1940s Durant els anys 40, Amèrica esta lluitant o recuperant-se de la Segona Guerra Mundial. Ja que el públic necessitava evadir-se d’una realitat de malson, l’humor i els valors americans seran l’ordre del dia de les produccions de Hollywood. Els compositors més importants escriviren per Hollywood (incloent Kern, Berlin, Porter, Rodgers i Hammerstein). Per tant no és estrany que un dels principals hits de la Segona Guerra Mundial (White Christmas, You’ll never know, etc.) fossin introduïts a la pantalla. WARNER BROTHERS La Warner va produir en aquesta dècada vàries biografies musicals. La millor fou Yankee Doodle Dandy (1942) amb Òscar a James Cagney per la seva interpretació de la llegenda de Broadway George M. Cohan. Després de la guerra, la Warner va començar a produir amb bon resultat una sèrie de musicals protagonitzats per Doris Day, una cantat d’orquestra els millors musicals de la qual es rodarien durant la pròxima dècada. GOLDWYN En destaquen les pel·lícules: Up in Arms (1944), Wonder Man (1945), The Kid From Brooklyn (1946) i The Secret Life of Walter Mitty (1947). Hans Christian Andersen (1952), amb partitura de Frank Loesser ha esdevingut un clàssic de gran vàlua. PARAMOUNT Bing Crosby continuava essent el principal showman d’Amèrica. La seva personalitat i càlida veu feren d’ell una de les celebritats més conegudes arreu del món, a més a més d’aconseguir èxits de taquilla del 1944 a 1948. D’entre les seves pel·lícules destaquen:
Tot i que el reconeixement de Crosby es veié debilitat per l’aparició del rock ‘n’ roll, continuà essent un dels actors més recordats i estimats fins a la seva mort el 1977. Molta gent el recordarà per sempre més pel tema nadalenc White Christmas. COLUMBIA El musical més memorable de Columbia durant la Segona Guerra Mundial fou Cover Girl (1944), la història d’un ballarina en un nightclub a Brooklyn que esdevé top model. Dissenyada com a vehicle per a l’estrella Rita Hayworth, la pel·lícula serví també de trampolí per a donar a conèixer a Gene Kelly. FOX Tot i que la 20th Century Fox va perdre el seu principal actiu quan Shirley Temple parà de fer musicals als 10 anys, l’estudi va provar una nova fórmula consistent en l’argument en el qual una noia americana normalment rossa s’enamora d’un home de negocis. Com a exemple State Fair (1945) que fou l’únic musical de Rodgers i Hammerstein escrit directament per a la gran pantalla. MGM Fou de fet l’estudi que va aconseguir el millor resultat en musicals durant aquesta època. Arthur Freed fou qui va estar al cap de més de quaranta produccions musicals durant els següents vint anys. L’estrella del musical de la MGM fou Judy Garland que aparegué en setze musicals i catorze films més durant aquesta dècada, la majoria produïts per Freed. Alguns d’aquests musicals són:
A causa del ritme incessant de treball, Judy Garland hagué de recórrer a pastilles i píldores per dormir. En refusar un paper per a la pel·lícula Royal Wedding el 1950 per indisposició, els estudis decidiren rescindir-li el contracte. El dia després, Judy Garland cometria intent de suïcidi. Estrella i estudi aconseguirien futurs èxits per separat, però ambdós van perdre quelcom irreemplaçable. Gene Kelly, la següent gran estrella del musical es va donar a conèixer amb la pel.lícula For Me And My Gal (1942), on l’atractiu i l’estil masculí en ballar feren de Kelly un dels favorits de les audiències. Fou transferit a l’estudi de Columbia per rodar Cover Girl (1944). La pel·lícula tingué tant d’èxit que la MGM va refusar cedir-lo més i el començà a tractar com una estrella de debò. Kelly participà amb Frank Sinatra a Anchors Aweigh (1945), i compartí casting amb Fred Astaire a Ziegfeld Follies (1946). Kelly també ballà i coreografià On The Town (1949). Amb Arthur Freed com a productor, Gene Kelly crearia un dels musicals més superbs durant els anys posteriors. Escolta el tema Yankee Doodle Dandy. |
CINEMA MUSICAL
AUTORS
EL MUSICAL A CATALUNYA
|
Rodgers i Hammerstein |
|
Shirley Temple |
|
Judy Garland en el paper de Dorothy a The Wizard of Oz |
|
Jerome Kern |