pràcticament
tothom comprendrà quin nombre representen. Però el llegiran de
formes molt diferents.
Francès
soixante-seize
seixanta-setze
Japonès
nanajû roku
sis deu set
Alemany
sechsundsiebzig
sis i set deu
Swahili
sabini na sita
setanta-sis
Basc
hirurogei ta hamasei
tres vints i deu i sis
A la manera de dir els nombres de cada llengua queden rastres de formes
de comptar més antigues. I, entre aquests rastres podem trobar els nombres
d’agrupament que s’han fet servir. Encara que a les numeracions orals no podem
parlar estrictament de «base», perquè els agrupaments no són tan regulars com a
les numeracions escrites, podem aplicar la paraula d’una forma genèrica. Si rastregem diverses numeracions orals tornarem a trobar les bases més
freqüents (5, 10, 20...). Els « tres vints i deu i sis» del basc ens mostren un
rastre de base 20. Però també es poden trobar altres bases. Prova de trobar els
rastres.
Escriu cada resposta numèricament
El danès, com moltes altres llengües d’Europa, mostra trets d’una base força freqüent. El nombre 57 es diu syvoghalvtreds (set i dues vegades i mitja vint). Quina és la base d'agrupament?
Quina base fa servir la numeració dels indis bakairi del Brasil?
1
tokale
u
2
ahage
dos
3
ahage tokale
dos u
4
ahage ahage
dos dos
A la llengua
huli de Nova Guinea apareix una base poc freqüent. Quina?
2
kira
dos
6
waragaria
sis
13
haleria
tretze
15
nguira
quinze
21
nguira-ni waragaria
quinze objectes i sis objectes
43
ngui ki, ngui tebone-gonaga haleria
quinze dos, tretze objectes del tercer quinze
92
ngui waraga, ngui kane-gonaga kira
quinze sis, dos objectes del setè quinze
Els Ndom de Nova-Guinea fan servir una base poc usual. Quina és?
1
sas
u
2
thef
dos
3
ithin
tres
6
mer
sis
7
mer abo sas
sis i u
8
mer abo thef
sis i dos
14
mer an thef abo thef
dos sisos i dos
18
tondor
divuit
36
nif
trenta-sis
43
nif abo mer abo sas
trenta-sis i sis i u
85
nif thef abo mer an thef abo sas
dos trenta-sisos i dos sisos i u
98
nif thef abo tondor abo mer abo thef
dos trenta-sisos i divuit i sis i dos
Quina base mostra la numeració oral del
Nímbia (Nigèria)?
1
da
u
3
ugu
tres
8
tager
vuit
12
tuni (gume)
dotze
15
tuni mbe ugu
dotze i tres
44
gume ugu ni tager
tres dotze i vuit
99
gume tager ni ugu
vuit dotze i tres
A la llengua dels wiru (Oceania) quin nombre es fa servir per agrupar?
1
ondene
u
2
takura
dos
4
lu-u
quatre
5
lu ke ondene
quatre i u
6
lu ke takura
quatre i dos
8
lu-u takura
quatre dosos
A la llengua Nahuatl de Mèxic alguns nombres quina base s’utilitza?