Organització del trànsit aèri

Transport aèri:

Es considera transport aeri a tota activitat la fi de la qual sigui el trasllat de passatgers o càrrega mitjançant una aeronau, d'un lloc a un altre. En aquesta categoria es conten l'avió, helicòpters i globus aerostàtics. El transport aeri és la modalitat més regulada en el globus terrestre, arran de la II Guerra Mundial, la majoria dels països del món van subscriure el Conveni de Chicago en 1944 on es van posar les bases de les regulacions del transport aeri. El transport aeri és el més segur de tots els tipus de transport. Els avenços de la navegació aèria, de les telecomunicacions i de les facilitats electròniques han permès que l'aviació hagi progressat meravellosament. El primer vol d'un avió es va fer en 1904 pels germans Wright i cent anys més tard, l'home pot sortir a l'espai exterior i visitar altres planetes amb naus no tripulades. (Veure OACI).
Al desenvolupar-se en el mitjà aeri gaudeix de l'avantatge de la continuïtat d'aquest que s'estén sobre terra i mar, però es veu limitat per la necessitat de contar amb costoses infrastructures i el major cost econòmic que altres transports.
Dintre del transport aeri el més desenvolupat està relacionat al transport aeri amb avió per la seva rapidesa, seguretat i eficiència.

El transport aeri pot tenir fins civils o militars. Dintre de l'àmbit civil, s'ha desenvolupat un model de negocis basat en línies aèries que presten el servei de transport de passatgers o càrrega, amb objectius comercials i que comunament s'esmenta com la indústria aèria, o més específicament, la indústria aerocomercial.

El transport aeri de càrregues s'està desenvolupant a un ritme creixent en els últims anys. Avui en dia existeixen companyies especialitzades exclusivament en aquest tipus de transport. L'IATA (Associació per al transport aeri internacional) ha simplificat la utilització de documentació per exportacions via transport aeri, ha unificat tarifes i les condicions de transport. La característica més important d'aquest tipus de transport és la rapidesa, que el converteix en un mitjà de transport insubstituïble per productes periples (peix, flors, etc.) i per mercaderies d'alt valor. Una mercaderia d'Espanya a Mèxic pot trigar 4 setmanes en vaixell o 1 dia per avió. El document de transport aeri és l'AWB. Els AWB són emesos per les companyies aèries en jocs de tres originals i com a mínim sis còpies. L'AWB no dóna dret sobre la mercaderia però sí a reclamar-la. Generalment és nominatiu, per tant no endossable i no negociable. El document així ho indica generalment "Not negotiable Air Waybill". Porta la signatura del transportista o el seu agent i una data d'expedició. Si l'AWB l'emet un transitori en comptes d'una companyia aèria regular, llavors l'AWB s'anomena "House" (HAWB).

Control del tràfic aeri:

El servei de control del tràfic aeri, també conegut per les seves sigles en anglès ATC (Air Tràffic Control) es presta pels països signants del tractat de Chicago que van donar origen a la creació de la OACI/ICAO en els termes especificats per les normes d'aquesta organització internacional.
L'espai aeri es divideix en regions d'informació de vol, conegudes com FIR (Flight Information Region) i cada país es fa responsable del servei en les compreses en la seva àrea de responsabilitat. En molts casos aquesta àrea de responsabilitat excedeix les aigües territorials d'un país a fi de. L'espai aeri en el qual es presta el servei de control aeri es diu "espai aeri controlat". En les regions d'informació de vol es troben les àrees terminals dels aeroports importants i entre elles discorren les aerovías, passadissos pels quals circulen les aeronaus. Altres elements són les àrees prohibides, restringides o perilloses que són zones on el vol d'aeronaus es veu restringit en diferents mesures i per causes diverses. Les normes que regulen la circulació aèria en l'espai aeri controlat es recullen en el Reglament de Circulació Aèria.

La navegació aèria:

La navegació aèria és el conjunt de tècniques i procediments que permeten conduir eficientment una aeronau al seu lloc de destinació, assegurant la integritat dels tripulants i passatgers i dels quals estan en terra. La navegació aèria es basa en l'observació del cel i el terreny i en les dades aportades pels instruments de vol.

• Existeixen diversos mètodes bàsics que els navegants i pilots combinen per a navegar eficaçment:

•  Navegació observada: es basa en l'observació directa per part del navegant o pilot de les referències necessàries en el terreny per a conèixer la posició de l'aeronau.

• Navegació a estima: el navegant o pilot estima la posició actual, conegudes l'adreça i la velocitat respecte al terreny. · Radionavegació o navegació assistida per instruments: es basa en la informació proporcionada pels instruments de vol a bord. Hi ha instruments autònoms, receptors de senyals d'estacions terrestres, o de satèl·lits (GPS). En els avions de línia moderns, el principal sistema de navegació és el VOR/DME, el VOR, el DME i el RNAV. Per a vols transoceànics o per a llocs on no és possible instal·lar radioayudas s'utilitza el INS (sistema de navegació inercial), extraordinari dispositiu que una vegada establerta la posició geogràfica de partida de l'aeronau, la localitza instantàniament en qualsevol punt de la terra. El seu funcionament és molt senzill: sabent les acceleracions en els tres eixos (x, i, z) s'integra dues vegades i es troba la velocitat i la posició, respectivament, encara que aquesta té un error sistemàtic acumulatiu d'al voltant de 1MN/h. No depèn de cap tipus d'instal·lació exterior a l'avió, sent l'únic médio autònom de navegació que es coneix. Existeix des de fa dècades, i els aparells s'han actualitzat i modernitzat desenes de vegades, però el principi bàsic del seu funcionament (les forces que actuen sobre l'avió i els seus resultants) no ha pogut ser millorat. · Altres mètodes: Navegació aèria astronòmica. En l'aviació moderna, aquest tipus de navegació està en desús.

Regles del vol visual i instrumental:

  Depenent de les condicions mínimes de visibilitat, distància als núvols, i del tipus d'Espai aeri travessat existeixen dos conjunts de regles d'obligat compliment:

les Regles de vol visual (visibilitat major de 5NM o 8 Km. i sostre de núvols per sobre dels 1500m.))

les Regles de vol instrumental (opera mitjançant instruments). Els avions de línia, per raons de seguretat, operen solament sota les regles de vol instrumental, independentment de les condicions meteorològiques. L'element responsable en terra de la navegació aèria és el control de tràfic aeri, recolzat en la informació proporcionada pels pilots i pels sistemes de radar.

APP (control d'aproximació) El treball consisteix a controlar, amb equips de radar, les aeronaus que arriben o surten de l'aeroport. Amb el procediment d'aproximació, es permet que una aeronau completi totes les fases des que rebi l'autorització d'iniciar el procediment d'aproximació fins que pugui aterrar visualment. El controlador s'encarrega del control de les aeronaus en les fases d'espera, aproximació, sortida i arribada, i és el nexe d'unió entre el control en vol (ACC) i el control de aeródromo (TWC). Algunes de les funcions que es realitzen són les següents:

· Aprovar la sortida d'aeronaus del aeródromo.

· Mantenir les aeronaus «en espera» abans d'aterrar.

· Desenvolupar el procediment d'aproximació.

Regles del vol instrumental:

El controlador que desenvolupa aquest treball té al seu càrrec el tràfic aeri que evoluciona en les proximitats de l'aeroport i qualsevol desplaçament que es realitza per la pista, carrers de rodatge i àrees de maniobra. El treball es realitza en condicions visuals i amb dotació de radar en alguns aeroports. Algunes de les funcions que es realitzen són les següents:

· Notificar l'autorització de rodatge mitjançant instruccions precises per a determinar la via de rodatge.

· Determinar la pista que s'ha d'utilitzar i autoritzar l'enlairament mantenint les distàncies reglades.

· Autoritzar l'aterratge proporcionant informació sobre vent, condicions, etc.

· Realitzar notificacions d'alerta

El controlador que desenvolupa aquesta activitat controla les aeronaus que operen en condicions de vol «en ruta» i exerceix el control des que les aeronaus li han estat transferides pel APP fins que les torna a transferir a aquest servei de control. El control d'àrea està dividit en zones i rutes. Es proporciona a l'aeronau la ruta per la qual ha de volar i es manté la distància entre les aeronaus vigilant la seva seguretat.

Regula i ordena el tràfic ja que té compte variables com la disponibilitat de rutes o la previsió de capacitat dels aeródromos. També recapta informació rellevant per al vol.

http://www.youtube.com/watch?v=45_CZ8McJvk

http://www.youtube.com/watch?v=tIk4AA36IY4&mode=related&search
http://www.youtube.com/watch?v=HVbFLPQwroU&mode=related&search
http://club.telepolis.com/freshf/cabinas_de_pilotos.htm