|
Dagoll Dagom
Dagoll Dagom
és de segur la companyia catalana de teatre musical amb una
història més completa dins del món del musical. Ha
ofert més de 5000 representacions per Espanya i
Sud-Amèrica, ha creat sèries de televisió i
nombrosos discs amb les seves bandes sonores. Dirigit per Joan
Lluís Bozzo i a la producció amb Anna Rosa Cisquella,
continua en actiu preparant noves creacions.
Si fem un repàs de les
seves produccions més destacades, trobem:
- Yo era un tonto y lo que he visto me
ha hecho dos tontos (1974) - Basada en el poema de Rafael
Alberti del mateix nom.
- Nocturn per a acordió
(1975) - Basada en el llibre de poemes del mateix títol de Joan
Salvat Papasseit.
- No hablaré en clase
(1977) - L’escola de l’època franquista i els records de la
infància van originar que l’espectacle es convertís en un
dels espectacles més representatius de la transició
política espanyola. La mateixa nit de l’estrena es va poder
veure que l’obra havia fet diana. Van començar a ploure
contractes d’arreu de l’estat espanyol, la qual cosa obligà a
tots els membres de la companyia a plantejar-se seriosament la
possibilitat d’haver d’optar per una dedicació exclusiva.
- Antaviana (1978) -
Antaviana és la paraula màgica que s’inventa un nen
d’un conte de Pere Calders per fugir de l’avorriment
dels deures escolars.
El ressò que va tenir Antaviana,
espectacle màgic i quotidià alhora, fou possible, en gran
mesura, perquè per primera vegada al país una companyia
de teatre independent havia abandonat els temes polítics i
s’endinsava en el món de la poesia i de la tendresa. La
música és d’en Jaume Sisa.
- Nit de Sant Joan (1981) - El
tema unitari de l’espectacle era "La nit del solstici d’estiu en la
qual tradicionalment, al voltant del foc, es barregen la màgia
dels follets i dels astres". Amb la Nit de Sant
Joan Dagoll Dagom va intentar crear un espectacle de revista amb
continguts moderns.
- Glups! (1983)
– Espectacle de poesia destil·lada dels concerts de rock, dels
programes concurs de la televisió, de l’estètica de les
discoteques, dels còmics i de les rebaixes dels grans magatzems.
Es va buscar intencionadament una base no literària, el
còmic. En aquest cas els còmics del dibuixant
francès Gérard Lauzier.
- El Mikado
(1986) - L’opereta còmica de Gilbert i Sullivan
la trama de la qual es situa a l’antic Japó pre-industrial de
personatges pintats en tassetes de te, en ventalls i ombrel·les,
un país on tot és possible, on el poder és objecte
de burla i l’amor és la riota de la gent.
- Mar i Cel (1988)
– És un espectacle de lluita entre dos móns, dues
cultures irreconciliables, una bella història d’amor entre el
capità pirata musulmà Saïd i la cristina Blanca que
la intransigència torna tràgica. Una història
d’incomprensió situada al segle XVII que per desgràcia
compta amb innombrables paral·lelismes d’intolerància en
el món en que vivim. Basada en l’obra homònima d’Àngel
Guimerà. La música és d'Albert
Guinovart.
- Flor de Nit (1992)
- Flor simbòlica de la doble vida, la doble conducta, que ens
serveix tant per reflectir una ciutat, Barcelona, com la protagonista
principal de la comèdia musical. Però Flor
De Nit no és només el símbol
d’aquella curiositat laboriosa i noctàmbula que fou la Barcelona
d’entreguerres o la metàfora que representa Rosa, la
protagonista de la comèdia, sinó que també
és el nom del cabaret on es reuneix la Barcelona dels artistes i
dels rics, dels senyorets i de les dones d’alterne, com si fos una
cruïlla de frontera, precisament al Paral·lel.
Any 1991. Els Jocs Olímpics s’acosten i cal destruir per
construir. Cal enderrocar el vell local de Flor de Nit i, en
les hores prèvies a l’enderroc, Sebastià Reynals, el vell
cronista de la ciutat, rememora allò que va ser Flor De Nit
en aquells anys d’esperança que anaren del 1929
al 1936. Sobre aquest fons, el triangle format per Quimet, l’anarquista
idealista sense sort; Rosa, la noia obrera que vol assolir la seva
pròpia identitat, i Sebastià Reynals,
l’intel·lectual que juga a relacionar-se de nit amb les flors
prohibides o del mal, serveix d’ordit sentimental bàsic per a
totes les altres relacions socials i psicològiques.
El text és de Manuel Vázquez Montalbán
i a la música repeteix Albert Guinovart.
- Historietes (1993) - Fou un
punt de reunió de totes les experiències teatrals que Dagoll
Dagom ha anat acumulant al llarg dels anys fins al moment.
- T'odio amor meu (1995) -
Basada en histories de l’escriptora Dorothy Parker.
- Els Pirates (1997) – Amb
llibret de Gilbert & Sullivan que, com totes les
seves cèlebres "Savoy Operas", demanen bons còmics i
bones còmiques, cantants excel·lents, avesats ballarins
de claqué, acròbates de circ, la trama es situa en un
reialme absurd i una mica naïf, tot plegat esdevenint una
extravagància musical on les melodies s’entrecreuen amb els
petons, on les bales són confits i les bufetades de per riure, i
on tot és lleuger, frívol i banal.
- Cacao (2000) – Amb
música de Santiago Auserón i amb el
treball de gent de l’altre costat d’aquest pati de veïns que es la
llatinitat. Cubans, dominicans... caribenys en general, aquest muntatge
explica la fascinació per l’exotisme que es troba a la base de
tota la nostra patètica i tragicòmica relació amb
el carib, que va començar molt malament amb el colonialisme i
segueix pitjor amb el vergonyós turisme sexual de la
contemporaneïtat. I alhora hi eren ells, els immigrants, els
exiliats; buscant un forat pel qual esmunyir-se en la societat del
benestar de la qual ens sentim tan orgullosos i en som tan mereixedors
com ells.
- Poe (2002) - Basat en l’obre
d’Egdar Allan Poe, l’espectacle ens ofereix una
història de por dins d’una estètica romàntica,
gòtica.
- La Perritxola (2003) - Es va
estrenar el 25 de juny al Festival del Grec a Barcelona. La Perritxola
de Jacques Offenbach, en una versió de Xavier
Bru de Sala i de Joan Vives. És la prodigiosa alquímia de
la crítica a la misèria latent del poder abusiu. Amb
l’acció situada a un Perú d’opereta, en aquest
país "imaginari" governa el Virrei amb maneres caciquils i
autoritàries, al mig d’una gran profusió de signes i
símbols militars i patriòtics.
Per a més informació, visiteu
la web de la companyia: www.dagolldagom.com
TORNAR
A L'ÍNDEX
|