Des de fa segles hi ha una batalla entre la gent que inventa formes
d'elaborar missatges secrets i els que busquen formes de desxifrar-los.
Repassem alguns capítols d'aquesta història i endinsem-nos en el món
de la Criptologia Clàssica, des de les Guerres Mèdiques (segle V a.n.e)
fins a la Segona Guerra Mundial
Amagant
missatges
Si volem enviar un missatge a alguna
persona sense que ningú s'assabenti del fet haurem
d'inventar alguna forma d'amagar-lo. S'explica que a
l'antiga Grècia el capitost de Milet, Histieo, mentre
era presoner dels perses a Susa, va poder enviar un
missatge secret al seu gendre Aristàgores fent servir la
següent estratagema: va fer afaitar el cap d'un del seus
homes i va tatuar a la pell un text en el que incitava
a Aristàgores a revelar-se contra els perses. Després va
esperar que li tornés a créixer el cabell i el va enviar
amb una carta del tot innocent. Quan el missatger va
arribar davant d'Aristàgores li va informar que calia que li afaitessin
el cap per poder conèixer el missatge real.
L'art d'amagar els missatges es diu esteganografia (steganos
= encobert; gràphein = escriure). Hi ha molts mètodes
estganogràfics.
A l'antiga Grècia també es feien servir tauletes de fusta on
es gravaven els missatges i es tapaven amb cera
A la Xina s'escrivia el text en seda, es feia una boleta
recoberta de cera i es feia menjar al missatger. Després només
era qüestió de paciència recuperar el missatge (amb ajuda d'un
bon gibrell per rentar-lo)
Des de fa més de dos mil anys es coneixen diferents tipus de
tintes invisibles. Una de les millors era un sistema amb el que es
feia una tinta amb alum i vinagre que escrivint a la closca d'un
ou bullit feia que el missatge quedés gravat a l'interior de
l'ou.
A la segona guerra mundial es van fer servir micropunts:
s'escrivia tot un missatge, per exemple, al punt d'una lletra
i.
Els acròstics són paraules o frases que s'amaguen a un
text. La forma més habitual són els poemes en els que la
primera lletra de cada vers forma la frase o paraula.
Acostumen a ser jocs més que formes d'amagar missatges, però
al llibre Verbàlia de Marius Serra trobem aquest poema
dedicat a Francisco Franco que amagava un missatge que, ben
segur, no li hauria agradat gens al dictador:
I si
algú agafa el missatge? Un codi secret
Si el missatger d'Histieo hagués estat enxampat pels perses ben
segur que no li hagués calgut tallar-se el cabell mai més.
Segurament s'hauria quedat, fins i tot, sense cap per portar-ne més.
I això és perquè si el missatge s'intercepta es podrà llegir
perfectament i assabentar-se del contingut. Una altra manera
d'amagar un missatge serà, doncs, escriure'l d'una manera que només
el destinatari el pugui comprendre.
Per exemple, podem pactar un
codi amb un amic o una amiga amb unes quantes paraules clau:
Paraula
Codi
Paraula
Codi
Paraula
Codi
Amic
Lleó
Dinar
Daina
Bici
Burro
Amiga
Zebra
Berenar
Boa
Moto
Mico
Entrar
Esquirol
Trobar
Tauró
Escola
Elefant
Sortir
Sardina
Perdre
Papallona
Casa
Conill
Cantar
Gallina
Obrir
Ovella
Meva
Morsa
Dormir
Marmota
Tancar
Tigre
Teva
Tucan
Què interpretarem si rebem un missatge com aquest?
El codi, però, té alguns problemes:
hi ha moltes paraules a memoritzar; encara que al codi que
hem inventat cada paraula-clau comença per la mateixa lletra que
l'original és difícil de memoritzar.
per fer missatges més complicats necessitem més paraules;
això fa que el codi cada vegada es vagi fent més gran.
si algú ens intercepta el codi s'ha acabat el secret; ens
haurem d'inventar tot un codi nou.
Solució: transformar el missatge
Una solució és transformar el missatge de manera que quedi
inintel·ligible per qualsevol persona que no sàpiga el mètode de
transformació. Això implica que la persona que envia el missatge
(emissora) i la que el rep (receptora) estan d'acord en alguna regla
per modificar el missatge. La persona emissora aplica la regla en un
sentit per modificar el missatge i la receptora l'aplica en sentit
contrari per tornar-lo a fer llegible. Vegem un exemple senzill.
Ens podem posar d'acord en que invertirem l'ordre de les lletres de
cada paraula, com si les escrivíssim al revés.
A això que acabem de fer se li en diu xifrar o encriptar un
missatge. La criptografia és una branca de la ciència que estudia
regles per canviar els missatges en formes aparentment
incomprensibles per qui no sàpiga quina regla s'ha aplicat per
canviar el missatge. La paraula criptografia ve de kryptós
(ocult) i gràphein (escriure).
Un text sense xifrar es diu text pla o clar
(s'acostuma a escriure en minúscules).
Un text codificat és diu text xifrat (s'acostuma a
escriure en majúscules).
La regla per transformar i "destransformar" el text es diu
algorisme.
La majoria d'algorismes tenen una clau, una
informació curta necessària per xifrar i desxifrar l'algorisme.
Text clar
Ens trobem a la sortida de l'escola per berenar a
casa teva
Algorisme
Invertir l'ordre de les lletres de la paraula
Clau
No en té
Text xifrat
SNE MEBORT A AL ADITROS ED ALOCSE'L REP RANEREB A
ASAC AVET
En general a un mètode concret d'encriptar un missatge també es
coneix com "una xifra", així parlem de la Xifra de Cèsar, la
Xifra de Vigenère, la Xifra de Bacon...