Missatges secrets

Des de fa segles hi ha una batalla entre la gent que inventa formes d'elaborar missatges secrets i els que busquen formes de desxifrar-los. Repassem alguns capítols d'aquesta història i endinsem-nos en el món de la Criptologia Clàssica, des de les Guerres Mèdiques (segle V a.n.e) fins a la Segona Guerra Mundial

Amagant missatges
 

Si volem enviar un missatge a alguna persona sense que ningú s'assabenti del fet haurem d'inventar alguna forma d'amagar-lo. S'explica que a l'antiga Grècia el capitost de Milet, Histieo, mentre era presoner dels perses a Susa, va poder enviar un missatge secret al seu gendre Aristàgores fent servir la següent estratagema: va fer afaitar el cap d'un del seus homes i va tatuar a la pell un text en el que incitava  a Aristàgores a revelar-se contra els perses. Després va esperar que li tornés a créixer el cabell i el va enviar amb una carta del tot innocent. Quan el missatger va arribar davant d'Aristàgores li va informar que calia que li afaitessin el cap per poder conèixer el missatge real.

Guardians de Susa

L'art d'amagar els missatges es diu esteganografia (steganos = encobert; gràphein = escriure). Hi ha molts mètodes estganogràfics.

  • A l'antiga Grècia també es feien servir tauletes de fusta on es gravaven els missatges i es tapaven amb cera
  • A la Xina s'escrivia el text en seda, es feia una boleta recoberta de cera i es feia menjar al missatger. Després només era qüestió de paciència recuperar el missatge (amb ajuda d'un bon gibrell per rentar-lo)
  • Des de fa més de dos mil anys es coneixen diferents tipus de tintes invisibles. Una de les millors era un sistema amb el que es feia una  tinta amb alum i vinagre que escrivint a la closca d'un ou bullit feia que el missatge quedés gravat a l'interior de l'ou.
  • A la segona guerra mundial es van fer servir micropunts: s'escrivia tot un missatge, per exemple, al punt d'una lletra i.

  • Els acròstics són paraules o frases que s'amaguen a un text. La forma més habitual són els poemes en els que la primera lletra de cada vers forma la frase o paraula. Acostumen a ser jocs més que formes d'amagar missatges, però al llibre Verbàlia de Marius Serra trobem aquest poema dedicat a Francisco Franco que amagava un missatge que, ben segur, no li hauria agradat gens al dictador:

 

I si algú agafa el missatge? Un codi secret
Si el missatger d'Histieo hagués estat enxampat pels perses ben segur que no li hagués calgut tallar-se el cabell mai més. Segurament s'hauria quedat, fins i tot, sense cap per portar-ne més. I això és perquè si el missatge s'intercepta es podrà llegir perfectament i assabentar-se del contingut. Una altra manera d'amagar un missatge serà, doncs, escriure'l d'una manera que només el destinatari el pugui comprendre.

Per exemple, podem pactar un codi amb un amic o una amiga amb unes quantes paraules clau:

Paraula Codi Paraula Codi Paraula Codi
Amic Lleó Dinar Daina Bici Burro
Amiga Zebra Berenar Boa Moto Mico
Entrar Esquirol Trobar Tauró Escola Elefant
Sortir Sardina Perdre Papallona Casa Conill
Cantar Gallina Obrir Ovella Meva Morsa
Dormir Marmota Tancar Tigre Teva Tucan

Què interpretarem si rebem un missatge com aquest?

El codi, però, té alguns problemes:

  • hi ha moltes paraules a memoritzar; encara que al codi que hem inventat cada paraula-clau comença per la mateixa lletra que l'original és difícil de memoritzar.
  • per fer missatges més complicats necessitem més paraules; això fa que el codi cada vegada es vagi fent més gran.
  • si algú ens intercepta el codi s'ha acabat el secret; ens haurem d'inventar tot un codi nou.

 

Solució: transformar el missatge
Una solució és transformar el missatge de manera que quedi inintel·ligible per qualsevol persona que no sàpiga el mètode de transformació. Això implica que la persona que envia el missatge (emissora) i la que el rep (receptora) estan d'acord en alguna regla per modificar el missatge. La persona emissora aplica la regla en un sentit per modificar el missatge i la receptora l'aplica en sentit contrari per tornar-lo a fer llegible. Vegem un exemple senzill.

Ens podem posar d'acord en que invertirem l'ordre de les lletres de cada paraula, com si les escrivíssim al revés.

A això que acabem de fer se li en diu xifrar o encriptar un missatge. La criptografia és una branca de la ciència que estudia regles per canviar els missatges en formes aparentment incomprensibles per qui no sàpiga quina regla s'ha aplicat per canviar el missatge. La paraula criptografia ve de kryptós (ocult) i gràphein (escriure).

  • Un text sense xifrar es diu text pla o clar (s'acostuma a escriure en minúscules).
  • Un text codificat és diu text xifrat (s'acostuma a escriure en majúscules).
  • La regla per transformar i "destransformar" el text es diu algorisme.
  • La majoria d'algorismes tenen una clau, una informació curta necessària per xifrar i desxifrar l'algorisme.
Text clar Ens trobem a la sortida de l'escola per berenar a casa teva
Algorisme Invertir l'ordre de les lletres de la paraula
Clau No en té
Text xifrat SNE MEBORT A AL ADITROS ED ALOCSE'L REP RANEREB A ASAC AVET

En general a un mètode concret d'encriptar un missatge també es coneix com "una xifra", així parlem de la Xifra de Cèsar, la Xifra de Vigenère, la Xifra de Bacon...