Anècdotes històriques - La guerra

La història de la criptologia està plena de curiositats històriques. Moltes es refereixen a conflictes diplomàtics i accions de guerra. Vegem-ne algunes de les més populars.

• La condemna de Maria Estuard

Maria Estuard (1542-1587) va ser reina d'Escòcia i, posteriorment, presonera de la seva cosina la reina Isabel I d'Anglaterra. Se la va jutjar per conspirar contra Isabel basant-se en unes cartes codificades conspiradores que va intercanviar amb Anthony Babington. El codi que es feia servir utilitzava 23 símbols per les lletres, 35 per representar paraules o frases, 4 de nuls i un per assenyalar lletres dobles.

Tot i així va ser perfectament descodificat pel Secretari de Xifres anglès Thomas Phelippes. Aquest va arribar a modificar un missatge de Maria, imitant la lletra i el codi, on demanava explícitament els noms dels conspiradors, cosa que Babington va fer. Tots va ser condemnats a mort. Maria Estuard va ser decapitada el 8 de febrer de 1587 al Castell de Fotheringhay.

• Viète, un matemàtic satànic

El rei espanyol Felip II (1527-1598) feia servir una complicada xifra amb uns 500 signes que representaven lletres, síl·labes, paraules, nuls... Algunes cartes van ser interceptades pels espies del rei francès Enric II que va encarregar de desxifrar al matemàtic François Viète (1540-1603), un dels grans desenvolupadors del llenguatge algebraic. Aquest va trencar la xifra espanyola i la diplomàcia de Felip II va intentar denunciar al Papa que el espies francesos feien servir màgia negra.

• La màscara de ferro

El rei Lluís XIV de França (1638-1715) feia servir La Gran Xifra inventada per Antoine Rossignol i el seu fill Bonaventure. Era una xifra complexa amb 587 nombres diferents i plena de trampes (nuls, signes que feien esborrar d'altres, lletres amb més d'un nombre...). La Gran Xifra va resistir la seva època sense ser trencada, però al 1890, més d'un segle després, Étienne Bazeries la va desxifrar a partir d'un grup de xifres que es repetia sovint i que Bazeries va pensar que representava les paraules "les enemis" (els enemics). Gràcies a això es va poder descodificar part de la correspondència secreta de Lluís XIV.

Una de les cartes, escrita pel ministre de la Guerra, condemnava a un comandant que havia fugit de la batalla, Vivien de Bulonde, a presó a la fortalesa de Pignerole. Durant el dia se li permetia passejar pels merlets cobert amb una màscara. Aquest misteriós presoner de rostre invisible, amb una màscara de ferro, va donar peu a tota mena de llegendes. La novel·la més popular que tracta aquest tema és el Vescompte de Braguelon, la tercera història dels Tres Mosqueters de Dumas, on es planteja que el presoner és un germà bessó del rei.

• Les cambres negres

Durant el segle XVII van proliferar les Cambre Negres o Fosques on equips de criptoanalistes treballaven en secret desxifrant tota mena de correus diplomàtics, militars o comercials. La més prestigiosa i que va treballar per diferents governs va ser la Geheime Kabinettskanzlei de Viena que arribava desxifrar un centenar de cartes diàries.

• El telegrama Zimmermann

El Secretari d'Assumptes Exteriors alemany, Arthur Zimmermann, durant la 1a Guerra Mundial, va enviar un telegrama codificat a l'ambaixada alemanya en Mèxic per proposar un pla d'aliança amb Mèxic contra els EEUU per tal que aquests no entressin en disputa a la Guerra Europea. Els espies britànics van interceptar i descodificar el telegrama però era arriscat intervenir ja que els alemanys descobririen que coneixien la seva clau. Per tant van ordir un pla en el que un agent britànic robaria una còpia descodificada del telegrama a l'oficina de Correus mexicana. D'aquesta manera van poder fer públic el contingut del telegrama cosa que va influir en la decisió dels EEUU de declarar la guerra a Alemanya.

• La batalla de Midway

• Un codi indesxifrat

L'exèrcit japonès, no va poder descodificar un gruix important dels missatges americans. Aquests, buscant una manera ràpida de codificar (tot i amb màquines el procés era massa lent per fer-ho en plena batalla) van tenir la idea d'encarregar les comunicacions a indis navajos que parlarien a la seva llengua. El navajo era una llengua pràcticament desconeguda fora de les pròpies tribus índies que la utilitzaven. Es van formar uns 29 missatgers indis, però posteriorment van arribar a ser més de quatre-cents. Les paraules militars es van haver de codificar amb paraules similars. Així cuirassat era balena (lotso) o bombes eren ous (aishi). També els noms propis es codificaven lletra a lletra amb paraules que les tinguessin com a inicial.

Els "parladors-de-codi" van ser llicenciats al final de la guerra sense gaires reconeixements, tot i que el seu codi no va ser mai desxifrat. Va ser un destí comú al dels criptoanalistes de Bletchley Park. El secretisme impedia l'agraïment. No el van rebre fins a l'any 1982 i no va ser fins al 2001 que no van rebre la Medalla d'Or del Congrés Americà (la mateixa que va rebre José M. Aznar per recolzar la Guerra d'Irak).

• Escriptures antigues

Qualsevol llengua o escriptura desconeguda per nosaltres és en si mateix un codi. Hem vist com la llengua navajo es va utilitzar així. Un text en cirílic de Grècia o l'Europa de l'Est, si no coneixes les correspondències amb l'alfabet llatí que fem servir nosaltres.

Quan Jean François Champllion va descobrir com llegir els jeroglífics va aplicar tècniques no massa llunyanes al criptoanàlisi. Per exemple, a la pedra Rossetta (text gravat en basalt i escrit en grec, demòtic i jeroglífic), els noms dels reis, Ptolomeus i Cleòpatra estaven emmarcats en un cartutx. Aquests puntals, van servir per desxifrar altres signes. Champollion, al contrari que els japonesos contra el codi-navajo, sí que va saber descobrir una llengua útil per desxifrar-los. Va pensar, amb encert, que l'egipte antic perdut es podria correspondre amb la llengua copta que encara es parlava en algunes zones d'Egipte.

• Codis pacífics

Fem servir constantment tota mena de codis: els colors dels semàfors, les senyals de trànsit. Quan utilitzem un codi substituïm paraules o frases per símbols. L'escriptura és un codi que substitueix els sons per símbols. Hi ha dos codis alfabètics que, pels que no els dominem, són autèntics codis secrets tot i que es van inventar per facilitar noves formes de comunicació:

• El codi Morse

Va ser inventat al 1835 per Alfred Vail, col·laborador de Samuel Morse, l’inventor del telègraf. Estava basat en dos únics signes. Els dos signes, elèctrics, sonors o, en èpoques posteriors, lumínics, eren un senyal curt (punt) i un de llarg (ratlla). El codi Morse, a diferència dels casos anteriors no fa servir sempre la mateixa quantitat de signes sinó que varia entre 1 i 4 per les lletres i és sempre de 5 pels nombres. A més hi havia un cinquè signe separador de lletres que és el silenci, la pausa entre senyals. Cinc silencis servien per separar les paraules. Les famoses sigles per demanar socors, SOS, eren tres lletres fàcils de puntejar en morse (··· --- ···)

• El codi Braille

Aquest codi va ser inventat per Louis Braille per facilitar la lectura dels invidents. Cada símbol es representa sobre una matriu de 6 punts (2x3) en la que un o més punts estan marcats en relleu. Hi ha 63 formes de posar els punts sobre la matriu, però nomñes són útils les que no donen lloc a possibles confusions.

• Comprimir arxius

Si, observant que no es fan servir tots els 256 traiem un bite i codifiquem amb 7 reduiriem en un 12,5 % la mida de l'arxiu. Però si repassem quins caràcters s'han fet servir i amb quina freqüència es poden renumerar (vigilant fer-ho de forma que no hi hagi lloc a confusions) amb menys bites. A la lletra més abundant se li pot posar un 0, a la segona més abundant un 01, a la següent 110 etc. El nou arxiu creat contindria un nou alfabet en nombres de un, dos, tres... bites i el text del document codificat d'aquesta manera, reduint sensiblement la mida de l'arxiu. Més o menys és així com es comprimeixen en format ZIP molts dels documents que s'intercanvien per internet.

 

A l'any 1820 Thomas Jefferson Beale es va hostatjar durant un hivern al Washington Hotel de Lynchburg, a Virgínia (EEUU). Temps suficient amic per fer-se amic de l'amo de l'hotel, Robert Morriss, i comprovar la seva honradesa. Dos anys més tard va tornar i va romandre tres mesos més, però quan va marxar va deixar a la custòdia de Morriss un caixa de ferro. Poc temps més tard li va escriure una carta en que li explicava que dins de la caixa hi havia uns documents de gran importància per ell i els seus socis i que, si en deu anys, ningú la reclamava l'obrís i seguís les instruccions que es guardaven al seu interior. No va ser fins 23 anys més tard, al 1845, que Morris no va obrir la caixa. A dins hi va trobar un parell de cartes adreçades a ell i tres papers plenes de nombres

Segons s'explicava a la carta Beale i 29 socis més van explotar una mina d'or i plata. Gran part del que havien agafat estava enterrat en un amagatall secret. Les tres cartes estaven xifrades amb una clau que aviat li faria arribar. A una s'explicava on estava amagat exactament el tresor, a la segona en què consistia i, a la tercera, com s'havia de repartir. Concretament el text que descrivia on es guardava el tresor, el document 1, era aquest:

 

71, 194, 38, 1701, 89, 76, 11, 83, 1629, 48, 94, 63, 132, 16, 111, 95, 84, 341, 975, 14, 40, 64, 27, 81, 139, 213, 63, 90, 1120, 8, 15, 3, 126, 2018, 40, 74, 758, 485, 604, 230, 436, 664, 582, 150, 251, 284, 308, 231, 124, 211, 486, 225, 401, 370, 11, 101, 305, 139, 189, 17, 33, 88, 208, 193, 145, 1, 94, 73, 416, 918, 263, 28, 500, 538, 356, 117, 136, 219, 27, 176, 130, 10, 460, 25, 485, 18, 436, 65, 84, 200, 283, 118, 320, 138, 36, 416, 280, 15, 71, 224, 961, 44, 16, 401, 39, 88, 61, 304, 12, 21, 24, 283, 134, 92, 63, 246, 486, 682, 7, 219, 184, 360, 780, 18, 64, 463, 474, 131, 160, 79, 73, 440, 95, 18, 64, 581, 34, 69, 128, 367, 460, 17, 81, 12, 103, 820, 62, 116, 97, 103, 862, 70, 60, 1317, 471, 540, 208, 121, 890, 346, 36, 150, 59, 568, 614, 13, 120, 63, 219, 812, 2160, 1780, 99, 35, 18, 21, 136, 872, 15, 28, 170, 88, 4, 30, 44, 112, 18, 147, 436, 195, 320, 37, 122, 113, 6, 140, 8, 120, 305, 42, 58, 461, 44, 106, 301, 13, 408, 680, 93, 86, 116, 530, 82, 568, 9, 102, 38, 416, 89, 71, 216, 728, 965, 818, 2, 38, 121, 195, 14, 326, 148, 234, 18, 55, 131, 234, 361, 824, 5, 81, 623, 48, 961, 19, 26, 33, 10, 1101, 365, 92, 88, 181, 275, 346, 201, 206, 86, 36, 219, 324, 829, 840, 64, 326, 19, 48, 122, 85, 216, 284, 919, 861, 326, 985, 233, 64, 68, 232, 431, 960, 50, 29, 81, 216, 321, 603, 14, 612, 81, 360, 36, 51, 62, 194, 78, 60, 200, 314, 676, 112, 4, 28, 18, 61, 136, 247, 819, 921, 1060, 464, 895, 10, 6, 66, 119, 38, 41, 49, 602, 423, 962, 302, 294, 875, 78, 14, 23, 111, 109, 62, 31, 501, 823, 216, 280, 34, 24, 150, 1000, 162, 286, 19, 21, 17, 340, 19, 242, 31, 86, 234, 140, 607, 115, 33, 191, 67, 104, 86, 52, 88, 16, 80, 121, 67, 95, 122, 216, 548, 96, 11, 201, 77, 364, 218, 65, 667, 890, 236, 154, 211, 10, 98, 34, 119, 56, 216, 119, 71, 218, 1164, 1496, 1817, 51, 39, 210, 36, 3, 19, 540, 232, 22, 141, 617, 84, 290, 80, 46, 207, 411, 150, 29, 38, 46, 172, 85, 194, 39, 261, 543, 897, 624, 18, 212, 416, 127, 931, 19, 4, 63, 96, 12, 101, 418, 16, 140, 230, 460, 538, 19, 27, 88, 612, 1431, 90, 716, 275, 74, 83, 11, 426, 89, 72, 84, 1300, 1706, 814, 221, 132, 40, 102, 34, 868, 975, 1101, 84, 16, 79, 23, 16, 81, 122, 324, 403, 912, 227, 936, 447, 55, 86, 34, 43, 212, 107, 96, 314, 264, 1065, 323, 428, 601, 203, 124, 95, 216, 814, 2906, 654, 820, 2, 301, 112, 176, 213, 71, 87, 96, 202, 35, 10, 2, 41, 17, 84, 221, 736, 820, 214, 11, 60, 760

Morriss no disposava de la clau per descodificar el missatges ni la va trobar mai. Abans de morir, a l'any 1863, va deixar la caixa i els papers a James Ward. Aquest es va obsesionar amb els codis i va aconseguir desxifrar el 2n document. Estava encriptat utilitzant la Declaració d'Independència. Numerant cada paraula del text:

When(1) in(2) the(3) course(4) of(5) human(6) events(7) it(8) becomes(9) necessary(10) for(11) one(12) people(13) to(14) dissolve(15) the(16) political(17) bands(18) which(19) have(20) connected(21)...

... i fent servir la primera lletra de cada paraula...

1=W, 2=I, 3=T, 4=C, 5=O, 6=H, 7=E, 8=I, 9=B, 10=N, 11=F, 12=0...

...obtenim un codi homofònic; per exemple la I queda representada pel 2 i pel 8; la W per l'1 i pel 19, etc.

 

Descodificant el text Ward va descobrir que el tresor era molt més gran del que es pensava i estava guardat en unes olles plenes d'or i plata "al comptat de Bedford, a quatre milles de ca'n Buford". Hores d'ara no se sap encara amb quins textos estan codificats els altres dos documents... o si tot és un invent! El cas en que encara es parla i hi ha gent que el busca o intenta descodificar els papers.