27 482 h [1996]
|
La
ciutat d'Olot es troba situada en la vall alta del Fluvià,
en plena zona volcànica, amb quatre volcans a dins mateix
del nucli urbà: Montsacopa, Montolivet, Biseroques i Garrinada.
La seva posició central, l'activitat industrial i comercial,
la vida cultural i les vicissituds històriques l'han convertit
en la indiscutible capital comarcal.
Hi
ha una sèrie d'elements que han contribuït a configurar
la imatge d'Olot i li han donat renom: els sants d'Olot,
L'Escola Olotina de pintura, els volcans, la faràndula,
els terratrèmols del s.XV, les guerres carlines del s.XIX,
els llits barrocs, la tradició tèxtil i, potser per
damunt de tot, els bellíssims paisatges dels seus contorns.
És
un fet habitual que en el moment de parlar d'Olot el paisatge
passi per davant de tot. Tota la gent reconeix que és un
municipi voltat d'esplèndides raconades que, afegides a la
singularitat dels volcans, creen una distintiva marca de qualitat.
|
El
riu Brugent, afluent del Ter, divideix el terme de
Sant Feliu de Pallerols, d'on brollen més de cinquanta
fonts. El nord del municipi forma part del Parc Natural de la
Zona Volcànica de la Garrotxa, i és ple de boscos
d'alzines i roures. El sud forma part de l'Espai d'Interès
Natural de Collsacabra, amb boscos de tipus atlàntic
i centreuropeu (faig, roure, bedoll, castanyer,...)
Des
de qualsevol punt de la vila es pot veure el Santuari de la Mare
de Déu de la Salut, a més de 1.000m. d'alçada.
El terme també comprèn les parròquies de Sant
Iscle de Colltort i Sant Miquel de Pineda, les quals conserven
vestigis romànics. Els castells medievals d'Hostoles,
Colltort i Puig Alder o Sant Salvador, datats el s.XI.,
foren escenaris de la revolta remença durant el s.XV. El
centre històric de la vila és d'origen medieval i
conserva un elevat nombre de cases antigues destacables a més
de l'església parroquial del s.XVI.
|
Festes,
tradicions i costums
Un
esdeveniment que ha donat molt de renom al poble és la Festa
Major, moment en què es representen les danses del
Ball Pla, la Matadegolla, el Contrapàs i la Sardana Curta,
uns balls molt coloristes i animats en els quals tenen un paper
destacat les embogides cabrioles de la "mulassa". Fou
declarada festa d'interès turístic nacional.
Fira
de Santa Llucia
Gegants
|
Sant
Aniol de Finestres
Extensió:
48 km2
Població: 275 h
|
Dins
el terme municipal de Sant Aniol de Finestres hi ha tres
nuclis fonamentals que són Sant Aniol, la Barroca
i Sant Esteve de Llèmena, el nucli més poblat,
actiu i, de fet, la seu administrativa. Al nord, el municipi està
tancat pels volcans de can Tià i Puig Rodó,
a més del turó de Sant Jordi i la bisellada
cimera del Puigsallança.
El
poble de Sant Aniol és un petit nucli rural ajaçat
en els primers compassos de la vall. El conjunt, amb l'església
d'origen romànic, fa un efecte realment serè. A prop
hi trobem les restes del castell de Finestres, declarat monument
artístic nacional, i el santuari de Santa Maria de Finestres.
Al
poble de la Barroca, situat a la dreta del torrent de la
Barroca, hi trobem l'església dedicada a Sant Andreu
i el santuari d'Elena.
El
poble de Sant Esteve de Llèmena se situa en un punt
on la vall comença a eixamplar-se en direcció al Gironès.
L'església parroquial de Sant Esteve cal anar a buscar-la
en un veïnat proper a la sortida del poble. Enfilades en una
petita muntanya situada a ponent hi ha les dues capelles romàniques
de Sant Cebrià i del Bell-lloc.
|
Festes,
tradicions i costums
Festa
Major.Se
celebra el primer cap de setmana d'agost.
Santa
Llúcia, el 13 de desembre
|
Riudaura
Extensió:
24 km2
Població: 413 h
|
El
terme municipal de Riudaura ocupa una llarga, tranqui·la
i aïllada vall, plena de conreus i paratges agradables creuats
per boniques torrenteres (com les de la Plana i la Font
de Joan), que vessen en el riu que dóna nom al poble.
L'àntic
Hostal de la Corda (lloc on va haver-hi una famosa entrevista
secreta que va clausurar la tercera guerra carlina) i la concorreguda
font de la Canova, en el límit del terme municipal
d'Olot, són la porta d'entrada a la vall.
El
nucli de població està format per un atapeït
grup de cases alineades en carrers de traces medievals, alguns d'ells
molt evocadors, com el carrer de la Rutlla, el carrer Nou
i el Terrica (que també es coneix amb el sonor nom
de "Rompeculs")
|
Festes,
tradicions i costums
En
aquests carrers se celebren dos actes amb molt de reconeixement
i participació popular: el Ball del
Gambeto i el pessebre vivent. En un marge del poble s'alça
l'església parroquial de Santa Maria que fou, des del segle
IX fins al XIX, un antic monestir que regia la vida de la vall.
|
Sant
Joan les Fonts
Extensió:
32 km2
Població: 2 745 h [1996]
|
Fa
milers d'anys, els volcans de la Canya i d'Aiguanegra
van entrar en erupció abocant un llarg mantell de lava. El
poble de Sant Joan les Fonts es troba a la riba dreta de
la confluència entre la riera de Bianya i el riu Fluvià,
damunt mateix d'aquesta gruixuda colada volcànica. Les aigües
dels dos rius s'han hagut d'obrir pas a través d'un material
volcànic duríssim (el basalt), vorejant i erosionant
una llarga cinglera que ha quedat al descobert en molts trams.
A
més d'aquest atractiu recorregut, Sant Joan les Fonts
presenta altres elements d'interès com l'antic monestir benedictí
del s.XII, del qual només es conserva l'església.
Per les seves extraordinàries característiques el
monestir va rebre la distinció de Monument d'interès
Nacional.
|
Festes,
tradicions i costums
Gegants
|
Santa
Pau
Extensió:
49 km2
Població: 1 445 h [1996]
|
Municipi
de la Garrotxa, a la comarca d'Olot; el terme, que
comprèn la fossa o cubeta de Santa Pau, al SE
de la plana d'Olot, és limitat al S per les
serres del Corb i de Finestres (separades pel coll
de Fontpobra) i, al nord, per les serres de Batet
i de Sant Julià del Mont (903 m); és drenat
per la vall alta del Ser. Forma part de la regió volcànica
d'Olot i posseeix alguns dels seus antics volcans més
importants, com el turó de Croscat (786 m) i Santa
Margarida de la Cot (682 m).
Santa
Pau té de tot per seduir el visitant. D'entrada, el seu
terme municipal és el més ric i variat en fenòmens
volcànics i ocupa un terç de l'extensió total
del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
És convenient, doncs, aturar-se a visitar el volcà
de Santa Margarida i el Croscat, a més d'altres
volcans menys coneguts. La Fageda d'en Jordà es presenta
sola, no cal afegir-hi cap més adjectiu, en tot cas només
recordar que en qualsevol època de l'any és d'una
bellesa extraordinària.
El
poble, situat en el cor mateix de la zona volcànica, conserva
l'interessantíssim recinte de la vila vella, amb una fisonomia
i unes característiques medievals molt marcades. On millor
es resumeixen les virtuts de la vila vella és en la plaça
Major o Firal del Bous: una plaça porxada de
perfil irregular i arcs desiguals, que té una innegable personalitat.
|
Municipi
de la Garrotxa situat a la plana d'en Bas, al S
d'Olot, travessat pel Fluvià. És limitat
a llevant per la serra del Corb, al N enllaça
amb el pla d'Olot, i a ponent hi ha els cingles de Puigsacalm
(1 515 m alt), la serra de Llancers i la de Sant Miquel;
al S, els contraforts d'aquesta serra. La part muntanyosa
del terme és ocupada per boscs de faigs, alzines i roures,
explotats tradicionalment per a llenya i el carboneig.
El
terme municipal de la Vall d'en Bas es creà, l'any
1968, a partir de la fusió dels municipis de Sant
Esteve d'en Bas, Sant Privat d'en Bas, Joanetes
i la Pinya, dins dels quals es troben també els nuclis
d'Hostalets d'en Bas, Falgars, Puigpardines
i el Mallol, configurant-se aixícom un dels municipis
més grans de la Garrotxa.
Amb
tot, cada poble continua preservant amb orgull la seva particular
identitat.
La
Vall d'en Bas és un municipi de gran interès
paisatgístic, on es combinen equilibradament els conreus
i els masos centenaris, l'exuberant vegetació i els pobles,
els components romànics i els indrets bucòlics, les
muntanyes imponents i la plana, sense que cap element esvaloti la
intensa harmonia i placidesa dels seus paisatges. Per altra banda
és un lloc confortable, hospitalari, que pot respondre a
tots els interessos i gustos, on el menjar és bo, abundant
i consistent, i on els productes que es venen reuneixen totes les
virtuts d'aquesta terra.
|
Festes,
tradicions i costums
Gegants
|
La Vall de
Bianya és el municipi més extens de la Garrotxa
i està format per dues unitats geogràfiques diferenciades,
separades per la serra de Malforat: la mateixa Vall de Bianya
i la Vall del Bac. Per altra banda la seva població
es reparteix en diferents entitats, que componen les antigues demarcacions
parroquials de Sant Andreu de Socarrats, Santa Margarida
de Bianya, Sant Pere Despuig, Sant Martí del Clot,
Sant Salvador de Bianya, Capsec, la Vall del Bac i Castellar de
la Muntanya i els nuclis de Llocalou, la Canya i l'Hostalnou.
Com a nucli
monumental, cal destacar la Via Romana del Capsacosta, encara
que tampoc no cal oblidar-se del conjunt d'esglésies romàniques
escampades per tot el municipi i d'un important nombre de masies
superbes, que fan possible trobar petits racons amb molt d'encant,
que assoleixen una categoria monumental, superlativa, immersos en
tot el conjunt de la Vall.
|
Festes,
tradicions i costums
Gegants
|
- Bibliografia:
- Fulletons oficina de Turisme de Besalú.
- Mapa Turístic Garrotxa - La Garrotxa Terra d'acolliment
Turístic.
- Guia Turística - GARROTXA - Alexàndrer Cuèllar,
Josep Murlà i Quim Agustí.
- Guies del Punt - 16 - Besalú i terres del comtat.
- Revista d'informació EL PONT - edita Ajuntament de Besalú.
- Diferents enllaços que apareixen a la WEB.
|